¡°Per prendre decisions de caire pol¨ªtic, un 4,5% de participaci¨® em sembla poc¡±

Joan Canadell (Barcelona, 51 anys) ha deixat les seves responsabilitats en el secretariat de l¡¯Assemblea Nacional Catalana per convertir-se, des de dilluns, en el president en la Cambra de Comer? de Barcelona, el primer de reconegut perfil independentista que ha aconseguit guanyar en unes eleccions amb nom¨¦s un 4,5% de participaci¨®. Va rebre EL PA?S dimecres passat, gaireb¨¦ 52 hores despr¨¦s d¡¯assumir el c¨¤rrec, amb un discurs en el qual cridava l¡¯empresariat a defensar el dret a l¡¯autodeterminaci¨® davant del Govern central.

Pregunta. Qu¨¨ ha passat en les eleccions perqu¨¨ venc¨¦s una candidatura secessionista?

Resposta. La realitat ¨¦s que l¡¯empresariat ¨¦s m¨¦s independentista que la societat. Ho dic sobre la base de tres enquestes diferents que es van fer el 2012 [en refer¨¨ncia a les quals van fer les patronals Pimec i Cecot i la mateixa Cambra de Comer?]. M¨¦s del 50% dels empresaris pensaven aix¨°. Si examines b¨¦ aquests resultats amb les enquestes del CEO [Generalitat], com m¨¦s nivell de formaci¨®, m¨¦s independentista ¨¦s la societat. En general, l¡¯empresariat est¨¤ m¨¦s format que la mitjana de la societat. Aquesta ¨¦s l¡¯explicaci¨®.

P. No han guanyat simplement perqu¨¨ l¡¯independentisme est¨¤ m¨¦s mobilitzat?

R. La mobilitzaci¨® ¨¦s important, per¨° hi ha hagut quatre candidatures i, entre les quatre, no han mobilitzat tant com nosaltres?

P. En qu¨¨ ocupar¨¤ els primers cent dies en la Cambra?

R. Un dels temes que m¨¦s ens preocupa ¨¦s el finan?ament de la Cambra. ?s un desavantatge competitiu. Tamb¨¦ volem engegar un pla estrat¨¨gic de l¡¯economia catalana amb l¡¯horitz¨® de 2030-2040. Nosaltres creiem que en aquest per¨ªode Catalunya ser¨¤ una rep¨²blica. Tard o d¡¯hora a Catalunya se celebrar¨¤ un refer¨¨ndum i el m¨®n empresarial haur¨¤ de tenir clares les repercussions.

¡°Si per defensar l¡¯inter¨¨s de l¡¯empresariat hem de pactar amb ministeris espanyols, ho farem¡±

P. El seu projecte per a la Cambra ¨¦s empresarial o pol¨ªtic?

R. ?s 100 % empresarial. Si fos cert que el potencial econ¨°mic de Catalunya sent una comunitat aut¨°noma pot passar del 80% al 90% i, en canvi, sent un Estat pot arribar al 120%¡­ qu¨¨ ha de fer l¡¯empresariat? Hem de poder explicar-ho i ells decidir. Aix¨° ¨¦s defensar l¡¯inter¨¨s de les empreses. Totes les institucions fan pol¨ªtica i el meu antecessor, tamb¨¦. Engegarem un sistema de consultes, no nom¨¦s pol¨ªtiques. Preguntarem a l¡¯empresariat si vol que la Cambra treballi per a la construcci¨® de la nova rep¨²blica.

P. Qu¨¨ passar¨¤ si els empresaris no l¡¯acompanyen?

R. Actuarem en conseq¨¹¨¨ncia. Si la meitat de l¡¯empresariat que vota, d¡¯un cens representatiu, ens diu que no hem de treballar en aix¨°, no entrarem.

P. Qu¨¨ ¨¦s un cens significatiu? En les eleccions van votar 19.000 empreses, el 4,5% del cens.

R. Per prendre decisions de caire pol¨ªtic, un 4,5% [de participaci¨®] em sembla poc. Tampoc ha de ser un 50%. Ho diran els t¨¨cnics.

