Rivera no ha estat mai progressista

D¡¯on deu haver tret Manuel Valls que Ciutadans sigui un partit liberal i progressista? Probablement dels seus contactes amb els dirigents de Ciutadans i de l¡¯abundant prosa period¨ªstica que difon aquesta definici¨®. ?s l¨°gic que sigui aix¨ª perqu¨¨ aquesta ha estat la f¨®rmula oficial des que el partit d¡¯Albert Rivera la va adoptar el 2017. Per¨° Valls acaba de descobrir i assenyalar el que els altres ja fa temps que saben: la definici¨® politicoideol¨°gica de Ciutadans concorda amb les propostes liberals en mat¨¨ria econ¨°mica, per¨° a la pr¨¤ctica al progressisme no se'l veu enlloc. A l¡¯hora de la veritat, Ciutadans es comporta com un partit de la dreta conservadora i s¡¯ajunta, si cal, amb l¡¯extrema dreta m¨¦s reaccion¨¤ria.

?s una q¨¹esti¨® de topografia pol¨ªtica. Des que The New York Times va identificar la fornada socialista de la d¨¨cada de 1970 amb els joves nacionalistes espanyols, aquest ampli espai social, cultural i pol¨ªtic est¨¤ ocupat i hegemonitzat pel PSOE i no hi ha res que assenyali que es quedar¨¤ vacant. El nacionalisme progressista espanyol t¨¦ en aquest partit la seva expressi¨® pol¨ªtica i aix¨° no est¨¤ en discussi¨®. Hi ha compet¨¨ncia, per¨° no pel vector nacionalista, sin¨® pel progressista. En canvi, el tamb¨¦ molt ampli espai de la dreta nacionalista espanyola, el que fa mig segle va ser definit com el franquisme ideol¨°gic, est¨¤ ocupat per un partit, el PP, que passa per una greu crisi arran de l¡¯esclat d¡¯una mir¨ªada de casos de corrupci¨®. Aqu¨ª s¨ª que hi ha un possible espai vacant. Un forat negre amb una immensa for?a gravitat¨°ria.

Ciutadans la sent, per¨° aquesta atracci¨® no ¨¦s d¡¯ara. No ha nascut amb la llarga agonia del PP ni de la finestra d¡¯oportunitat oberta per substituir el partit de la corrupci¨® oce¨¤nica. La compet¨¨ncia desaforada entre Albert Rivera i Pablo Casado sembla una novetat, per¨° la pretensi¨® de substituir el PP ha estat present des de gaireb¨¦ sempre en la curta vida del partit. Ciutadans va n¨¦ixer el 2005 per la uni¨® d¡¯una s¨¨rie de grups de defensors de la llengua castellana a Catalunya, periodistes i publicistes que havien combatut la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica dels governs de Jordi Pujol i, per extensi¨®, el nacionalisme catal¨¤. A finals de la d¨¨cada del 1990 alguns tenien l'esperan?a el PSC de Pasqual Maragall i Jos¨¦ Montilla envi¨¦s Pujol i el nacionalisme catal¨¤ a les golfes dels records. Per¨° quan el 2003 el catalanisme progressista va guanyar les eleccions i va substituir el pujolisme al Govern de la Generalitat, aquests nuclis van veure amb un immens disgust i frustraci¨® que el Maragall president no els fes cap cas.

D¡¯aquella frustraci¨® va n¨¦ixer al cap de dos anys Ciutadans i quan el 2006 el nou partit va obtenir tres escons al Parlament va emprendre la tasca de convertir-se en oposici¨® a un Govern d¡¯esquerres. El partit s¡¯havia identificat en el seu congr¨¦s fundacional com a socialdem¨°crata i liberal, per¨° a l¡¯hora de les votacions els seus diputats s¡¯alineaven una vegada i una altra amb les dretes. Perqu¨¨ eren l¡¯oposici¨® al Govern del catalanisme progressista de l¡¯esquerra, per¨° no estaven sols. En aquell Parlament es van configurar dues dretes. D¡¯una banda, el centredreta del nacionalisme catal¨¤ representat per CiU; de l¡¯altra, el centredreta del nacionalisme espanyol representat pel PP i Ciutadans. Tots contra el progressisme catalanista.

Seguint la formulaci¨® d¡¯Aleix Vidal-Quadras, llavors Ciutadans va fer seva la tesi que el catalanisme progressista era, en realitat, pura continuaci¨® del pujolisme. Aquella tesi queia en un terreny abonat entre els afiliats i els electors de l¡¯univers cultural del nacionalisme espanyol, tant els situats a la dreta com a l¡¯esquerra. I quan, en un moment cr¨ªtic, cap al 2010-2012, el nacionalisme catal¨¤ autonomista va virar cap a l¡¯independentisme, es va desencadenar una subhasta entre el PP i Ciutadans per veure quina de les dues dretes era m¨¦s conseq¨¹entment espanyolista. A Catalunya, aquella batalla la va guanyar ¨¤mpliament Ciutadans el 21-D del 2017, en unes eleccions que gaireb¨¦ van esborrar el PP de la Cambra catalana.

Al conjunt d¡¯Espanya, malgrat tot, el PP va resistir l¡¯embat i aquella subhasta entre el PP i Ciutadans per l¡¯espanyolisme no es va acabar el 2017, sin¨® que va continuar i es va exacerbar encara m¨¦s amb l¡¯aparici¨® d¡¯un nou contrincant, Vox, un partit sorgit en part del PP que tenia Vidal-Quadras entre els fundadors. I aix¨ª, traient pit espanyolista a l¡¯un¨ªson, Casado, Rivera i Santiago Abascal, acabat d¡¯arribar, els balbucejos progressistes de Ciutadans quedaven cada vegada m¨¦s lluny. Perqu¨¨ ni al principi ni ara Rivera ha competit pel progressisme, sin¨® pel nacionalisme.