Estralls del temps

?s sorprenent com actua el temps sobre les novel¡¤les, com modifica la seva lectura sense alterar-ne una sola coma. Un exemple: a El cas misteri¨®s del doctor Jekyll i el senyor Hyde, Robert Louis Stevenson es va prendre moltes mol¨¨sties perqu¨¨ el lector no descobr¨ªs que els seus dos protagonistes eren la mateixa persona; de fet, el que llegim ¨¦s l¡¯esfor? artesanal ¡ªun prodigi t¨¨cnic¡ª per sostenir la intriga fins al darrer pas de full. Un misteri que, si tenim en compte la propagaci¨® popular del relat, sembla impossible que el lector actual no conegui abans d¡¯obrir el llibre. Com no sentir una mica de tendresa pels esfor?os de Stevenson?

LA NARRACI? D'ARTHUR GORDON PYM
Edgar Allan Poe
Traducci¨® de Francesc Parcerisas
Proa
299 p¨¤gines
18,90 euros

La narraci¨® d¡¯Arthur Gordon Pym ¨¦s un altre d¡¯aquests llibres alterats pel temps. Edgar Allan Poe (Boston, 1809-Baltimore, 1849) la va encertar en anomenar-lo ¡°narraci¨®¡± abans que novel¡¤la, perqu¨¨ s¡¯hi encasten tres seq¨¹¨¨ncies de manera matussera: la breu sortida nocturna de dos amics beguts que gaireb¨¦ acaba en desgr¨¤cia, una prolongada travessia de l¡¯horror i l¡¯expedici¨® final de reconeixement per l¡¯oce¨¤ Ant¨¤rtic (amb una iconografia prestada del Poema del vell mariner que Poe tant admirava). Tres aventures marineres protagonitzades pel mateix personatge.

El principal prop¨°sit de Poe es espantar-nos: escenes de tancament i claustrof¨°bia, un gos que embogeix i ataca el seu amo, bondage salvatge amb lligams que tallen la circulaci¨® i estripen la pell, cad¨¤vers en l¡¯estat ¡°m¨¦s fastig¨®s de putrefacci¨®¡±, ocells cruspint-se ulls humans, fam i set extrema, pressentiments can¨ªbals i, finalment, l¡¯¡°horror exquisit¡± del canibalisme. Un desplegament impressionant, i tot i aix¨ª Poe no aconsegueix el seu prop¨°sit: ens pot repugnar amb tant gore sense subst¨¤ncia, per¨° el que ens ofereix ja ho hem vist a les pantalles, i aix¨° juga en contra del llibre. Poe nom¨¦s desperta el nostre inter¨¨s en els escassos moments que s¡¯oblida de la xerrameca de l¡¯horror i s¡¯esfor?a per escriure, com ara durant l¡¯aparici¨® fantasmal del vaixell tripulat per cad¨¤vers, o en isolats passatges descriptius, com aquesta visi¨® d¡¯una aigua mutant: ¡°A primera ullada, semblava una infusi¨® espessa de goma ar¨¤biga. Per¨° aquesta era nom¨¦s la menys notable de les seves qualitats extraordin¨¤ries. No era incolora, ni era tampoc de cap color uniforme, tot presentant a l¡¯ull, a mesura que corria, tots els tons possibles de la p¨²rpura, com els matisos d¡¯una seda tornassolada¡±.

Un altre efecte del pas del temps: tot i el servicial glossari que remata l¡¯edici¨®, el recurs al vocabulari mariner desdibuixa l¡¯escenari; Poe confiava en un lector que conegu¨¦s l¡¯anatomia del vaixell, cosa que aboca a un joc de coordenades borroses que obliguen a seguir l¡¯acci¨® a les palpentes. La narraci¨® d¡¯Arthur Gordon Pym tamb¨¦ suggereix que una de les millors not¨ªcies per a la novel¡¤la contempor¨¤nia sigui la desaparici¨® de la intriga i els girs de la trama, recurs esgotat per les ficcions comercials i que ha acabat a les s¨¨ries televisives. La intriga pot arribar a ser deliciosa en mans d¡¯un Stevenson, per¨° Poe ho fia tot a la mandrosa reiteraci¨® d¡¯una successi¨® d¡¯anticipacions (¡°el que contar¨¦ a continuaci¨®¡±, ¡°l¡¯horror que ve¡±) i de superlatius (¡°el m¨¦s terrible¡±, ¡°el mai vist¡±). La narraci¨® d¡¯Arthur Gordon Pym ¨¦s una s¨ªnia d¡¯esglais que no ens espanten.

Poe es va oblidar de disposar d¡¯algun conservant literari que proteg¨ªs el llibre del pas del temps. El protagonista ¨¦s m¨¦s un nom que una psicologia, i els secundaris recorden pals de fusta pintada, no hi ha memoria ni motivaci¨®. Poe fa enciclopedisme per omplir: aqu¨ª ens explica les difer¨¨ncies entre una estiba ben feta i una de potinera, o ens fa la cr¨°nica de les expedicions a l¡¯?rtic; all¨ª ens ofereix una taxonomia sobre el pelatge de les diferents esp¨¨cies de ping¨¹ins o recorre l¡¯orografia d¡¯un arxip¨¨lag on els mariners no s¡¯aturaran. Amb un material semblant Herman Melville aconsegueix p¨¤gines magn¨¨tiques, mentre que Poe gaireb¨¦ ens convida a consultar Wikipedia. S¨®n els misteris del talent art¨ªstic, i tamb¨¦ els capricis del temps, que amb La narraci¨® d¡¯Arthur Gordon Pym ha fet estralls.