Manual de resist¨¨ncia al pacte

En els ¨²ltims dies hem assistit a una agra guerra de relats entre el PSOE i Unides Podem per dirimir qui carrega amb la responsabilitat del frac¨¤s en la negociaci¨® de la investidura de Pedro S¨¢nchez. Per¨° m¨¦s enll¨¤ dels errors evidents de les dues parts, la q¨¹esti¨® continua sent: volia realment el PSOE arribar a un acord per formar un govern de coalici¨®? Perqu¨¨ si ho volia, resulta dif¨ªcil fer-ho de manera m¨¦s maldestra, i si no ho volia, podria haver-nos estalviat l'espectacle. Nom¨¦s en el cap de Pedro S¨¢nchez i el seu assessor ¨¤uric Iv¨¢n Redondo hi ha la resposta. ?s possible que mai arribem a saber-ho, s¨®n tantes les capes de relat que s'aboquen sobre aquesta negociaci¨®, per¨° hi ha una cosa que tothom ha vist: quan es vol pactar amb alg¨², no sembla que esbroncar-lo sigui la millor manera d'aconseguir-ho.

En els gaireb¨¦ tres mesos transcorreguts des de les eleccions, S¨¢nchez amb prou feines s'havia mogut per assegurar la investidura. Primer va plantejar un govern en solitari. Estava en el seu dret a fer-ho, per¨° era poc realista. Nom¨¦s es va avenir a negociar quan va comprovar que no podria repetir la jugada de la moci¨® de censura, en la qual les altres forces pol¨ªtiques el van investir president sense cap contrapartida. Finalment, va oferir a Unides Podem un pacte per¨° sense entrar al govern i nom¨¦s al final, quan ja faltaven pocs dies per a la votaci¨®, va acceptar negociar una possible coalici¨®.

El PSOE havia demanat el vot per a un govern progressista, amb la qual cosa es donava per fet que si ho necessitava pactaria amb Unides Podem. Els d¡¯Iglesias tamb¨¦ demanaven el vot, en aquest cas per ancorar a l'esquerra les pol¨ªtiques del govern. A S¨¢nchez li corresponia prendre la iniciativa i ha tingut tres mesos per negociar. Com ¨¦s possible que arrib¨¦s a la votaci¨® d'investidura sense el pacte fet? A quin estrateg se li ocorre que en 48 hores podr¨¤ negociar un govern de coalici¨®? Qualsevol que hagi observat com s'han gestat els que funcionen a Europa sap que no s'aconsegueix en uns dies. S¨¢nchez va arribar a la investidura sense haver sumat cap vot i va comen?ar el debat fent coses molt estranyes: mentre assenyalava Unides Podem com a soci preferent, demanava amb insist¨¨ncia l'abstenci¨® de Ciutadans i del PP, se suposa que per no haver de pactar amb qui no havia de fer-ho. I mentre els demanava l'abstenci¨®, els llan?ava dures reprimendes. Es comportava com si tots els altres tinguessin l'obligaci¨® de donar-li suport i fossin uns irresponsables per no fer-ho. Curiosa manera de seduir, la de Pedro S¨¢nchez.

Especialment dura ha estat la relaci¨® amb Unides Podem. ?s cert que, amb f¨°rceps i a destemps, el PSOE ha recorregut un bon tros: en pocs dies ha passat de rebutjar l'entrada d'Unides Podem al govern, a acceptar una coalici¨®. Per¨° amb moltes retic¨¨ncies i escassa convicci¨®. Al final de la primera sessi¨® d'investidura, el veredicte dels analistes era gaireb¨¦ un¨¤nime: Pedro S¨¢nchez estava perdent el relat. Era evident que s'havia fet el ronsa amb propostes vagues per acabar plantejant un veto a Pablo Iglesias. Si esperava que aquest reaccion¨¦s enrocant-se de tal manera que pogu¨¦s culpar-lo d'haver d'anar a noves eleccions, va fallar en els seus c¨¤lculs perqu¨¨ Iglesias va torejar b¨¦ l'envestida i, renunciant a entrar al govern, va retornar la pilota a la teulada de S¨¢nchez. Per¨° el que havia estat demolidor per al candidat era que la resta de les forces pol¨ªtiques don¨¦s suport al relat d'Iglesias posant en dubte la seva voluntat de negociar.

I a partir d'aqu¨ª va arribar el desprop¨°sit final. Una negociaci¨® amb cara de pomes agres, contra rellotge, enmig d'una forta desconfian?a i amb filtracions interessades que preludiaven un mal final. Unides Podem va cometre l'error d'acceptar un marc temporal impossible que l¡¯obligava a centrar la negociaci¨® en les compet¨¨ncies i carteres que assumiria. La insist¨¨ncia a ¡°controlar¡± ¨¤rees determinades per poder aplicar el seu programa evidenciava un concepte de govern de coalici¨® que posava els p¨¨ls de punta als dirigents socialistes perqu¨¨ anticipava futures deslleialtats.

Quan S¨¢nchez va acudir el dijous a la segona votaci¨®, els ponts amb Unides Podem estaven trencats. I la resta de forces necess¨¤ries per superar la votaci¨® d'investidura es queixaven amargament que ning¨² del PSOE els hagu¨¦s contactat. D'haver considerat que realment l'acord amb Unides Podem era possible, no hauria estat l¨°gic negociar en paral¡¤lel els vots que li faltaven? Fins i tot si els hi oferien sense contrapartides, no mereixien una trista trucada de cortesia? Aquesta manera de procedir s'allunya molt dels requisits que figuren en qualsevol manual per a una negociaci¨® reeixida. M¨¦s aviat encaixaria amb els d¡¯un manual de resist¨¨ncia al pacte. Continuar¨¤ S¨¢nchez la mateixa estrat¨¨gia en els dos mesos que queden per evitar les eleccions? Tot apunta que s¨ª.