Sense novetats de Cultura
La veritat ¨¦s que en el dret que regula la Direcci¨® General de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica la paraula 'castell¨¤' no hi apareix ni una sola vegada
La nova i inexperta consellera de Cultura de la Generalitat, Mari¨¤ngela Vilallonga, ha tingut la prud¨¨ncia d¡¯esperar 100 dies ¡ªdedicats a l¡¯estudi de la seva conselleria¡ª abans de compar¨¨ixer al Parlament de Catalunya. La seva intervenci¨® davant la Comissi¨® de Cultura el 3 de juliol va fer palesa una constant dels ¨²ltims temps: els consellers de Cultura canvien (n¡¯hem tingut quatre en menys de quatre anys), per¨° les pol¨ªtiques romanen, amb totes les seves mis¨¨ries i el seu inconf¨¦s biaix ling¨¹¨ªstic.
Parlem primer del pressupost. El 23 de febrer del 2016, en la seva primera compareixen?a parlament¨¤ria, el nou conseller de Cultura, Santi Vila, va anunciar que estava treballant en un projecte de pressupostos que permetria que el seu departament pass¨¦s de 241 milions d¡¯euros ¨Cel 0,74% del pressupost de la Generalitat¨C a 298, cosa que situaria Cultura en el llindar de l¡¯1% del pressupost global. Com ¨¦s ben sabut, el 2016 el president Puigdemont no va aconseguir aprovar els comptes, va prorrogar els del 2015 i Vila es va haver de conformar amb els mateixos 241 milions d¡¯euros de l¡¯exercici anterior. Un any despr¨¦s Puigdemont s¨ª que va aconseguir aprovar uns pressupostos, per¨° Vila no va veure com es complien les seves aspiracions: en lloc de pujar a 298 milions d¡¯euros i arribar a l¡¯1% del pressupost de la Generalitat, es va quedar en 261 milions i tot just un 0,8% del pressupost auton¨°mic.
El successor de Santi Vila, l¡¯ef¨ªmer Llu¨ªs Puig, ni tan sols va tenir temps d¡¯entrar en especulacions pressupost¨¤ries. La impetuosa Laura Borr¨¤s, que va accedir al c¨¤rrec de la m¨¤ de Quim Torra el maig del 2018, no va tenir m¨¦s sort. El 10 de juliol del 2018, en la seva primera compareixen?a parlament¨¤ria, Borr¨¤s va apujar l¡¯aposta de Vila i va fixar com a objectiu arribar als 320 milions d¡¯euros en una primera legislatura i arribar als 480 milions al final de la seg¨¹ent. Com ¨¦s sabut, el 2018 no hi va haver pressupostos, ni n¡¯hi haur¨¤ el 2019, de manera que Borr¨¤s i la seva successora Vilallonga s¡¯han hagut de conformar amb els mateixos insuficients recursos que tenia Vila el 2017, ara xifrats en 247 milions. Cal dir que en la seva compareixen?a Vilallonga no va intentar emular els seus antecessors. En lloc de fer castells en l¡¯aire, es va limitar a dir que ¡°Cultura necessitaria tenir molts m¨¦s diners¡±.
On s¨ª que va surar una sensaci¨® definitiva de d¨¦j¨¤ vu va ser en l¡¯apartat ling¨¹¨ªstic. El 10 de juliol del 2018 el diputat de Ciutadans, H¨¦ctor Amell¨®, va retreure a Borr¨¤s que hagu¨¦s signat el manifest Koin¨¦ i li va preguntar si el tornaria a signar com a consellera de Cultura. En lloc de respondre, Borr¨¤s va llegir el punt 4 del manifest (el que parla de la voluntat d¡¯articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un marc d¡¯assumpci¨® p¨²blica del multiling¨¹isme com a riquesa individual i social) i es va exclamar que alg¨² no el pogu¨¦s subscriure, com si no hi hagu¨¦s possibilitats d¡¯integrar la ciutadania en un marc d¡¯assumpci¨® p¨²blica del multiling¨¹isme. Doncs b¨¦, el passat 3 de juliol, el mateix diputat de Ciutadans va retreure a Vilallonga que hagu¨¦s signat el manifest i li va preguntar si ¡°ratificava¡± la seva adhesi¨®. En lloc de respondre, Vilallonga va tornar a llegir el punt 4 del manifest. La difer¨¨ncia ¨¦s que aquesta vegada el diputat Amell¨® va aconseguir ¡°ca?ar¡± la consellera. Vilallonga va anunciar que la seva gesti¨® pivotaria al voltant de tres eixos, el primer dels quals ¨¦s la protecci¨® i promoci¨® de la llengua catalana, de l¡¯aran¨¨s i de la llengua de signes catalana. Davant de les pressions d¡¯Amell¨®, interessat a con¨¨ixer les intencions de la consellera respecte a la llengua castellana, Vilallonga va acabar cedint: ¡°Que hi ha tres lleng¨¹es, s¨ª. No ho he dit, ¨¦s evident: el catal¨¤, el castell¨¤ i l'aran¨¨s. I vetllem per les tres lleng¨¹es, aix¨° ¨¦s evident, i la Direcci¨® General de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica ho fa¡±.
La veritat ¨¦s que en el dret que regula l¡¯esmentada Direcci¨® General la paraula castell¨¤ no hi apareix ni una sola vegada. El foment i la protecci¨® sempre van associats al catal¨¤, l¡¯aran¨¨s i la llengua de signes catalana. L¡¯Oficina de Garanties Ling¨¹¨ªstiques s¡¯ocupa d¡¯atendre consultes, queixes o den¨²ncies referides exclusivament a l¡¯¨²s de la llengua catalana. Sense prejudici de l¡¯imperatiu constitucional i estatutari de protegir el catal¨¤, l¡¯aran¨¨s i la llengua de signes catalana, no sembla que Vilallonga i el seu govern Catalan only?tinguin al cap aquell ¡°marc d¡¯assumpci¨® p¨²blica del multiling¨¹isme¡± que ella creu que va subscriure signant el manifest Koin¨¦.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.