Rosal¨ªa s¡¯instal¡¤la en la hip¨¨rbole davant la multitud del MadCool

?rem pocs al MadCool i a alg¨² se li va acudir un ¡°dia 0¡±. El festival m¨¦s mastod¨°ntic de la capital havia repartit fins ara els seus continguts al llarg de tres jornades maratonianes, d'aquestes que posen a prova la resist¨¨ncia de l'aparell digestiu, la bona salut podol¨°gica, la vigil¨¤ncia sistem¨¤tica respecte a la nostra hidrataci¨®, la paci¨¨ncia davant de les aglomeracions, la seducci¨® p¨²blica en l'art de l'etiqueta, el buit existencial que deixen els aparells m¨°bils quan se'ls mor la bateria i el poder de la inspiraci¨® profunda per suportar els rigors de l'agoraf¨°bia.

Aix¨° ¨¦s el que ha estat passant des del 2016, en sessions de dijous, divendres i dissabte, per¨° aquesta vegada s'hi ha sumat una jornada pr¨¨via de benvinguda, que sembla m¨¦s substanciosa si se li posa el nom de Welcome Party. I encara que la festassa?inclo?a fins a 16 bandes, tot estava dissenyat perqu¨¨ par¨¦ssim esment a un sol nom. Quatre s¨ªl¡¤labes que nom¨¦s de sentir-les multipliquen les expectatives i revolucionen les freq¨¹¨¨ncies card¨ªaques. Set lletres que qualsevol dia d'aquests acabaran cotitzant al Nasdaq. Perqu¨¨ aix¨° de la noia en q¨¹esti¨® fa molt que ja ha deixat de ser normal.

Per¨°, n'hi ha per a tant, aix¨° de Rosal¨ªa? Hem resistit dos par¨¤grafs sencers sense esmentar-la expl¨ªcitament, per¨° cal rendir-se a l'evid¨¨ncia: ning¨² va anar dimecres a l'esplanada de Valdebebas a res que no fos comprovar com se les gasta la de Sant Esteve Sesrovires, una dona que ha aconseguit convertir en hip¨¨rbole tot el que l'envolta. Que desembarcava al MadCool el mateix dia en qu¨¨ el New York Times?s'havia sumat a l'allau mundial de floretes i la considerava m¨¤xima responsable del ¡°nou ordre¡± mundial del pop en castell¨¤. I que obt¨¦ xifres de reproduccions tan vertiginoses que semblen pret¨¨rites d'un dia per l'altre. Rosal¨ªa va arribar, va manar, va embruixar, va suscitar un entusiasme tan ecl¨¨ctic com ins¨°lit, va aplegar nens molt nens, moderns i grans; devots i agn¨°stics, algun flamenc¨°leg i molts nouvinguts a la fe de les palmas i el quej¨ªo. I se'n va anar als 65 minuts exactes, deixant, de fet, la sensaci¨® que l'espectacle se li desinflaria amb un minutatge m¨¦s gener¨®s. Potser perqu¨¨ tot sembla pensat per a un moment hist¨°ric propens a les atencions fugaces i les fascinacions vol¨¤tils. A l'efectisme m¨¦s que no pas a aquest efecte.

Vivim en l'era de les stories, que la mateixa catalana esmenta en la lletra de Brillo. Tot enlluerna tan r¨¤pid com s'esvaeix. Rosal¨ªa deixa la sensaci¨® que tot el que passa sobre l'escenari est¨¤ calculat al mil¡¤l¨ªmetre, entre altres coses perqu¨¨ molta de la m¨²sica ¨¦s pregravada i bona part de la posada en escena es basa en coreografies minucioses.

Hi ha talent a raig concentrat en aquesta hora i poc, perqu¨¨ t¨¦ una veu realment bonica i mai desorbitada, i ha estat capa? de desenvolupar amb el Guincho (discret¨ªssim, al fons a la dreta) un concepte propi, h¨ªbrid, sense prejudicis, reconeixible i molt est¨¨tic. Per¨°, com passa amb els fen¨°mens de dimensions descomunals, queda el temor que potser ens estem excedint amb els ep¨ªtets.

Rosal¨ªa Vila ¨¦s poder i orgull, ¨¦s racial i (a les proves ens remetem) desconeixedora de les fronteres, simbolitza una feminitzaci¨® inajornable del negoci musical, s'envolta de sis ballarines molt visuals i coordinades i t¨¦ cura de tot, tamb¨¦ del vestuari: ahir, brusa blau cel i shorts verds. Per¨° incorre ja en alguna redund¨¤ncia estil¨ªstica i en f¨®rmules recurrents d'adulaci¨® a l'espectador. En una artista que cuida tant les formes, podr¨ªem esperar un discurs m¨¦s elaborat que no pas els copets al pit i les frases de cat¨¤leg, des de ¡°Molt amor, molt amor¡± a ¡°Madrid, sou incre?bles¡± i ¡°Us estimo molt¡±, per no parlar de la visita a la primera fila per passar el micr¨°fon entre els m¨¦s fans. I com que la m¨²sica no ¨¦s executada, sin¨® disparada, tampoc hi ha ocasi¨® d'improvisar o sorprendre; l'¨²nica opci¨® ¨¦s que tots la coregem.

El m¨¦s emocionant, potser l'¨²nica cosa genu?nament emocionant, va ser escoltar Rosal¨ªa cantant a cappella Milion¨¤ria, el senzill m¨¦s recent i primera incursi¨® en la seva llengua materna. De passada, va poder comprovar com la multitud havia interioritzat la lletra amb un accent raonable, una contribuci¨® ling¨¹¨ªstica molt m¨¦s efica? que la tan maldestre de la cosa p¨²blica. D'altra banda, un divertit l'homenatge a Las Grecas, un final euf¨°ric (Con altura, Aute cuture i Malamente) i desproporcionat, de moment, el terratr¨¨mol rosaliesc. Per¨° seguirem pendents dels sism¨°grafs.