Inseguretat i emocionalisme a Barcelona

A la Barcelona d¡¯ara mateix se sumen dos emocionalismes, el de la franja m¨¦s candorosa de l¡¯independentisme i el del bonisme antisistema d¡¯Ada Colau. Tots dos generen inseguretat, de la mateixa manera que els narcopisos, el top manta, la delinq¨¹¨¨ncia sense papers, els MENA sense control, la p¨¨rdua d¡¯inversions, tants factors contribueixen a la inseguretat en zones de Barcelona. Com passa amb la inflaci¨®, els primers afectats per la inseguretat ciutadana s¨®n els barris habitats pels sectors socials amb menys capacitat adquisitiva. Al contrari de la premissa bonista d¡¯Ada Colau, la crisi d¡¯autoritat no ¨¦s una psicosi de classe alta, sin¨® una angoixa de les classes amb menys ingressos. Per aix¨° el m¨¦s progressista seria exercir l¡¯autoritat leg¨ªtima perqu¨¨ ¨Cper exemple¨C la gent del Raval o de la Barceloneta no se sentin desemparats.

L¡¯emocionalisme secessionista tamb¨¦ afecta la seguretat, ja que fonamenta la seva acci¨® de carrer en la fal¡¤l¨¤cia que el poble est¨¤ per sobre de la llei. Va passar en la presa de possessi¨® de l¡¯Ajuntament de Barcelona. Quan el nou Ajuntament va travessar la pla?a de Sant Jaume per anar a saludar el president de la Generalitat, l¡¯independentisme radical que donava per fet que l'alcalde seria el republic¨¤ Ernest Maragall va organitzar un escrache molt agressiu contra Ada Colau per haver pactat amb el PSC acceptant els vots que li oferia Manuel Valls sense contraprestaci¨®. La protesta ciutadana t¨¦ les seves justificacions i els seus drets, per¨° all¨° va ser un acte intens d¡¯agitprop, impropi de la ciutat dels prodigis. Va ser una erupci¨® de massa incivilitzada contra regidors triats per la ciutadania de Barcelona. Potser ¨¦s encara m¨¦s greu que circumst¨¤ncies d¡¯aquesta naturalesa no generin una reacci¨® ciutadana expl¨ªcita. Tot s¡¯hi val, tot ¨¦s relatiu, ning¨² n¡¯¨¦s responsable.

L¡¯endem¨¤, l¡¯alcaldessa electa va a la r¨¤dio i es posa a plorar quan recorda el que hauria d¡¯haver estat una jornada gloriosa de proclamaci¨® d¡¯un nou Ajuntament. T¨¦ tot el dret d¡¯expressar els seus sentiments per¨° ¨¦s com si es pens¨¦s que, a ella, aquestes coses no li poden passar. Per¨° la veritat ¨¦s que, per a tot governant, aquests moments intolerables entren en la paga. Quanta gent hi havia a la pla?a? Qui els havia convocat? En nom de qu¨¨? Per a una alcaldessa que representa per definici¨® tota la ciutat, les protestes tan acotades, per insultants que siguin, s¨®n el pa de cada dia. Per¨° un comen?a coquetejant amb el dret a decidir i acaba sent vituperat, i gaireb¨¦ sacsejat, per activistes que volen que l¡¯alcalde Ernest Maragall proclami la rep¨²blica catalana independent des del balc¨® de l¡¯Ajuntament. Aquestes coses nom¨¦s sorprenen els qui, com Ada Colau, creuen que s¨®n l¡¯assot dels privilegiats, no saben dir que ¡°no¡± en nom de la llei i pretenen que tothom els estimi. Sobre aquests impossibles s¡¯ha constru?t el primer mandat d¡¯Ada Colau, desastr¨®s en tants aspectes. Els seus damnificats tenen m¨¦s dret a plorar.

Certament, va ser un moment dur. Deia Colau: ¡°M'han dit tra?dora, botiflera, puta, de tot, a la pla?a de Sant Jaume¡±. Els ha passat a la fiscal en cap i a In¨¦s Arrimadas. De coses semblants qualifica la CUP els seus enemics. Aquest ¨¦s el llenguatge dels CDR que Quim Torra animava perqu¨¨ l¡¯ajudessin a resistir-se a l¡¯Estat de dret. Fins a quin punt t¨¦ credibilitat un pol¨ªtic que plora quan li passa el que en realitat est¨¤ passant des de fa anys en una part de Catalunya que se sent desconnectada d¡¯Espanya o que ha decidit destruir el sistema? Una possible conclusi¨® ¨¦s que no es pot governar ni amb emocionalisme ni amb tarann¨¤ bonista. Es governa, segons la llei, pel b¨¦ com¨² d¡¯una ciutat per naturalesa conflictiva i d¡¯una heterogene?tat cada vegada m¨¦s dif¨ªcil de cohesionar. Aix¨° ¨¦s la pol¨ªtica real.

Entre altres coses, consisteix a calcular per endavant el que passar¨¤ a la pla?a de Sant Jaume, preveient els cordons de seguretat necessaris i deixant les reaccions emocionalistes en un calaix perqu¨¨ del que es tracta ¨¦s de governar. El fet de tornar a penjar el lla? groc a la fa?ana del Consistori, estava decidit amb antelaci¨® o era una manera ¨Cd¡¯altra banda ing¨¨nua¨C de dir a la multitud que en el fons el dret a decidir, no per ser una entel¨¨quia, deixa de ser prioritari? Per descomptat, aix¨° contribuir¨¤ a una Barcelona m¨¦s segura.