Aquest no era el pla

Vaig con¨¨ixer i vaig viure l'origen de la plataforma de Manuel Valls. Naixia amb la idea d'aconseguir una alian?a constitucionalista a Barcelona amb l'objectiu de frenar l'independentisme unint forces al voltant d'un candidat independent. Aquest era el pla. Buscar el millor candidat i unir els partits constitucionalistes. Nosaltres ho vam intentar, per¨° el desastre va ser estrepit¨®s. El PSC s¡¯hi va negar en rod¨®, com sempre, i el PP va preferir presentar un candidat desconegut per intentar salvar els mobles per no sumar-se a una plataforma que per a alguns "havia estat absorbida per Rivera".

La plataforma mai la va controlar ning¨² que no fos Valls, que des del primer dia va dir que actuava sota la m¨¤xima "Primer l'inter¨¨s del pa¨ªs, despr¨¦s l'inter¨¨s dels partits i finalment els interessos personals". Valls sabia que seria necessari que tots els implicats fossin generosos, i van demostrar ser-ho Ciutadans, Lliures i UPyD en integrar-se a la plataforma. La ll¨¤stima va ser que, dels grans partits ¨²nicament Ciutadans va entendre la urg¨¨ncia de la contesa, per¨° la vocaci¨® era de transversalitat, i en aix¨° ens vam centrar amb tots aquells que van voler sumar.

Ten¨ªem plataforma, ten¨ªem equip i comen?ava el partit. Un de molt important per a tots nosaltres. Ens jug¨¤vem evitar que l'independentisme guany¨¦s Barcelona. Reconec que els resultats no van ser els que esper¨¤vem, per¨° fins i tot amb aquells resultats es podia ser decisiu, es podia aconseguir l'objectiu d'impedir que Barcelona tingu¨¦s un alcalde independentista. Valls sempre havia dit que en pol¨ªtica en algunes ocasions calia triar entre el dolent i el menys dolent, i que calia tenir prou valentia per prendre les decisions adequades per dif¨ªcils que fossin. Va arribar el moment i va ser coherent. Si Manuel Valls, Eva Parera i Celestino Corbacho no haguessin facilitat la investidura d¡¯Ada Colau, actualment governaria Maragall. Aix¨° ¨¦s una obvietat.

Em va costar comprendre els motius de Ciutadans per no votar Colau, per m¨¦s que comparteixo amb ells l'animadversi¨® cap a l'alcaldessa populista. Sembla rid¨ªcul creure que Ciutadans, un partit que estava disposat a tot per evitar que l'independentisme parasit¨¦s les institucions, volgu¨¦s de deb¨° que Maragall fos alcalde. Ciutadans, igual que la nostra plataforma, va n¨¦ixer per frenar el nacionalisme. Afortunadament els seus vots tampoc eren imprescindibles, aix¨ª que encara que son¨¦s poc convencional, el fet de votar diferent mai ho vaig entendre com un problema insalvable. Les conseq¨¹¨¨ncies d'aquesta diverg¨¨ncia, des del meu punt de vista, han estat extremadament nocives per als constitucionalistes. Malgrat tot, vam tenir ¨¨xit. Vam aturar el secessionisme, per¨° n¡¯hem pagat un preu molt alt, el trencament del grup municipal.

Encara recordo aquella campanya de Ciutadans que portava com a esl¨°gan all¨° de "millor units" amb certa nost¨¤lgia¡­ Fou la primera campanya que em va fer sentir identificat de deb¨° amb una causa.

La divisi¨® del constitucionalisme la plorarem durant molt temps. Parlava a l'inici de l'esperit amb el qual naixia la idea de la plataforma. El pla mai va ser dividir-se, el pla mai va ser generar tensions entre nosaltres, el pla mai va ser arrabassar espai als partits. El pla era salvar Barcelona. Reagrupar-nos, ser capa?os de prescindir de les petites difer¨¨ncies existents per lluitar junts per un objectiu com¨². Desgraciadament els interessos personals i de partit estan fent molt mal als contraris al separatisme, tant en el teixit associatiu com en els partits pol¨ªtics. Si no comencem a pensar ja en les properes auton¨°miques anirem massa tard. L'¨²nica via per recuperar Catalunya ¨¦s probablement una plataforma unit¨¤ria i transversal amb un prop¨°sit com¨², i aix¨° no ho aconseguirem si continuem trencant tot el que amb esfor? hem aconseguit construir. Probablement una plataforma amb m¨¦s suport encara si ¨¦s possible, amb m¨¦s for?a, m¨¦s unida.

El constitucionalisme a Catalunya no pot estar partit cada dia en m¨¦s trossos. O a Madrid comencen a entendre aix¨° o a Catalunya, d¡¯aqu¨ª a uns anys, no quedar¨¤ constitucionalisme.

Fernando Carrera ¨¦s polit¨°leg.