La m¨¤gia eternament jove de Paul Anka arrasa a Peralada

Si encara hi ha qui creu en els miracles, els pactes amb el diable o coses semblants, dissabte hauria d¡¯haver anat als jardins del castell de Peralada per confirmar totes les seves creences. Un jovenet Paul Anka, que d¡¯aqu¨ª a disset dies complir¨¤ setanta-vuit anys, es presentava amb un grapat de can?ons que, excepte una, carregaven totes amb bastantes d¨¨cades a la seva esquena, servides en els seus arranjaments originals tamb¨¦ entrats en anys. ?s a dir, una nit per a la nost¨¤lgia pura i dura, id¨°nia perqu¨¨ el p¨²blic record¨¦s quan encara no tenia cabells blancs, o simplement tenia cabells.

Exactament aix¨ª: el concert de Paul Anka a Peralada va ser una explosi¨® de vitalitat i una demostraci¨® que el vell can?oner, quan es serveix amb alguna cosa m¨¦s que professionalitat i entusiasme, continua sent igual d¡¯efectiu. I el p¨²blic es va oblidar de la pres¨¨ncia o no de cabells blancs i fins i tot hi va haver intents d¡¯exaltar-se.

?s cert que per a algunes can?ons no passen els anys i m¨¦s si els arranjaments van firmats per Don Costa o Nelson Riddle, per¨° per als seus int¨¨rprets solen passar de forma dram¨¤tica. No ¨¦s el cas de Paul Anka. Per descomptat que la seva veu no ¨¦s la de la criatura que cantava Diana el 1957, per¨° continua conservant una bellesa, una for?a i una amplitud de registre envejables. I la mant¨¦ indemne, amb tota la pot¨¨ncia i esplendor durant m¨¦s de cent minuts en qu¨¨ no para ni un segon. Tornem a parlar de pactes amb el diable.

Afegim a tota aquesta m¨¤gia un domini total de l¡¯escenari. Tot el que se li pot demanar a un showman i m¨¦s ho t¨¦ el canadenc acompanyat per una big band d¡¯altura amb bons solistes. I a m¨¦s, cau b¨¦ parlant una vegada i una altra, sense saber molt b¨¦ per qu¨¨, dels catalans.

Anka presentava el seu nou espectacle dedicat al seu amic Frank Sinatra. O sigui que al seu repertori habitual es va unir aquella nit el de l¡¯Ol¡¯ Blue Eyes, dues bombes explotant a l¡¯un¨ªson.

Ja va comen?ar trepitjant fort. Destiny, Diana i Adam and Eve van obrir la vetllada amb el cantant passejant-se entre el p¨²blic, fent-se selfies, fent broma amb alguna noia i posant a cantar els assistents (cosa prou dif¨ªcil per aquestes contrades). Va continuar intercalant Sinatra amb els seus propis records: I've got you under my skin, For once un my life, Strangers in the night (la can?¨® m¨¦s bonica de Sinatra, va dir), She's a Lady, That's Life i l¨°gicament per acabar la vetllada My Way i New York, New York. A m¨¦s va posar el p¨²blic a ballar (s¨ª, a ballar) amb Eso Beso i per completar va tocar el piano, la guitarra i va tenir un record per als Everly Brothers (Bye Bye Love), un altre per a Prince (Purple Rain) i una traca final apote¨°sica amb el Pround Mary dels Creedence i tot el p¨²blic dempeus cantant Rollin¡¯, rolllin¡¯, rollin¡¯ on the River.

L¡¯ovaci¨® de comiat va ser de les que es veuen poques vegades. Anka va abandonar l¡¯escenari als acords d¡¯Amapola amb la jaqueta a l¡¯espatlla, com feia el seu amic Frankie. En sortir tot eren rialles i entusiasme entre els assistents. Una vetllada m¨¤gica.