Catalunya no consumeix ni la meitat de l¡¯energia neta prevista per al 2020

El consum d'energia renovable a Catalunya est¨¤ estancat des de fa una d¨¨cada i cada any que passa s'allunya m¨¦s dels objectius fixats de la Generalitat per al 2020, quan havien de suposar el 20% del consum. Segons l'¨²ltim balan? del Departament d'Empresa, el 2017 nom¨¦s va arribar al 8,5%, un percentatge que el mateix document considera que ¨¦s ¡°lluny¡± de l'objectiu europeu per al final de la d¨¨cada. El fiasco en la promoci¨® de parcs e¨°lics explica en part el resultat actual i permet preveure que les coses no canviaran en els propers anys.

Catalunya ha estrenat un parc e¨°lic en els ¨²ltims sis anys. Aquest fet ¨¦s el que ha acabat destrossant les previsions de la Generalitat, que va marcar per al 2020 ¡ªseguint el criteri de la Uni¨® Europea¡ª la fita que una cinquena part del consum es cobr¨ªs a trav¨¦s d'energies renovables, ja fos gr¨¤cies a centrals hidr¨¤uliques, parcs fotovoltaics o e¨°lics, o altres tecnologies. Per¨° ni una cosa ni l'altra.

De fet, el 8,5% actual ¨¦s el resultat d'aplicar la f¨®rmula de c¨¤lcul fixada per la Uni¨® Europea per calcular de manera homog¨¨nia el consum d'energia renovable. La realitat ¨¦s que aquest percentatge ¨¦s encara inferior. Se situaria en el 5,1% del total de consum d'energia prim¨¤ria al tancament del 2017. ?s una demostraci¨® de la depend¨¨ncia que Catalunya t¨¦ del petroli (origen del 46,1% de l'energia consumida), l'urani que utilitza l'energia nuclear (25%) i el gas natural (21,9%).

¡°La realitat ¨¦s que les energies renovables tenen molt poc pes a Catalunya i que som molt lluny dels objectius¡±, afirma Manel Torrent, director de l'Institut Catal¨¤ de l'Energia, que admet ¡°una gran preocupaci¨®¡± per l'evoluci¨® que puguin tenir les energies renovables la propera d¨¨cada.

Torrent considera que hi ha tres raons que expliquen que a Catalunya no s'hagin desenvolupat parcs solars ni, sobretot, de molins de vent. Una est¨¤ vinculada amb la legislaci¨® estatal i al canvi de retribuci¨® d'aquest tipus de parcs; la segona fa refer¨¨ncia a un decret aprovat per la Generalitat el 2009 per ordenar i impulsar els parcs e¨°lics que ha acabat esdevenint una barrera, i la tercera ¨¦s l'oposici¨® a la implantaci¨® de noves instal¡¤lacions.

Una de les mesures anunciades pel Departament d'Ind¨²stria per invertir la tend¨¨ncia ¨¦s la derogaci¨® del decret del 2009, per¨° Torrent tamb¨¦ explica que caldr¨¤ explicar arreu de Catalunya la necessitat d'engegar parcs e¨°lics i fotovoltaics per intentar ampliar el protagonisme de les energies netes. En tot cas, pel temps de maduraci¨® d'un projecte energ¨¨tic, ¨¦s dif¨ªcil pensar que hi hagi resultats a curt termini.

L'¨²ltim Balan? energ¨¨tic de Catalunya elaborat per la Generalitat, que actualitza dos exercicis de dades, deixa en evid¨¨ncia que despr¨¦s de la caiguda del consum durant la crisi ara torna a cr¨¦ixer, tot i que encara no ha recuperat els m¨¤xims del 2007. Entre el 2007 i el 2013 va caure un 3,7% i entre el 2014 i el 2017 ha pujat un 2,3%. Aquesta pujada es pot llegir com una? millora econ¨°mica, per¨° tamb¨¦ arrossega dades pernicioses. La contaminaci¨® s'est¨¤ tornant a disparar despr¨¦s que es desplom¨¦s a partir de l'inici de la recessi¨® i se situ¨¦s molt per sota dels objectius d'emissions de di¨°xid de carboni. Ara est¨¤ a punt, una altra vegada, de superar els objectius.