Ret¨°rica i contraatac

L'estrat¨¨gia parlament¨¤ria de Quim Torra es mou entre la ret¨°rica com a afirmaci¨® i el contraatac com a reacci¨®. En el desplegament ret¨°ric s'hi mou c¨°mode, ning¨² li discuteix l'erudici¨® liter¨¤ria, encara que sigui francament especialitzada; els seus referents acostumen a ser autors catalans del Noucentisme, aquest catalanisme d'ordre i temple grec. Sigui com sigui, ¨¦s un salt cultural important respecte del seu antecessor: la primera cita que li vaig sentir a Carles Puigdemont era de Gerard Piqu¨¦.

Per aix¨° sorpr¨¨n que una persona d'aquest nivell, em refereixo a Torra, deix¨¦s anar un sonor i plebeu ¡°fotre¡± en seu parlament¨¤ria (encara que una diputada em coment¨¦s m¨¦s tard, ¡°la seu parlament¨¤ria ja no ¨¦s el que era¡±); ¡°el boicot ens el va fotre l¡¯Estat¡±, va ser la seva resposta irada a una pregunta sobre el possible boicot que suposaria la llista d'empreses addictes que ha fet l¡¯ANC, aquesta associaci¨® paraestatal amb capacitat d'influ¨¨ncia m¨¦s enll¨¤ de la seva representativitat reconeguda. L'¨²s del verb fotre com a sin¨°nim proca? de fer ¨¦s segurament el principal avantatge del catal¨¤ sobre el castell¨¤ en mat¨¨ria de paraulota i paraula grollera. Per aix¨° l'exabrupte va retrunyir a l'hemicicle, i a mi em va semblar que les ll¨¤grimes dels llums del sostre s¡¯agitaven.

Per¨° deia que la ret¨°rica erudita era nom¨¦s una de les armes orat¨°ries del president. L'altra ¨¦s el contraatac; no respondre les cr¨ªtiques de l'oposici¨® directament, sin¨® amb la f¨®rmula ¡°doncs i tu qu¨¨¡±. I si cal recon¨¨ixer-li un mestratge pel que fa a cites de Josep Carner o Carles Riba, en la t¨¤ctica del contraatac no sempre ¨¦s tan brillant com caldria.

Aquest dimecres va utilitzar la t¨¤ctica amb els comuns, els socialistes i Ciutadans. I a cada pas se¡¯l notava m¨¦s for?at. Els comuns li van criticar el fet que pagu¨¦s 120 milions a La Caixa per uns terrenys de Tarragona on, potser, s'instal¡¤lar¨¤ un parc tem¨¤tic (l'en¨¨sima evoluci¨® de l¡¯Eurovegas catal¨¤), i ell va respondre recordant el suport de Manuel Valls a Ada Colau. A continuaci¨®, Miquel Iceta (PSC) el va instar a pronunciar-se sobre l'¨²ltim xoc entre JxCat i ERC per una iniciativa parlament¨¤ria sobre la DUI, i Torra va transitar entre ¡°el respecte a la voluntat popular¡± i el record de les ¨²ltimes eleccions per aterrar en un atac a Meritxell Batet i Manuel Cruz, socialistes i presidents del Congr¨¦s i del Senat, respectivament.

I al final, arremangat i totalment en mode ¡°porque el Pisuerga pasa por Valladolid¡± (no conec un equivalent m¨¦s nostrat), va contestar a la pregunta de Ciutadans sobre la citada llista d'empreses catalan¨ªssimes comentant la desbandada de cr¨ªtics amb Albert Rivera. No aconsegueixo recordar com va passar d'un tema a l'altre, tot i que intueixo que portava preparada la refer¨¨ncia per deixar-la anar tant si venia a tomb com si no. En el fons, Torra i Ciutadans comparteixen la t¨¤ctica de plantejar un tema en una frase i incorporar la cr¨ªtica-base en la segona, aix¨ª, sense necessitat de fil argumental. Total, els aplaudiments dels seus els tenen assegurats per contracte.