Casinos, fantasia i autoengany

Amb els pressupostos del 2017 prorrogats i amb una completa par¨¤lisi legislativa, la gesti¨® del Govern de Quim Torra no evoca precisament la imatge d'un pa¨ªs que s'esfor?a per millorar les condicions de vida d'una ciutadania baquetejada per la crisi.

Les dades s¨®n eloq¨¹ents. Un de cada tres dependents catalans (73.000 persones) amb grau assignat espera rebre la prestaci¨® que li correspon. Des que es va aprovar el 2006, 36.154 persones han mort sense haver-se beneficiat de la llei, un cop ven?ut el termini m¨¤xim des de la resoluci¨® favorable del seu expedient. Les llistes d'espera a la sanitat s¨®n interminables: 72,25 dies de mitjana per a operacions quir¨²rgiques; 74 dies de mitjana per accedir a una prova diagn¨°stica; o 97 dies abans de tenir visita amb l'especialista. Catalunya es disputa amb Madrid l'honor de ser pionera en la privatitzaci¨® de la salut al mateix temps que totes dues comunitats competeixen en austeritat, ja que s¨®n de les que menys percentatge del PIB destinen al ciutad¨¤/pacient.

Qualsevol indici de reformisme aportat des d¡¯ERC ha quedat foragitat per la pol¨ªtica de JxCat. Els apologetes de la ratafia han escombrat qualsevol ombra de pol¨ªtica progressista

En altres terrenys de la superviv¨¨ncia quotidiana, la realitat tampoc ¨¦s encoratjadora. C¨¤ritas ha posat sobre la taula que un de cada tres ve?ns de l'¨¤rea de Barcelona manca d'habitatge digne: viu rellogat en una habitaci¨®, en condicions d'amuntegament, insalubritat o en els anomenats assentaments informals. Des del 2000, segons l¡¯Observatori Metropolit¨¤ de l¡¯Habitatge, la renda familiar disponible bruta ha pujat un 63,4 %, mentre que el preu mitj¨¤ del lloguer ¨Cal qual destinen els barcelonins un 43,5 % dels seus ingressos¨C ho ha fet en un 127,7 %. ?s un altre aspecte m¨¦s de la precaritzaci¨® de les condicionis vida. La taxa de risc de pobresa se situa en el 21,3 % de la poblaci¨®, segons la mateixa Generalitat, que al mateix temps continua fent-se trampes al solitari en l'aplicaci¨® de la Renda Garantida de Ciutadania, prestaci¨® que des de 2017 nom¨¦s s'ha concedit a 13.080 persones, el 21 % de les que s¡¯han sol¡¤licitat. A Catalunya actualment 375.000 ciutadans viuen en pobresa severa. El cas ¨¦s que qualsevol indici de reformisme aportat des d'Esquerra Republicana ha quedat foragitat per la pol¨ªtica de Junts per Catalunya. Els apologetes de la ratafia han escombrat qualsevol ombra de pol¨ªtica progressista. Igual que els antics bizantins, una part gens menyspreable dels catalans semblen estar m¨¦s atrets per debatre sobre el sexe dels ¨¤ngels que preocupats pel c¨¨rcol imposat per l'emerg¨¨ncia social.

Va haver-hi un temps en qu¨¨ l'independentisme plantejava la rep¨²blica catalana com un pas fonamental per millorar les condicions de vida dels ciutadans. En aquella ¨¨poca fins i tot Artur Mas estava disposat a renunciar al projecte de Barcelona-World ¨Cel macrocasino del costat de Port Aventura¨C per obtenir els vots de la CUP, arribar a ser president i impulsar el full de ruta cap a la independ¨¨ncia. Al final, Mas va ser enviat temporalment a la paperera de la hist¨°ria. BCN-World, no obstant aix¨°, va continuar la seva tortuosa carrera.

La independ¨¨ncia no ha arribat per¨° els casinos han rom¨¤s. A l¡¯expectativa de convertir-nos en el Macau europeu

La independ¨¨ncia no ha arribat per¨° els casinos han rom¨¤s. A l'expectativa de convertir-nos en el Macau europeu, el projecte perviu i ara ¨¦s una de les apostes de la Generalitat independentista. En el cam¨ª cap a la rep¨²blica, han comprat els terrenys a la Caixa per uns 100 o 120 milions d'euros per facilitar l'operaci¨®. ¡°El cost l¡¯assumir¨¤ Hard Rock i no costar¨¤ ni un euro p¨²blic¡±, va tronar la veu de Quim Torra el 26 de juny al Parlament. ¡°S¨®n 12.000 llocs de treball. Vost¨¨ no creu que el Camp de Tarragona es mereix aquesta oportunitat?¡±, va exclamar indignat el president dirigint-se a la cap de la fila dels comuns a la Cambra. I ¨¦s que l'aplom i els posats d'alguns dels nostres pol¨ªtics no han d'envejar res, com diria en un s¨ªmil incendiari el conseller Miquel Buch, als dels nostres ve?ns espanyols del sud. Mariano Rajoy, Luis de Guindos o Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa van dir i van certificar que el rescat bancari, amb els seus m¨¦s de 54.000 milions injectats, no costaria ni un euro als espanyols.

Les mentides sempre les paga el ciutad¨¤, encara que de vegades ho fa satisfet gr¨¤cies a l'autoengany. Si la dreta a l¡¯Ajuntament de la capital d¡¯Espanya ha decidit que la contaminaci¨® no ¨¦s un problema i ha reobert al tr¨¤nsit rodat Madrid central, els redactors del pla quinquennal de casinos han concl¨°s que la ruleta ¨¦s un jal¨® en l'estrat¨¨gia cap a la independ¨¨ncia. Els uns i els altres saben que acabar¨¤ redundant en els ciutadans, per¨° tot aguanta mentre una part gens menyspreable de la societat estigui disposada a recrear el seu particular m¨®n de fantasia. Com en la Constantinoble de 1453.