Menard ja ¨¦s aqu¨ª

A la Nota final, en parlar de ¡°L¡¯¨¤lef¡±, un dels contes d¡¯El pa¨ªs dels cecs, premi Merc¨¨ Rodoreda 2018 ¡ªun conte que no ¨¦s un conte perqu¨¨ ¨¦s una broma gr¨¤fica¡ª, V¨ªctor Garc¨ªa Tur (Barcelona, 1981) diu que espera que els advocats de la viuda de Borges ¡°no entenguin que el conte original hi apareix reprodu?t sense perm¨ªs¡±: ¨¦s una al¡¤lusi¨® a les den¨²ncies que Mar¨ªa Kodama va interposar contra l¡¯argent¨ª Pablo Katchadjian i l¡¯espanyol Agust¨ªn Fern¨¢ndez Mallo, autors respectivament d¡¯El Aleph engordado i El hacedor (de Borges) ¡®Remake¡¯. Katchadjian, que abans ja havia publicat El Mart¨ªn Fierro ordenado alfab¨¦ticamente ¡ªon col¡¤loca en ordre alfab¨¨tic els versos del poema per despullar-lo de la forma i veure¡¯n nom¨¦s la ideologia¡ª, agafa el conte de Borges i el dobla en extensi¨® amb paraules i seq¨¹¨¨ncies de collita pr¨°pia. Fern¨¢ndez Mallo reprodueix, amb min¨²scules modificacions, el pr¨°leg i l¡¯ep¨ªleg del llibre de Borges del qual s¡¯apropia. Contra l¡¯angoixa de la influ¨¨ncia diagnosticada per Harold Bloom, a l¡¯era de la reproductibilitat digital triomfa la postproducci¨®, el concepte que invent¨¤ Nicolas Bourriaud a partir dels artistes que reutilitzaven, reinterpretaven i reprodu?en les obres dels altres, canviant-les de context i carregant-les d¡¯un sentit diferent a l¡¯anterior. No ¨¦s res de nou: Borges ja ho havia formulat a Pierre Menard, autor del Quijote.

'El pa¨ªs dels cecs'

V¨ªctor Garc¨ªa Tur

Proa

222 p¨¤gines

18,50 euros

Com si la seva pr¨¤ctica liter¨¤ria es fes en un taller de prestidigitaci¨®, Garc¨ªa Tur, que a Els ocells ja jugava amb Hitchcock i les germanes Bront? i a Els romanents reactualitzava les heretgies medievals, a El pa¨ªs dels cecs ha constru?t cinc contes a base de refer trama i subst¨¤ncia, d¡¯invertir ¡ªi mesclar¡ª el contingut de relats de Wells i Ursula K. LeGuin, de Charlotte Perkins Gilman i Kipling, de convertir Dickens i Hemingway en personatges i de rec¨®rrer molt a Borges, potser perqu¨¨ una de les grans preguntes ¨¦s encara com escriure despr¨¦s de Borges. Aix¨ª, al conte que dona t¨ªtol al llibre, un autor catal¨¤ establert a Buenos Aires arran de la Guerra Civil, Jordi Borges, ha escrit en la seva llengua natal Hist¨°ria de la inf¨¤mia i El jard¨ª de corriols que forquegen, i tamb¨¦ El recaptador Jing, una faula xinesa que ve d¡¯una font ¨¤rab, recollida a El conde Lucanor, que Borges ref¨¤ i que Garc¨ªa Tur reinterpreta: el lector conclou que la moralitat resultant ja la coneixia. I un assaig de Borges, Franz Kafka y sus precursores (i un conte de Perec, Viatge d¡¯hivern), ressonen en el torrencial desordre narratiu de ¡°L¡¯iceberg de la teoria¡± ¡ªhi ha un problema de llengua previ a la voluntat d¡¯estil¡ª, especulaci¨® enginyosa sobre els viatges a trav¨¦s del temps, la simultane?tat creadora i les repercussions que poden tenir en la literatura, en la seva hist¨°ria i en les seves lleis: aqu¨ª, entre cronoviatges i cronoliteratures, Dickens s¡¯apropia de Moby Dick, i el lector avan?a vertiginosament entre tanta densitat, ci¨¨ncia i ficci¨®. Tamb¨¦ pot preferir la claredat expositiva de ¡°Cabells¡± (perqu¨¨ hi sona la m¨²sica de Flaubert i l¡¯autor demostra que, quan vol, pot fer malabarismes amb l¡¯estil), o les aventures antropol¨°giques d¡¯¡°Els mons¡±: que la imaginaci¨® pura s¡¯imposi a l¡¯autobiografia no ¨¦s un mal punt de partida.

Per disfrutar del llibre no cal haver llegit els originals, per¨° a la ment d¡¯algun lector se li pot instal¡¤lar la idea que Pierre Menard ja ¨¦s aqu¨ª i no t¨¦ intenci¨® d¡¯anar-se¡¯n. M¨¦s enll¨¤ de discussions te¨°riques sobre ¨²s i apropiaci¨® de la tradici¨®, s¡¯ha d¡¯agrair que Garc¨ªa Tur opti per l¡¯ins¨°lit, que els escenaris siguin sinistrament inh¨°spits i que la bona lleugeresa dels relats es degui al silenci, a la ru?na i al no-res que hi apareixen com a rerefons.