Reptes d¡¯un futur posthum¨¤

La ideologia transhumanista ¡ªsobre la qual s'ha debatut poc al nostre pa¨ªs¡ª pret¨¦n oferir a les nostres societats contempor¨¤nies un relat futurista que doni una cobertura filos¨°fica, moral i, fins i tot, espiritual a la dimensi¨® tecnol¨°gica del projecte neoliberal postmodern en aquest segle XXI.

Per a aquest corrent tecnooptimista, tenim davant nostre la responsabilitat de conduir el proc¨¦s evolutiu de la humanitat i de transformar radicalment (millorar) l'¨¦sser hum¨¤, mitjan?ant la interacci¨® i implementaci¨® en el nostre cos i ment de tecnologies emergents m¨¦s enll¨¤ dels condicionaments i l¨ªmits que ens imposa la naturalesa, de la qual som part inescindible.

Segons el moviment transhumanista, i tal com afirma un dels seus insignes oracles, l'enginyer de Google Ray Kurzweil, la Singularitat ser¨¤ un esdeveniment que succeir¨¤ d'aqu¨ª a uns anys amb l'augment espectacular del progr¨¦s tecnol¨°gic, i a causa del desenvolupament de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial i a la converg¨¨ncia de les tecnologies NBIC (Nanotecnologia, Biotecnologia, Tecnologies de la?Informaci¨® i de la Comunicaci¨® i Neurocognitives). Aquesta situaci¨® ocasionaria canvis socials, culturals, pol¨ªtics i econ¨°mics inimaginables, impossibles de comprendre o predir per qualsevol hum¨¤ anterior al citat esdeveniment. En aquesta fase de l'evoluci¨® el transhumanisme prediu que es produir¨¤ la fusi¨® entre tecnologia i intel¡¤lig¨¨ncia humana, donant lloc a una era en qu¨¨ s'imposar¨¤ la intel¡¤lig¨¨ncia no biol¨°gica dels posthumans. Al llarg d'aquest proc¨¦s el transhumanisme vol difondre una ideologia i una cultura favorables al ¡°millorament hum¨¤¡± (de l'angl¨¨s ¡°human enhancement¡±) a trav¨¦s de l'adopci¨® d'unes millores artificials en l'¨¦sser hum¨¤ (gen¨¨tiques, org¨¤niques, tecnol¨°giques) amb l'objectiu declarat de fer-lo m¨¦s intel¡¤ligent, m¨¦s longeu, m¨¦s perfecte, m¨¦s feli?, fins i tot perqu¨¨ pugui arribar a aconseguir la immortalitat cibern¨¨tica i la conquesta de l'univers. Malgrat aix¨°, aquesta cosmovisi¨® pot comportar riscos. Estem preparats per a aquest canvi radical o b¨¦ pensem que cal conservar el nostre patrimoni gen¨¨tic i seguir sent persones humanes, amb les nostres limitacions, per¨° conservant la nostra llibertat i dignitat inalienables?

Constatem que l'aspiraci¨® de perfeccionar-se ¨¦s intr¨ªnseca a la naturalesa humana, que ha conjuminat els mecanismes selectius propis de l'evoluci¨® amb la transmissi¨® del saber cientificot¨¨cnic (des del foc, la destral i la roda a l'ordinador, el coet i l'autom¨°bil) i cultural (com el llenguatge, les arts, la religi¨®). Autors cl¨¤ssics com Ovidi (Metamorfosis) ja somiaven en ¡°mutacions¡± dels ¨¦ssers humans que avui constitueixen la pretensi¨® dels transhumanistes, que auguren aix¨ª un ¡°hum¨¤ millorat¡± (o ¡°transhum¨¤¡±) primer i d'un ¡°posthum¨¤¡± superior despr¨¦s. Com afirmava G¨¹nther Anders, un dels pares de la tecno¨¨tica, l'¨¦sser hum¨¤ actual pateix de ¡°enveja prometeica¡±: es descobreix inferior a les m¨¤quines que ell mateix ha fabricat i aspira a transformar-se radicalment usant la tecnologia al seu abast.

Es vol difondre una ideologia favorable al ¡°millorament hum¨¤¡± per fer-lo m¨¦s intel¡¤ligent, m¨¦s longeu, m¨¦s perfecte, m¨¦s feli?, per¨° aquesta cosmovisi¨® pot comportar riscos

Aix¨ª, podria definir-se el millorament hum¨¤ com l'intent de perfeccionament, transitori o permanent, de les condicions org¨¤niques i/o funcionals actuals de l'¨¦sser hum¨¤ mitjan?ant la tecnologia. No es tracta ja de la lloable curaci¨® de persones malaltes, sin¨® de potenciar de tal manera les persones sanes, mitjan?ant l'impressionant arsenal tecnol¨°gic en desenvolupament, de manera que es generi un abisme entre humans millorats i no millorats. Tecnologies d'¨²s dual com els xips subcutanis que ens permeten obrir portes sense usar claus per¨° que tamb¨¦ ens geolocalitzen, pr¨°tesis externes i internes a l'estil de Blade Runner que ens dotin de superpoders, t¨¨cniques gen¨¨tiques com el CRISPR que serveixen tant per eliminar perillosos par¨¤sits com per modificar el nostre ADN de forma eficient i permanent, m¨¨todes farmacoqu¨ªmics o electromagn¨¨tics d'augmentar artificialment ¨Ci sense esfor?- les nostres funcions cerebrals com la mem¨°ria, l'agudesa sensorial o la capacitat de c¨¤lcul, o intervencions amb c¨¨l¡¤lules troncals que regenerin els nostres teixits vells o danyats, s¨®n alguns dels exemples d'augment de les nostres capacitats que ens convertirien en transhumans.

