Els debats del transhumanisme busquen lloc en la societat

¡°Si poguessis decidir que el teu fill fos m¨¦s alt, que tingu¨¦s un determinat color d'ulls, o escollir el sexe, ho faries?, I si fossis capa? de dotar-lo amb el doble de mem¨°ria o duplicar la seva capacitat f¨ªsica?¡±. Amb aquestes preguntes el catedr¨¤tic d'?tica de la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba, introdueix alguns dels milers de dubtes que planteja el transhumanisme. Un moviment, a vegades descrit com a filosofia, ideologia o utopia, que t¨¦ com a objectiu final transformar la condici¨® humana mitjan?ant el desenvolupament i la fabricaci¨® de tecnologies que millorin les capacitats humanes f¨ªsiques, psicol¨°giques i intel¡¤lectuals.

Els transhumanistes defensen, en un dels vuit punts del seu manifest, el ¡°dret moral¡± de tothom que vulgui utilitzar la tecnologia per ampliar les seves capacitats mentals i f¨ªsiques i per tenir el control de les seves pr¨°pies vides. Aquesta posici¨®, que com assenyalen alguns autors internacionals podria crear un Homo augmentat, no disposa, segons explica Torralba, d'una legislaci¨® universal que freni aquesta evoluci¨® a dues velocitats, i reclama atenci¨® en aquest debat.

Un dels analistes que va reflexionar sobre el transhumanisme i que ara recull l'obra El transhumanisme sota la lupa?¨¦s el soci¨°leg i actual president del CIS, Jos¨¦ F¨¦lix Tezanos. ¡°Dissenyarem ¨¦ssers humans que tinguin la capacitat de viure amb m¨¦s qualitat de vida, de tenir m¨¦s intel¡¤lig¨¨ncia, m¨¦s resist¨¨ncia a la fatiga, m¨¦s rapidesa per resoldre qualsevol conflicte, per acumular m¨¦s coneixements? Probablement ja tenim moltes de les capacitats i coneixements que ens permetrien fer-ho¡±, assenyala.

El soci¨°leg apunta les idees d'autors com Lee Silver, que parlen de la futura creaci¨® de paradisos gen¨¨tics, llocs on es faran tractaments per gestar persones amb gens ¡°enriquits¡±. El resultat ser¨¤ la creaci¨® d'una nova classe social, la ¡°genocr¨¤cia¡±, com a fruit de riquesa i gens. Tezanos apunta que en un ¡°futur possiblement for?a proper¡± ser¨¤ possible dotar els fills d'aquest ¡°enriquiment¡± gen¨¨tic.

El president del CIS aposta pel fet que les societats m¨¦s civilitzades intentaran prohibir aquestes ¡°aberracions¡±, per¨° assenyala que en l'actual m¨®n global tot est¨¤ obert i ¨¦s possible. En aquest punt, Tezanos recorda la novel¡¤la Un m¨®n feli?, d'Aldous Huxley, en la qual existien diversos tipus d'¨¦ssers humans dissenyats per enginyeria gen¨¨tica, cadascun amb funcions diferents segons el nivell d'intel¡¤lig¨¨ncia atribu?da des del naixement.

Els dubtes ¨¨tics envolten totes les arestes que sorgeixen del debat del transhumanisme, i diversos dels autors que ho aborden recorden el mite prometeu del robatori del foc. El director del Centre Nacional de Supercomputaci¨®, Mateo Valero, compara una futurible superintel¡¤lig¨¨ncia filla de la fusi¨® entre intel¡¤lig¨¨ncia humana i tecnologia, a la flama sagrada robada per Tit¨¤. ¡°Hem d'esperar que els reguladors i els legisladors entenguin el risc que implica no fer res i, encara pitjor, tot i fer, no fer el correcte¡±. Els autors adverteixen que en el mite grec, Prometeu acaba eternament torturat i la humanitat patint els mals de la caixa de Pandora.