L¡¯esport escapa al proc¨¦s

La reuni¨® es fa a Madrid durant l'aplicaci¨® del 155 a Catalunya. En un costat de la taula hi ha Gerard Figueras, secretari general d'Esport de la Generalitat; a l'altre, Alejandro Blanco, president del Comit¨¨ Ol¨ªmpic Espanyol (COE). El primer ¨¦s partidari de celebrar un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® a Catalunya; el segon, defensa la unitat d'Espanya. La conversa t¨¦ per objectiu posar en com¨² les aspiracions de la candidatura Pirineus-Barcelona per organitzar els Jocs Ol¨ªmpics d'Hivern del 2030. ¡°Alejandro, vaig de deb¨° amb aquest projecte¡±, planteja Figueras. La iniciativa necessita l'aprovaci¨® del COE, l'organisme estatal amb m¨¦s vincle amb el Comit¨¨ Ol¨ªmpic Internacional (COI) per potenciar una candidatura ol¨ªmpica. Catalunya necessita la resta d'Espanya. I viceversa.

La xerrada va b¨¦. Figueras ¨¦s convincent i Blanco es mostra receptiu. Espanya mai ha organitzat uns Jocs d'Hivern, i la proposta t¨¦ el suport de l'administraci¨®, el sector privat i els municipis pirinencs. Els dos presidents estan en sintonia. ¡°Hi treballarem¡±, finalitza Blanco, ¡°per¨° que et quedi molt clar que no em convertir¨¤s a l'independentisme¡±, adverteix amb ironia. Els dos dirigents s'entenen i mostren la seva bona relaci¨® en p¨²blic. ¡°Jo tampoc renunciar¨¦ a la Rep¨²blica¡±, respon Figueras.

La iniciativa del Govern ¨¦s el projecte com¨² m¨¦s importants entre mandataris independentistes i estatals l'¨²ltim any. L'esport es converteix en un punt de trobada: Barcelona tanca avui els World Roller Games; l'any passat va ser seu dels mundials de pilota i dels Europeus de waterpolo, sempre amb el suport de les federacions espanyoles.

La capital catalana no acollia un mundial des del 2013, quan va ser seu dels campionats del m¨®n de nataci¨®, per¨° mant¨¦ el deute de recuperar un esdeveniment de primera l¨ªnia conforme al llegat esportiu de Barcelona i Catalunya en particular. La ciutat no acull un partit de la selecci¨® espanyola de futbol des del 2004, i de b¨¤squet, des del 2012; i el projecte de la nova Copa Davis impulsada per Gerard Piqu¨¦ s'iniciar¨¤ a Madrid.

Els Roller van arribar despr¨¦s de quatre anys de feina entre Ramon Basiana, president de la Federaci¨® Catalana de Patinatge, i Carmelo Paniagua, m¨¤xim dirigent de l'espanyola. El 2004, Basiana va estar a punt d'aconseguir el reconeixement de la Federaci¨® Internacional per a la selecci¨® catalana, i Paniagua va fer tot el possible per evitar-ho, encara com a vicepresident. Antics adversaris, aliats actuals. All¨° ¨¦s aigua passada. ¡°Som amics¡±, explica, ¡°i no hem parlat ni un dia de pol¨ªtica. Ni un segon en aquests quatre anys. Aquest ¨¦s el nostre ¨¨xit. Tenim diferents idees pol¨ªtiques i ens respectem¡±. Basiana reconeix en p¨²blic el seu independentisme. ¡°Demostrem que les dues federacions estimem el nostre esport. Quan hi ha voluntat per ambdues parts, posar-se d'acord ¨¦s molt f¨¤cil¡±.

La capacitat de l'esport per escapar-se del proc¨¦s, tanmateix, sembla reduir-se quan ¨¦s la pol¨ªtica la que entra primer en escena. No resulta senzill aconseguir ¡°separar pol¨ªtica i esport¡±, un dels mantres m¨¦s repetits per actors dels dos sectors. ¡°Des de la pol¨ªtica s'utilitza l'esport per presumir¡±, reflexiona Basiana. El seu hom¨°leg en la federaci¨® espanyola va m¨¦s enll¨¤: ¡°Els pol¨ªtics, que majorit¨¤riament no s¨®n ximples, saben que l'esport dona publicitat, i de vegades volen ficar-s¡¯hi. L'h¨¤bil ¨¦s que els que ja som a l'esport no ens fiquem en pol¨ªtica¡±.

Tant Gerard Figueras com Basiana freq¨¹enten reunions amb organismes d'¨¤mbit estatal, i el seu resum ¨¦s positiu. ¡°No he trobat cap impediment des de cap instituci¨® estatal¡±, assegura el president federatiu. El secretari coincideix: ¡°Tampoc he tingut males experi¨¨ncies. L'esport ¨¦s un dels pocs espais que passa per davant de la pol¨ªtica i en qu¨¨ es pot treballar conjuntament¡±.

Quan l¡¯esport uneix

La presidenta del Consell Superior d'Esports (CSD), Mar¨ªa Jos¨¦ Rienda, exesquiadora, reivindica els valors de la competici¨®: ¡°L'esport uneix. Som gent que coneixem la for?a de la uni¨® i la feina en equip, en tots els ¨¤mbits¡±. Paniagua t¨¦ una soluci¨® atrevida, ir¨°nica, per a l'administraci¨®. ¡°Seria bo que Basiana i jo f¨¦ssim un cl¨ªnic per a pol¨ªtics, una universitat d'estiu per explicar als pol¨ªtics com hem treballat dues persones que pol¨ªticament podem pensar diferent, per¨° si l'objectiu com¨² ¨¦s mutu, cal treballar per aconseguir-lo¡±. I sent¨¨ncia: ¡°Potser molts pol¨ªtics n¡¯haurien d'aprendre¡±.