Qui s¨®n els antifeixistes

L¡¯eminent historiador itali¨¤ Emilio Gentile es pregunta en un llibre de publicaci¨® recent sobre la identitat dels feixistes (Qui¨¦n es fascista. Alianza Editorial). ?s una pregunta pertinent en uns temps en qu¨¨ s¡¯atribueix el car¨¤cter de feixista a nombrosos personatges pol¨ªtics, des del nostre entorn m¨¦s immediat fins a l¡¯escena mundial. I tamb¨¦ molt d¡¯acord amb el temor a un retorn de les idees i els comportaments pol¨ªtics que van destruir Europa a partir dels anys trenta.

Segons Gentile, ¡°ja ha passat entre les dues guerres mundials que l¡¯¨²s impropi del terme ¡®feixista¡¯ o ¡®feixisme¡¯ aplicat a qui no ho era, i fins i tot a qui s¡¯oposava al r¨¨gim feixista, hagi perjudicat la democr¨¤cia, contribuint a afeblir les forces antifeixistes¡±. ¡°Entre el 1924 i el 1934, els comunistes ?¡ªaclareix l¡¯historiador¡ª acusaven els antifeixistes socialistes, republicans, liberals, dem¨°crates i conservadors de ser ¡®feixistes¡¯¡±.

La Internacional Comunista aplicava la idea d¡¯un m¨®n dividit entre amics i enemics, tan pr¨°pia dels r¨¨gims totalitaris, per identificar qualsevol dissid¨¨ncia o discrep¨¤ncia amb el feixisme. Primer van ser denunciats i combatuts els socialdem¨°crates, qualificats de socialfeixistes, i m¨¦s tard els trotskistes i els anarquistes, mereixedors de la liquidaci¨® f¨ªsica per col¡¤laboraci¨® amb el feixisme.

En la tradici¨® estalinista, que es perllonga molt m¨¦s enll¨¤ de la mort de Stalin, es considera que l¡¯¨²nic partit aut¨¨nticament antifeixista ¨¦s el comunista, una idea que encara reviu a les golfes de la mem¨°ria d¡¯alguns dels nostres esquerrans. Hist¨°ricament, designar feixista alg¨², una cosa tan habitual ara a les xarxes socials, t¨¦ uns drets d¡¯autor que pertanyen exclusivament al pensament comunista, l¡¯¨²nic amb autoritat pol¨ªtica i moral per desqualificar el feixisme precisament per la seva indiscutible autenticitat antifeixista.

Aquesta reminisc¨¨ncia, perllongada en les noves guerres fredes en qu¨¨ els neocomunistes d¡¯avui tenen tend¨¨ncia a alinear-se amb Putin, s¡¯expressa molt b¨¦ a Donbas, un documental estrenat recentment i premiat a Cannes, del director ucra?n¨¨s Sergei Lonitza, sobre els milicians pro russos de les regions separatistes d¡¯Ucra?na, uns individus que s¡¯identifiquen com uns antifeixistes que combaten el feixisme dels que volen mantenir el control del pa¨ªs pel govern de K¨ªev. La hist¨°ria, els s¨ªmbols, els c¨¤ntics i les consignes han quedat buits de tot contingut, per¨° actuen com els fetitxes que identifiquen el feixisme i l¡¯antifeixisme, tots dos mitificats.

En la nostra ¨¨poca, a difer¨¨ncia d¡¯aquells temps tan violents, no s¡¯enfronten amb una voluntat totalit¨¤ria de liquidaci¨® m¨²tua dos sistemes de partit ¨²nic, autoritaris i genocides, que no deixen cap espai pol¨ªtic entre tots dos i obliguen a prendre partit sense remissi¨®. Al contrari, si alguna cosa caracteritza l¡¯actual crisi de la democr¨¤cia pluralista i representativa ¨¦s que les aromes del feixisme es difonen per tot arreu sense que puguin localitzar-se de manera clara enlloc. Ara acabem adjudicant al feixisme les caracter¨ªstiques de qualsevol r¨¨gim ¡°autoritari, violent, repressiu, racista o masclista¡±, segons el repertori del mateix Gentile.

La llista de feixistes contemporanis que es dedueix d¡¯aquestes caracter¨ªstiques ¨¦s infinita i heter¨°clita: Vlad¨ªmir Putin, Donald Trump, Jair Bolsonorado, Xi Jinping, Tayep Racip Erdogan, Abdul-Fatah Al Sisi, Narendra Modi, Benjamin Netanyahu, V¨ªktor Orban, Matteo Salvini o Santiago Abascal, als quals cal afegir la subesp¨¨cie transcendental de l¡¯islamofeixisme, el m¨¤xim exponent del qual va ser Bin Laden i en el qual qui destaca ara ¨¦s l¡¯aiatol¡¤l¨¤ Ali Khamenei.

No deixa de ser una idea perillosa perqu¨¨ ja se sap que, quan tots s¨®n feixistes, ning¨² ¨¦s feixista. L¡¯antifeixisme, al final, ¨¦s una mera disfressa rere la qual es representen els personatges odiats pel feixisme. Tamb¨¦ la versi¨® sim¨¨trica arriba a ser certa: en la identificaci¨® morbosa amb el feixisme, en la temptaci¨® radical per les idees excloents i totalit¨¤ries, hi ha un afany de provocaci¨® cap als que asseguren identificar-se amb l¡¯antifeixisme. Feixisme i antifeixisme, sense idees, sense valors, o pitjor encara, amb idees i valors m¨¦s semblants que no creuen els que diuen militar-hi, s¨®n els noms de tribus constru?des en una cultura de la m¨²tua exclusi¨®. En el l¨ªmit, tot just mers disfresses, fetitxes tribals i, al final, simulacres militants al servei de bandes de joves mit¨°mans.

Cal dir les coses pel seu nom, per¨° hi ha coses que exigeixen un nom per adquirir plena consist¨¨ncia pol¨ªtica. Al feixisme se l¡¯ha de combatre, fonamentalment, amb les idees, els arguments i els programes pol¨ªtics. A les urnes i no en les manifestacions i els esl¨°gans, els setges i els escraches. No se¡¯l combat, sobretot, amb m¨¨todes i mitjans feixistes. Hi ha antifeixistes que s¨®n feixistes aut¨¨ntics, encara que no ho s¨¤piguen o no ho vulguin recon¨¨ixer. Tamb¨¦ n¡¯hi ha que ho saben i es diuen antifeixistes a consci¨¨ncia perqu¨¨ saben que s¡¯apoderen i neutralitzen el prestigi d¡¯una marca.

Gentile culmina la severitat de la seva indagaci¨® hist¨°rica, hostil a l¡¯¨²s fr¨ªvol i lax de les paraules, amb una advert¨¨ncia de la m¨¤xima rellev¨¤ncia. ¡°El perill real avui no ¨¦s el feixisme, sin¨® l¡¯escissi¨® entre el m¨¨tode democr¨¤tic i l¡¯ideal democr¨¤tic¡±. La democr¨¤cia sense ideals queda redu?da a les urnes, mentre que l¡¯ideal democr¨¤tic exigeix una societat de ciutadans actius, lliures i iguals. Destruir l¡¯ideal democr¨¤tic de la ciutadania ¨¦s el m¨¦s proper al feixisme, que, a difer¨¨ncia dels anys trenta, avui ¨¦s compatible amb l¡¯exaltaci¨® oberta de la democr¨¤cia i l¡¯elecci¨® directa dels governants.