La fantasia segons Melville

S¡¯acosten les vacances per a molta gent i ¨¦s el moment de proposar una o altra lectura que pugui resultar agradable, amena, alli?onadora, barata, ben editada, disponible a les llibreries i en un format portable. Tot buscant alguna cosa que reuneixi aquestes condicions, avui se¡¯ns acut aconsellar al lector els contes complets de Herman Melville (1819-1891), que s¡¯acaben de reeditar, en molt bona traducci¨® de Miguel Temprano Garc¨ªa: Cuentos completos (Barcelona, Alba, 2019). El m¨¦s antic ¨¦s ¡°Passatges des d¡¯un escriptori¡±, de 1839, per¨° la majoria van ser escrits entre 1853 i 1856, quan Melville va tenir la impressi¨®, a causa del frac¨¤s (?!) de Moby Dick, que li aniria m¨¦s b¨¦ si escrivia narracions i contes, que tamb¨¦ eren m¨¦s f¨¤cils de publicar a diaris i revistes.

Tant aquests contes com les narracions, com les novel¡¤les llargues ¡ªtamb¨¦ s¡¯acaba de reeditar Jaqueta blanca, de 1850¡ª, posseeixen aquest estil tan caracter¨ªstic de Melville, del tot oposat al de Henry James, per exemple: conc¨ªs, de frase llarga per¨° no en exc¨¦s, i b¨¤sicament influ?t per l¡¯estil de la King James Bible. Aix¨ª mateix una gran proporci¨® de la literatura alemanya posterior a Luter est¨¤ impregnada d¡¯aquest estil lleg¨ªvol (did¨¤ctic; n¡¯era el prop¨°sit) de la seva traducci¨® alemanya de la B¨ªblia. A les lletres catalanes una influ¨¨ncia b¨ªblica seriosa, pel que fa a l¡¯estil i no solament les gloses, nom¨¦s es troba a Salvador Espriu, i a les lletres en castell¨¤ ni es troba: no endebades la lectura de la B¨ªblia va estar prohibida durant els segles en qu¨¨ la Inquisici¨® determinava qu¨¨ es podia llegir, i no solament qu¨¨ s¡¯havia de creure.

Alba Editorial t¨¦ un cat¨¤leg de fons molt important, com sap tothom, i no ha cedit mai ¡ªllevat en el cas dels llibres infantils, que tamb¨¦ n¡¯edita¡ª a la tend¨¨ncia a publicar llibres d¡¯ara, com si no fos clar que el gran llegat literari d¡¯Europa es troba, per dir-ho molt a l¡¯engr¨°s, entre la B¨ªblia i la mort de Thomas Mann (1955) o Carles Riba (1959). Despr¨¦s hi ha autors i coses molt bones ¡ªno cal fer-ne la llista¡ª, per¨° ¨¦s un fet que la literatura va entrar en una fase que podr¨ªem anomenar d¡¯olla de cols; volem dir que el pes de la tradici¨® es va fondre, i llavors va comen?ar l¡¯¨¨poca, ja viva per sempre m¨¦s, del cadasc¨² per on l¡¯enfila. Aquesta tradici¨®, que a Melville li venia directament de les lletres angleses ¡ªperqu¨¨ els Estats Units no van tenir un gran novel¡¤lista i narrador fins que va apar¨¨ixer ell mateix¡ª, ¨¦s a dir, de Defoe, Fielding o Sterne, va permetre al nord-americ¨¤ escriure una novel¡¤la tan fenomenal com Moby Dick ¡ªque all¨¤ ¨¦s l¡¯equivalent del Quijote a Espanya, ¨¦s a dir, el llibre que tothom lloa i poca gent ha llegit de cap a cap¡ª, narracions veritablement extraordin¨¤ries, com ara Bartleby, l¡¯escrivent, i Billy Budd, gabier (editades en catal¨¤ a diverses editorials), i una s¨¨rie de dinou contes m¨¦s curts, que s¨®n els que aplega l¡¯edici¨® que comentem avui. Entre aquests ens permetrem de subratllar el valor de ¡°Veranda¡±, el conte que va donar t¨ªtol a tota la col¡¤lecci¨® segons la primera edici¨® americana dels contes reunits: The Piazza Tales (1856).

Una veranda ¨¦s una d¡¯aquelles galeries al voltant d¡¯una casa, de vegades tancades per vidrieres, que permet una panor¨¤mica del paisatge. Doncs b¨¦: el protagonista del conte compra una casa que no en t¨¦, i se la fa construir per amor al paisatge. Per raons d¡¯estalvi nom¨¦s es pot fer una veranda a la part nord, oberta a all¨° que, misteriosament, Melville anomena ¡°Carlemany¡±; aix¨° no s¡¯explica. Hi ha una ra¨® estranya per haver decidit fer-se un tros de galeria que dona al punt m¨¦s fred de la casa. Des d¡¯aquella veranda, el protagonista veu primer, lluny enll¨¤, una taca enigm¨¤tica, i despr¨¦s un arc iris que acaba, per un dels seus extrems, en aquell mateix punt, que brilla intensament: suposa que ¨¦s un lloc en qu¨¨ es reuneixen les fades, i cita Spencer, procediment habitual de Melville: referir tot sovint la tradici¨® liter¨¤ria. Un dia decideix anar-hi a l¡¯encontre; agafa el cavall i inicia aquest viatge cap als ¨¦ssers fant¨¤stics. Arriba per fi en una cabana al mig del no res, i hi veu una noia que cus a la llum d¡¯una finestra. La noia li diu que, lluny enll¨¤, entreveu un punt daurat, que resulta ser la casa del protagonista, i que li agradaria molt d¡¯arribar-hi perqu¨¨ ha de ser un indret carregat de fantasia.

Vet aqu¨ª dues il¡¤lusions sim¨¨triques: el protagonista ha fet un llarg cam¨ª per veure el suposat punt llumin¨®s en qu¨¨ viurien les fades ¡ªi que al final resulta ser una cabana miserable¡ª i la noia voldria fer el viatge que la separa de la casa del primer, la qual concep de la mateixa manera: com el regne de la m¨¦s gran il¡¤lusi¨®. Tant l¡¯un com l¡¯altra, doncs, han situat en un punt lluny¨¤, quasi inabastable, el regne de la fantasia, i al final resulta que tan fantasiosa ¨¦s la visi¨® de l¡¯home com la de la noia. Per aix¨° el protagonista decideix tornar a casa i no creure mai m¨¦s en aquesta mena de visions pr¨°piament ut¨°piques, sense lloc en la realitat. Diu: ¡°No tornar¨¦ a botar la barca cap al pa¨ªs de les fades. Em quedar¨¦ a la veranda de casa. Aquesta ¨¦s la meva llotja reial. L¡¯escenari ¨¦s m¨¤gic i la il¡¤lusi¨® completa¡±.

?s ben b¨¦ com el resum, la catequesi de la formaci¨® de l¡¯escriptor de novel¡¤les i narracions: la fantasia de la literatura no necessita cap viatge sobre el terreny. No cal que el faci ni l¡¯escriptor ni el lector. Hic liber est mundus, deien ja a l¡¯edat mitjana de qualsevol llibre de ficci¨®.