Per avan?ar l'adveniment de la Singularitat, el transhumanisme ens proposa tres elements fonamentals: la Superintel¡¤lig¨¨ncia, la Superlongevitat i el Superbenestar.

Els transhumanistes auguren un ¡°hum¨¤ millorat¡± (o ¡°transhum¨¤¡±) primer i un ¡°posthum¨¤¡± superior despr¨¦s

En relaci¨® amb la Superintel¡¤lig¨¨ncia, aquest corrent de pensament insisteix que l'explosi¨® predictiva de la capacitat de computaci¨® il¡¤luminar¨¤ una intel¡¤lig¨¨ncia artificial que, tal vegada, arribi a adquirir fins i tot una consci¨¨ncia simulada en silici. Si al final els humans ens integr¨¦ssim ¡ªvolunt¨¤riament¡ª en les tecnologies convergents podr¨ªem, segons ells, arribar a estar en contacte directe amb aquesta intel¡¤lig¨¨ncia artificial. El resultat seria que ens hi fusionar¨ªem efectivament i les seves habilitats es convertirien en les nostres. Aix¨° impulsaria l'esp¨¨cie humana, en opini¨® del fil¨°sof transhumanista Nick Bostrom, a un per¨ªode de Superintel¡¤lig¨¨ncia.

Respecte a la Superlongevitat, Aubrey de Grey, expert en investigaci¨® sobre l'envelliment, sost¨¦, des d'una visi¨® transhumanista, que les nostres prioritats estan fonamentalment esbiaixades i que hem de comen?ar a pensar seriosament a prevenir l'enorme quantitat de morts causades per l'envelliment. Alguns transhumanistes van m¨¦s enll¨¤ i financen processos cri¨°nics, o fins i tot projectes d'una immortalitat cibern¨¨tica, que se'ns semblen ut¨°pics.

Finalment, el fil¨°sof transhumanista David Pearce exposa que el Superbenestar t¨¦ com a objectiu, en primer lloc, investigar i eliminar el sofriment, i en segon lloc, aconseguir l'abund¨¤ncia i la felicitat per a tots, o sigui, un nou ¡°parad¨ªs terrenal¡±.

Hem d'evitar que les persones siguem transformades en un sensor o en un producte tecnol¨°gic que serveixi ¨²nicament a interessos privats de mercat i/o de la guerra

Les propostes del transhumanisme ens interpel¡¤len i no podem ni hem de fugir de la nostra responsabilitat, com a ¨¦ssers humans, de donar una resposta coherent d'acord a la nostra naturalesa, llibertat i dignitat. ?s urgent evitar que el millorament sigui nom¨¦s per a rics o per a una elit que pertany a una noocr¨¤cia no democr¨¤tica que domini el m¨®n, o que es faci sense tenir en compte els riscos associats a les noves tecnologies i a la nostra pr¨°pia ignor¨¤ncia de l'¨¦sser hum¨¤ i de la naturalesa. Hem d'evitar que les persones siguem transformades en un sensor o en un producte tecnol¨°gic del capitalisme neoliberal ¡ªl'anomenin transhum¨¤ o posthum¨¤¡ª que serveixi ¨²nicament a interessos privats i a les forces desbocades del mercat i/o de la guerra. Aquests reptes no deixen de ser els que han existit al llarg de tota la nostra hist¨°ria, per¨° assumeixen ara una dimensi¨® tal que, per primera vegada, es planteja una intervenci¨® directa en el proc¨¦s evolutiu que pot portar a la nostra desaparici¨® com a esp¨¨cie. Qu¨¨ fa l'¨¦sser hum¨¤ tan diferent de la resta d'¨¦ssers vius i, ens atrevim a dir, tan ¨²nic, tan singular? No ¨¦s la ci¨¨ncia i la t¨¨cnica, sin¨® la cultura, l'educaci¨®, les humanitats, com afirma el bi¨°leg Edward Wilson en el seu recent llibre The Meaning of Human Existence (2015). Un ¨¦sser hum¨¤ que posseeix l'extraordin¨¤ria tasca de cuidar, de forma responsable, el planeta Terra, i no de contribuir a la seva destrucci¨® prematura, de protegir el m¨¦s feble i vulnerable i no de menysprear-lo o eliminar-lo, d'orientar l'innegable progr¨¦s cientificot¨¨cnic cap al b¨¦ de tots i no nom¨¦s d'alguns privilegiats. Siguin o no il¡¤lus¨°ries les aspiracions del transhumanisme la societat ha de prendre'n consci¨¨ncia, obrir un ampli debat interdisciplinari i exercir, des d'un pensament cr¨ªtic, una aut¨¨ntica democr¨¤cia real favorable a l'inter¨¨s col¡¤lectiu i al b¨¦ com¨². Constru?m doncs, mitjan?ant una ¨¨tica global que respecti la dignitat inalienable de les persones, i sota els principis civilitzatoris de Llibertat, Igualtat i Fraternitat recollits a la Declaraci¨® Universal de l'ONU (1948), una aut¨¨ntica Humanitat per al segle XXI.

Albert Cortina, advocat i urbanista. Director de l'Estudi DTUM.

Miquel-?ngel Serra, doctor en Biologia. Gestor d'investigaci¨® a la Universitat Pompeu Fabra.

Coordinadors i autors del llibre '?Humanos o posthumanos? ?Singularidad tecnol¨°gica i millorament hum¨¤' (Fragmenta Editorial, 2015)