P. Treballaran perqu¨¨ torninr les empreses que se¡¯n van anar despr¨¦s de l¡¯1 d¡¯octubre del 2017?

R. ?s que no se n¡¯ha anat cap empresa.

P. CaixaBank celebra la seva junta d¡¯accionistes a Val¨¨ncia i abans ho feia a Barcelona. ?s nom¨¦s un exemple.

R. Que hi hagi 4.500 adreces de seus canviades, ho accepto, per¨° empreses que se n¡¯hagin anat, fins on jo s¨¦, zero.

P. Descarta que es perdi poder pel trasllat de seus?

R. El que dic ¨¦s que la repercussi¨® d¡¯aquest canvi ha estat fins ara pr¨¤cticament zero. No s¨¦ si a la llarga pot ser m¨¦s. ?s mentida que se n¡¯hagin anat 4.500 empreses. Des del 2008 hi ha hagut moltes empreses que se n¡¯han anat i no hi havia proc¨¦s.

¡°La realitat ¨¦s que l¡¯empresariat ¨¦s m¨¦s independentista que la societat¡±

P. La Cambra de Comer? promour¨¤ o donar¨¤ suport a una aturada de pa¨ªs o una vaga general com les del 3 d¡¯octubre del 2017 a Catalunya en funci¨® de la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem en el judici del proc¨¦s?

R. No proposarem res d¡¯aix¨°, nom¨¦s faltaria. Per¨° si l¡¯Estat continua en aquesta posici¨® de no asseure¡¯s a dialogar sobre un problema real que ¨¦s el dret a l¡¯autodeterminaci¨® dels catalans, entendrem que la societat civil s¡¯organitzi per fer accions en aquesta l¨ªnia. Nosaltres som societat civil, per¨° empresarial.

P. Hi participar¨¤, llavors?

R. En funci¨® de la situaci¨® veurem qu¨¨ farem. No n¡¯hem parlat amb l¡¯equip, d¡¯aix¨°.

P. El preocupa la par¨¤lisi del Govern catal¨¤? No hi ha Pressupostos, no hi ha activitat legislativa al Parlament¡­

R. S¡¯ha de relativitzar tot i no est¨¤ tenint impacte. La Generalitat est¨¤ demostrant que, malgrat que no t¨¦ Pressupostos, est¨¤ fent una bona gesti¨®. El pa¨ªs va b¨¦.

P. Creu que hi ha par¨¤lisi legislativa estatal?

R. Hem estat en un per¨ªode electoral i ha estat tot parat. Hi ha una situaci¨® cr¨ªtica en aquest sentit.

P. ?s partidari que els partits sobiranistes donin suport a la investidura de Pedro S¨¢nchez?

R. No vull fer cap posicionament d¡¯aquest tipus, aix¨° s¨ª que ¨¦s fer pol¨ªtica.

P. Ha finan?at l¡¯estada de Puigdemont a Brussel¡¤les?

R. No en tinc capacitat. La meva aportaci¨® no passa de centenars d¡¯euros. Com a molt.

P. El proc¨¦s, no ha desgastat la imatge de Catalunya?

R. Segurament, a nivell espanyol, s¨ª que hem perdut simpaties, per¨° a nivell internacional les hem guanyat.

P. Ha parlat amb l¡¯alcaldessa Ada Colau?

R. No, encara no. Creiem que haur¨ªem tingut m¨¦s afinitat amb l¡¯equip de Maragall. Encara no sabem qui assumir¨¤ les regidories econ¨°miques, si haurem d¡¯interlocutar amb els socialistes o els comuns. Pel que em diuen, ser¨¤ millor si ¨¦s amb el PSC.

P. Es mantindr¨¤ en la Cambra de Comer? d¡¯Espanya?

R. S¨ª. Jo, personalment.

P. Col¡¤laboraran amb el Govern central?

R. Si per defensar l¡¯inter¨¨s de l¡¯empresariat hem de pactar amb ministeris espanyols, ho farem. No hi renunciarem. I li demanarem ajudes si cal, perqu¨¨ si la compet¨¨ncia ¨¦s seva, hem de parlar.

P. Quin ¨¦s el seu empresari model?

R. Grifols, sens dubte.

R. Tributa a Irlanda, hi va traslladar part del seu negoci.

P. ?s un grup que t¨¦ moltes filials i una tributa a Irlanda. Se l¡¯ha criticat per aix¨°, per¨° la majoria dels seus impostos no hi tributen.