La ¡®banlieue¡¯ ut¨°pica de Ricardo Bofill

Les utopies es van ensorrar fa anys, per¨° els seus monuments segueixen dempeus.

"Viure aqu¨ª ¨¦s com viure a la Torre Eiffel o a l'Arc del Triomf. Exagero una mica, per¨°...", diu Yann Minh, ve¨ª dels Espais d'Abraxas, un complex d'edificis de Ricardo Bofill a Noisy-le-Grand, als afores de Par¨ªs. Noisy-le-Grand ¨¦s l'etapa final d'una excursi¨® per la banlieue ¡ªl'espai de les tensions socials per¨° tamb¨¦ el laboratori de la Fran?a diversa¡ª a la recerca dels monuments retrofuturistes que l'arquitecte catal¨¤ hi va construir als anys vuitanta.

Potser Yann Minh ¡ªartista ciberpunk, fill d'un metge vietnamita i d¡¯una francesa professora d'espanyol, comunistes tots dos¡ª exagera, per¨° no tant. L'habitatge social de Bofill a Noisy-le-Grand, Cergy-Pontoise i Saint-Quentin-en-Yvelines ¡ªvilles nouvelles, ciutats creades del no-res¡ª s'estudien a les escoles d'arquitectura i han sigut l'escenari de pel¡¤l¨ªcules, videoclips i anuncis de publicitat. Els turistes i els estudiants passegen entre els edificis i el seu futur ha arribat a ser motiu de baralla pol¨ªtica.

Els projectes de Bofill (Barcelona, 1939), com les ciutats noves, s¨®n un testimoni d¡¯una fe passada en l'arquitectura i l'urbanisme com a motor d'un canvi social. La llegenda diu que va ser el general De Gaulle, aleshores president de la Rep¨²blica, qui a principis dels seixanta va dir a un col¡¤laborador seu mentre sobrevolaven la regi¨® parisenca en helic¨°pter. "Posi'm ordre a aquest desgavell". L'an¨¨cdota segurament ¨¦s ap¨°crifa i les paraules, inexactes. Per¨° l'ordre va existir i va desembocar en la creaci¨® de Marne-la-Vall¨¦e (que inclou Noisy-le-Grand), Cergy-Pontoise, Saint-Quentin-en-Yvelines, Melun-S¨¦nart i ?vry.

Retrospectivament, era inevitable la trobada entre les villes nouvelles, un exercici d'enginyeria social t¨ªpica del gaullisme i quasi sovi¨¨tica, i Bofill, l'arquitecte de la postmodernitat que recuperava el vocabulari del classicisme per superar les avantguardes, i que volia crear palaus per a la classe treballadora. Despr¨¦s de construir el Walden 7 a Sant Just Desvern, i de diverses experi¨¨ncies frustrades a Fran?a, les ciutats noves el van cridar. "El que vull fer ¨¦s un monument habitat, un homenatge a la vida quotidiana", deia Bofill el 1981 en una entrevista amb la televisi¨® francesa. "Vinc d'un pa¨ªs llat¨ª i crec en la ciutat, en la convivialitat, en la vida en com¨²".

L'itinerari per la banlieue ut¨°pica de Ricardo Bofill comen?a a les Columnes de Saint-Christophe, a Cergy-Pontoise, al nord-oest de Par¨ªs. L'efecte ¨¦s d¡¯irrealitat. Una pla?a amb una columna al mig, un edifici en forma de mitja lluna i l'inici de l'anomenat Eix Major: un recorregut simb¨°lic desemboca al riu Oise. Eric Rohmer hi va rodar L'ami de mon amie. A l'horitz¨®, els gratacels de La D¨¦fense, a Par¨ªs.

La segona etapa ¨¦s Saint-Quentin-en-Yvelines, al sud-est. A una banda d'un llac artificial, les Arcades, barri que evoca l'Eixample de Barcelona, i el Viaducte, pisos constru?ts sobre el llac com el castell de Chenonceaux sobre el Loira. A l'altra banda del llac, Els Temples, coneguts com "el Versalles del poble".

"?s magn¨ªfic viure-hi. Amb l'aigua, l'aire, la llum...", comenta Marie-H¨¦l¨¨ne Parisi, que viu al Viaducte des de 1988. "Doni les gr¨¤cies al senyor Bofill si parla amb ell", (l'arquitecte, de viatge a la Xina, no estava disponible per fer declaracions per a aquest article).

Tercera i ¨²ltima etapa: els Espais d'Abraxas, a l'est de Par¨ªs. De lluny, el bloc intimida. Entre altres sobrenoms, li han dit Alcatraz. Un cop dintre es fa evident la teatralitat. Els habitants dels edificis ¡ªel Teatre, l'Arc, el Palacio¡ª s¨®n a la vegada actors i espectadors.

La utopia dels Espais d'Abraxas ¡ªun barri a?llat, sense comer?os i amb molts dels problemes de la banlieue m¨¦s conflictiva: inseguretat, tr¨¤fic de drogues, degradaci¨® de les infraestructures¡ª no es va complir. Fins i tot es va plantejar enderrocar-lo.

"Aix¨° ¨¦s el que vol¨ªem fer en aquella ¨¨poca, construir aquesta utopia, i ens vam adonar que aquesta utopia no es podia construir", va dir Bofill en una reuni¨® el 2016 amb els ve?ns de Noisy-le Grand i la nova alcaldessa, Brigitte Marsigny, compromesa, com Bofill, amb la rehabilitaci¨®.

Un altre factor en el retorn dels Espais d'Abraxas va ser el rodatge el 2014 de l¡¯¨²ltima part de la pel¡¤l¨ªcula Els jocs de la fam. Trenta anys abans ja s'hi havia rodat Brasil, la pel¡¤l¨ªcula de Terry Gilliam en qu¨¨ l'obra de Bofill era el decorat d¡¯un m¨®n opressiu i totalitari.

Aquesta arquitectura tan teatral inspira ficcions que a la vegada modifiquen la nostra visi¨® del lloc. ?s un joc de miralls que atrapa el visitant mentre es perd pels passadissos i escales fosques ¡ªa l¡¯escala 3 els ascensors fa tres dies que estan espatllats¡ª o contempla el monument des del sal¨® del pis on fa dos anys es van mudar Yann Minh i la seva dona, Linda Rolland.

"Jo era fan, des de feia temps, de Brasil i m'encantava l'arquitectura de Ricardo Bofill", diu Rolland. "No ¨¦s una arquitectura burgesa ni simp¨¤tica, ni tampoc a escala humana. Al contrari. ?s monumental, neoestalinista, neocl¨¤ssica, gegantina, desmesurada", apunta Minh.

La paradoxa ¨¦s que aix¨° no la fa inh¨°spita per a Minh i Rolland. Tots dos viuen en comuni¨® amb els Espais d'Abraxas.

¡±El costat dist¨°pic es compensa amb el fet de viure en una ficci¨®, en un espai augmentat per una dimensi¨® fict¨ªcia", reflexiona Minh. "?s inspirador".