Desafiar la por

?scar Alberto Ram¨ªrez, salvadoreny, 26 anys, i la seva filla, la Valeria, 23 mesos, estesos inerts sobre les aig¨¹es del R¨ªo Bravo, una imatge d¡¯una quietud desoladora que, sobre l¡¯aparent naturalitat de la mort, porta incorporada el testimoni d¡¯una enorme trag¨¨dia quotidiana, que ens trasbalsa cada vegada que una fotografia esdev¨¦ ic¨°nica per la capacitat de propagaci¨® dels mitjans. S¨®n les espurnes visibles d¡¯un drama permanent: la desesperada lluita dels qui tenen la valentia de sortir de situacions impossibles i buscar una vida millor en altres indrets. I que xoquen amb el rebuig d¡¯uns Estats que els utilitzen com a bocs expiatoris del malestar social i de les profundes fractures interiors. I no s¡¯albiren vies de soluci¨® d¡¯una crisi que t¨¦ massa munyidors pol¨ªtics.

Encara sota l¡¯impacte d¡¯aquesta imatge ens arriba una altra not¨ªcia m¨¦s propera. Aquesta vegada del costat dels qui, desafiant l¡¯arrog¨¤ncia del poder, encara intenten complir amb els elementals deures d¡¯assist¨¨ncia que la condici¨® humana hauria de recon¨¨ixer, per m¨¦s que els qui manen els neguen. Una jove alemanya, Carola Rackete, capitana del vaixell de l¡¯ONG Sea Watch, ha posat en evid¨¨ncia les autoritats europees desafiant el ministre de l¡¯Interior itali¨¤, Matteo Salvini. Rackete ha decidit atracar en un port de Lampedusa amb 42 immigrants rescatats al mar, plenament conscient de la prohibici¨® i de les seves possibles conseq¨¹¨¨ncies. La fatxenderia i la displic¨¨ncia de Salvini no s¡¯han fet esperar: saltar-se un sem¨¤for vermell ¨¦s cometre una il¡¤legalitat. En resposta, Open Arms, per la seva banda, ha decidit reprendre els rescats. En una Europa en estat d¡¯atordiment, veient com el m¨®n se li escapa, ¨¦s imperatiu recordar el que ¨¦s evident, per m¨¦s que els nostres governs mirin cap a una altra banda.

En primer lloc, que ¨¦s un deure universalment reconegut, inscrit en el dret del mar, l¡¯assist¨¨ncia a qualsevol persona que es trobi en una situaci¨® extrema. I per aix¨° ¨¦s una inf¨¤mia pretendre acusar de complicitat amb el tr¨¤fic d¡¯immigrants els qui compleixen amb l¡¯obligaci¨® humana de salvar vides. Que legislacions democr¨¤tiques permetin l¡¯aberraci¨® de convertir en delicte l¡¯ajuda a persones que lluiten desesperadament a l¡¯aigua o a la terra fa evident quin ¨¦s l¡¯estat de salut de les nostres societats i de les nostres institucions.

En segon lloc, que ¨¦s inadmissible que governs democr¨¤tics allunyin el problema de les seves fronteres i el transfereixin a r¨¨gims com el libi, que no estan en condicions de garantir els drets i les condicions b¨¤siques per acollir aquestes persones. Els governs europeus els deixen a la seva sort i es desentenen del tot del que passa a l¡¯altra riba del mar.

En tercer lloc, que ¨¦s una vergonya que tant les autoritats de la Uni¨® Europea com els governs dels diferents pa?sos hagin consentit que Salvini exerceixi el paper de l¨ªder medi¨¤tic de la pol¨ªtica d¡¯immigraci¨® europea. Una claudicaci¨® inexcusable, fruit de la fractura de las classes mitjanes amb la crisi del 2008 i les pol¨ªtiques d¡¯austeritat, i de la capitalitzaci¨® que n¡¯ha fet l¡¯extrema dreta. Ni les noves cares que, conforme al model Macron, s¡¯han constru?t amb la pretensi¨® d¡¯ajuntar liberalisme de dretes i liberalisme d¡¯esquerres, ni la descol¡¤locada esquerra, que lentament comen?a a donar algun senyal de reconstrucci¨®, gosen desafiar la pluja fosca que amb la xenof¨°bia, amb l¡¯aporof¨°bia i amb la conversi¨® de l¡¯emigrant en culpable dels mals propis est¨¤ enfangant el continent.

I, en quart lloc, que no es pot continuar mirant cap a una altra banda davant de l¡¯alarmant tend¨¨ncia a utilitzar les legislacions nacionals i els pactes intergovernamentals per limitar drets b¨¤sics i restringir llibertats a la qual est¨¤ abocada Europa, amb la immigraci¨® com a miserable coartada. Com diu un manifest publicat ahir a Le Monde: ¡°?s hora d¡¯invertir una destrucci¨® del dret i de la humanitat que ens concerneix a tots¡±.

D¡¯alguna manera, la determinaci¨® de Rackete es pot entendre tamb¨¦ com una apel¡¤laci¨® al nou Parlament Europeu, on el canvi de relacions de forces i una progressi¨® de l¡¯extrema dreta menor del que es temia haurien de permetre una reconstrucci¨® del gastat teixit pol¨ªtic, cultural i fins i tot moral. Verds, liberals i socialdem¨°crates tenen la paraula. El que no tinc tan clar ¨¦s que tinguin la valentia de desafiar la por.