Doctor Besa, ¡®I presume¡¯?

En la jungla del periodisme et pots trobar tota mena de personatges. Mestres, grans professionals, abnegats, exc¨¨ntrics, funcionaris, sants, malvats i canalles. Ramon Besa (¨¦s impossible resistir-se avui a la temptaci¨® de parafrasejar Stanley quan es troba al bell mig d¡¯?frica el gran Livingstone i el saluda traient-se el barret amb un ¡°Doctor Besa, I presume?¡±) ¨¦s un cas molt especial i destacable dins de la immensa varietat que ofereix l¡¯esp¨¨cie. D¡¯entrada, ¨¦s un periodista esportiu, cosa que vist des de la perspectiva d¡¯altres g¨¨neres no deixa de ser extravagant, per la mat¨¨ria de la qual s¡¯ocupa i per haver escollit una secci¨® que t¡¯obliga a treballar tots els caps de setmana. Besa ¨¦s m¨¦s que un periodista esportiu, de fet: ¨¦s un periodista esportiu absolutament comprom¨¨s amb el seu ofici i que s¡¯hi entrega amb la devoci¨® amb qu¨¨ abra?aria la seva causa un cavaller templer.

Em toca subratllar la qualitat de la seva escriptura, un miracle si es pensa en quines condicions de pressi¨® hor¨¤ria i ambiental es cuinen les seves extraordin¨¤ries cr¨°niques

Com a ve¨ª al llarg dels anys de la secci¨® d¡¯esports d¡¯EL PA?S ¨Ca ells i a nosaltres, Cultura, ens acostumen a col¡¤locar junts en un extrem de la redacci¨®, allunyats del nucli dur de Pol¨ªtica, on es cou ¡°el que de deb¨° ¨¦s important¡±: som el que el Ramon i l¡¯enyorat Agust¨ª Fancelli van batejar com a ¡°cors i danses¡±¨C, he pogut observar privilegiadament dia s¨ª dia tamb¨¦, any rere any, el doctor Besa en acci¨®. I ¨¦s tot un espectacle, escolteu. S¡¯entrega a l¡¯esport (period¨ªsticament parlant, perqu¨¨ jo no l¡¯he vist mai practicar-lo: hi ha rumors que alguna vegada s¡¯ha vestit de curt i que controla prou b¨¦ la pilota) amb un entusiasme i una passi¨® que no ¨¦s que siguin admirables sin¨® que ens arriben a captivar. Amb veu poderosa i gest greu, home sobri i de car¨¤cter, tot i que pot resultar sorprenentment proper i entranyable i t¨¦ una manera especialment emotiva d¡¯expressar alegria, i tamb¨¦ d¡¯ensorrar-se, Ramon Besa ¨¦s d¡¯aquelles persones que et tomben amb una opini¨® indiscutible i que t¡¯eleven amb un copet a l¡¯esquena.

Possiblement ell mateix no ¨¦s conscient de l¡¯autoritat que emana, una autoritat que no neix de l¡¯exercici del poder, sin¨® de l¡¯autoexig¨¨ncia i l¡¯excel¡¤l¨¨ncia professional, i d¡¯una de les virtuts que m¨¦s refermen el seu carisma: la mod¨¨stia. Tot plegat, a m¨¦s de la seva veterania, l¡¯han convertit en una mena de consci¨¨ncia de la professi¨® (ell es veu m¨¦s com un Pepito Grillo rondinaire), que adverteix i alerta dels mals actuals del periodisme, sempre des del seu indestructible amor a l¡¯ofici.

El seu domini de la pilota (metaf¨°ricament parlant), la seva capacitat de disseccionar un partit, de jutjar una alineaci¨®, d¡¯entendre una jugada (o tot un club), ja s¨®n proverbials i no ser¨¦ jo qui les destaqui. Em toca subratllar la qualitat de la seva escriptura, un miracle si es pensa en quines condicions de pressi¨® hor¨¤ria i ambiental es cuinen les seves extraordin¨¤ries cr¨°niques. Per a alg¨² sense la seva capacitat de resoluci¨® i el seu talent, l¡¯infern ¨¦s la p¨¤gina en blanc d¡¯un FC Barcelona-Reial Madrid que, en canvi, ell resol sense que li tremoli el pols, omplint magistralment l¡¯espai mentre es juga el partit.

El seu doctorat honoris causa per la Universitat de Vic ¨¦s un premi a tots els que fan un periodisme comprom¨¨s amb la veritat i la qualitat

Des de fa un temps, Ramon Besa s¡¯ha reinventat com a cronista literari, tot i que aquest adjectiu el far¨¤ posar vermell. Extraient de la seva vida personal, sobretot dels seus or¨ªgens a Perafita, a la plana de Vic, records i emocions dignes d¡¯un Huckleberry Finn, ha anat regalant-nos una s¨¨rie d¡¯escrits que es compten entre la producci¨® m¨¦s aut¨¨ntica i emotiva no nom¨¦s del periodisme sin¨® de la nostra literatura recent. Veritables cr¨°niques d¡¯una educaci¨® sentimental rural revelen un m¨®n personal ric i f¨¨rtil, en el qual la bellesa i el sentiment s¡¯expressen amb una sinceritat aspra i fins i tot fer¨¦stega ¨Cper¨° amb una ¨ªntima delicadesa¨C sorprenentment mancada d¡¯autocomplaen?a. Cr¨°nica a cr¨°nica en aquest estil, Besa est¨¤ convertint el seu rac¨® a la comarca d¡¯Osona en el seu propi Yoknapatawpha.

El seu doctorat honoris causa per la Universitat de Vic ¨¦s un premi a tots els que fan un periodisme comprom¨¨s amb la veritat i la qualitat, a tots els que estimen aquest esfor?at?ofici i als que, com ell, no deixen de posar-se cada dia el llist¨® m¨¦s amunt. Doctor Besa, mare meva, quina not¨ªcia tan extraordin¨¤ria!