V¨¢zquez Montalb¨¢n, una factoria imparable

Hi va haver un temps d'estupefacci¨®. Es va aturar a Bangkok, el 18 d'octubre del 2003, el cor de Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, l'escriptor m¨¦s r¨¤pid del m¨®n, autor prol¨ªfic de poemes i hist¨°ries, columnista que nom¨¦s va fallar perqu¨¨ li ho va manar la mort. Una factoria que semblava imparable. Un motor hum¨¤. Era de la tribu del Diguem no de Raimon, per¨° ell no va dir mai que no a un enc¨¤rrec. Va viure la pen¨²ria i la fam, i les va combatre com si tem¨¦s que aquells fantasmes haguessin de ser les her¨¨ncies que deix¨¦s sobre la terra.

M¨¢s informaci¨®n

A tu V¨¢zquez Montalb¨¢n

Carlos Zan¨®n: ¡°El meu Carvalho ¨¦s m¨¦s torturat i violent¡±

En aquest diari (va explicar Rosa Mora) va escriure 2.014 articles i en va voler escriure, cada dia, cada setmana, en qualsevol estaci¨®, molt¨ªssims m¨¦s. Eduardo Mendoza, que el va succeir la setmana seg¨¹ent en aquest espai de l'¨²ltima p¨¤gina, va escriure que, a partir de llavors, ja hauria de respondre a les nombroses persones que li preguntaven di¨¤riament qu¨¨ pensava d'aix¨° o all¨° altre ¡°el senyor Montalb¨¢n¡± que ¡°el Manolo havia marxat de viatge i encara no ha tornat¡±.

Escrivia corrent, i corrent per l'¨²ltim aeroport de la seva vida es va topar amb l'asf¨ªxia i el dolor i tot plegat es va acabar. La not¨ªcia va arribar a Espanya a r¨¤fegues, envoltada d'incredulitat. Aquella estupefacci¨® va tenir el centre a Barcelona; la seva dona Anna, el seu fill Daniel, la innombrable colla de veterans o joves es va concentrar en comiats. Joan de Sagarra va dir que ell no se sumava als funerals, va preferir quedar-se sol rient amb el Manolo¡­ Per¨° Joan Manuel Serrat, al costat de Juan Mars¨¦, va plorar l'abs¨¨ncia assegut al banc laic del primer comiat. Carmen Balcells, confident, agent, amiga, va col¡¤locar davant del seu menjador una fotografia del seu amic. De tant en tant, mentre el cad¨¤ver venia del lluny¨¤ Orient, ella saludava el retrat, la conversa es mantenia.

Acabava una hist¨°ria incre?ble de fertilitat narrativa. El poeta havia nascut pobre, en l'atmosfera de la pres¨® de la postguerra del pare, i va con¨¨ixer tamb¨¦ la pres¨® i altres amenaces. Quan alg¨² mor, qualsevol persona, deixa en els qui l'acomiaden la sensaci¨® que el buit ¨¦s propi, no del mort, que un ¨¦s el que se'n va. L'orfandat que va deixar MVM ¨¦s la que van descriure de seguida aquests amics estupefactes; llavors no es va dir gaire, per¨° la mort d'un home de la seva edat (64 anys) ¨¦s una greu anomalia, de tant espai de vida com tenia per davant. En el cas de Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, vida era escriptura. Per¨° es va morir, ja est¨¤. En el moment en qu¨¨ aix¨° es fa m¨¦s greu encara, en el cas dels escriptors, ¨¦s quan els seus llibres comencen a les llibreries. S¨®n els llimbs on est¨¤ destinada la literatura dels morts.

Per¨° successivament van anar ressorgint alguns dels seus llibres (Gal¨ªndez, Barcelonas, els seus carvalhos, incloent-hi el que en homenatge seu va escriure Carlos Zan¨®n¡­), i ara apareix a les llibreries un llibre ins¨°lit, per la rapidesa i la serenitat amb qu¨¨ MVM va glossar la figura del seu arxienemic, Francisco Franco. ?s el?Diccionario del franquismo. Va sortir dos anys despr¨¦s de la mort del dictador i ara (amb dibuixos substanciosos de Miguel Brieva) Anagrama el reedita. En el pr¨°leg Josep Ramoneda recorda l'origen dels patiments familiars del Manolo a causa del dictador. Va n¨¦ixer a casa de perdedors, en un barri de perdedors i de seguida va patir en la seva pr¨°pia pell l'ombra del guanyador. Per¨° al llibre (es pot tornar a veure ara) el poeta, el novel¡¤lista i el periodista aplica un bistur¨ª com de rapsode trist: tanta llauna que va donar i qu¨¨ poca cosa que va ser Francisco Franco. Ara els que el ressusciten haurien de llegir aquest llibre: va ser nociu com un mal aliment, per¨° era el menys admirable dels homes, el m¨¦s estrafolari dels r¨¨gims. A dir-ho aix¨ª contribueix ara Brieva.

En aquesta resurrecci¨® de MVM, que va superar aviat el purgatori com¨² al qual es condemna els escriptors, t¨¦ molt a veure l'empremta que la Balcells va deixar a casa seva i gent com Francesc Salgado, que ja ha fet cinc congressos dedicats al seu autor m¨¦s present. A ell li vaig preguntar per qu¨¨ perviu el seu ¨ªdol. ¡°Per la polaritzaci¨® de la pol¨ªtica, que ha deixat de ser racional i s'ha tornat tan emf¨¤tica. Perqu¨¨ torna el neofranquisme desacomplexat que batalla per la unitat d'Espanya. Perqu¨¨ els textos de MVM que tornen continuen fent aquella dissecci¨® del franquisme. Perqu¨¨ tot aix¨° el fa inesperadament actual¡±.

A Mendoza li va preguntar fa anys un home a Nova York qu¨¨ devia estar fent en aquell moment Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n. Menjant, potser, va respondre l'Eduardo. ¡°No, no¡±, va replicar el senyor, ¡°jo em referia al que est¨¤ escrivint¡±. Aquesta pregunta es va parar el 18 d'octubre del 2003. Per¨° l'escriptura d'aquell tossut ha ven?ut l'ombra del purgatori i continua a les llibreries, corrent.