Iniciativa: de la utopia al concurs de creditors

En la modernitat l¨ªquida ¨¦s f¨¤cil que els grans ideals acabin en concurs de creditors. Ni les ideologies m¨¦s cr¨ªtiques amb l¡¯statu quo escapen a la l¨°gica del mercat. Aix¨° li ha passat a Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), la mutaci¨® ecosocialista successora del Partit Socialista Unificat (PSUC), els comunistes catalans que van ser l¡¯espina dorsal de l¡¯oposici¨® democr¨¤tica al franquisme a Catalunya. Dissabte 6 de juliol el consell nacional d¡¯ICV va decidir per unanimitat sol¡¤licitar concurs de creditors i al cap d¡¯uns dies ¨Cel dilluns 22¨C era el jutjat mercantil n¨²mero 7 de Barcelona qui ho aprovava. El deute de 9,2 milions d¡¯euros feia insostenible la perviv¨¨ncia de la formaci¨® amb 32 anys d¡¯hist¨°ria. La compra de la seu central, a escassos metres de la Rambla de Barcelona, per uns sis milions d¡¯euros i en plena bombolla immobili¨¤ria, i la impossibilitat despr¨¦s de vendre-la ¨Ccosa que s¡¯ha intentat fer durant dos anys¨C van recomanar anar a concurs de creditors. A tot aix¨° cal sumar-hi la falta d¡¯ingressos de la formaci¨® per la integraci¨® dels ecosocialistes ¨Cels c¨¤rrecs p¨²blics de la qual donaven un percentatge del salari al partit¨C a Catalunya en Com¨², el nou receptor de part dels seus sous. Els comuns han foragitat en tots els sentits ¨Cpol¨ªtic, econ¨°mic i organitzatiu¨C la vella Iniciativa per Catalunya.

¡°Cap banc ens ha condonat mai un deute¡±, explica David Cid, dirigent de la formaci¨® roja i verda. Efectivament, els hereus dels vells comunistes no han tingut la benevol¨¨ncia credit¨ªcia de la banca, a difer¨¨ncia del que ha passat amb totes les formacions a la seva dreta. Malgrat tot, els ecosocialistes per la seva bona administraci¨® han aconseguit reduir gaireb¨¦ a la meitat els 16 milions d¡¯euros de forat que tenien el 2010. ¡°Dediquem massa a infraestructura organitzativa ¨Clocals, etc.¨C i poc a la superestructura ¨Cpol¨ªtica¨C¡±, afirma un vell dirigent. Per¨° fins i tot vivint, com diu el mantra de la crisi, per sobre de les seves possibilitats, l¡¯austeritat del marxisme ¨Cluterana o franciscana, segons gustos¨C sempre ha aflorat a ICV. Els 28 locals que encara tenen i el rigor amb qu¨¨ han gestionat la crisi ¨Chan d¡¯acomiadar una vintena de persones ¡°amb les indemnitzacions legals¡±, insisteixen¨C els permetran respondre davant de creditors i treballadors.

En el terreny econ¨°mic tot es far¨¤ ordenadament. Per¨° la veritat ¨¦s que en el pol¨ªtic els sobresalts han esquitxat la hist¨°ria del PSUC-IC-ICV, ja fos en la Guerra Civil, la llarga nit del franquisme o la Transici¨® democr¨¤tica. Durant aquesta ¨²ltima, van ser molts els canvis sobtats d¡¯estrat¨¨gia ¨Cmonarquia, pactes de la Moncloa, etc.¨C que van provocar que ¡°el partit¡± ¨Ctal com es coneixia hist¨°ricament el PSUC¨C es convert¨ªs en dos: el dels pol¨ªtics a les institucions i el dels militants. El 1981 es va consumar el divorci. Prosovi¨¨tics, eurocomunistes i leninistes van tibar tant la corda que aquell any es va emetre el certificat de defunci¨® del PSUC. Segons va escriure el catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica Miquel Caminal a EL PA?S el 2007, la hist¨°ria real del PSUC s¡¯obre amb Joan Comorera el 1936 i es tanca amb Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz el 1981. Aquella crisi, al costat del frac¨¤s del model de socialisme real, va provocar el viratge del vell comunisme cap a Iniciativa per Catalunya (IC). Al principi IC va ser una federaci¨® de formacions d¡¯esquerra ¨Camb el PSUC d¡¯aglutinador¨C i despr¨¦s a poc a poc va veure en el radicalisme democr¨¤tic i en els partits verds europeus el model a seguir fins a esdevenir partit: Iniciativa per Catalunya Verds.

Si el PSUC va morir el 1981, les mobilitzacions del 15-M van comen?ar a diluir el projecte d¡¯ICV

Si el PSUC va morir el 1981, les mobilitzacions del 15-M van comen?ar a diluir el projecte d¡¯ICV. Segons alguns dirigents, la falta de sintonia amb les noves generacions nascudes i lluites sectorials van evidenciar les mancances d¡¯Iniciativa, una formaci¨® de milit¨¤ncia majorit¨¤riament envellida i sempre fidel. Per aix¨° en la nova etapa, ICV ha renunciat a anar a la conflu¨¨ncia amb els comuns des de l¡¯hegemonia, com havia estat una constant al llarg de la hist¨°ria del PSUC i despr¨¦s Iniciativa. La voluntat de crear una for?a que trenqu¨¦s la l¨°gica independentisme-antiindepedentisme i ressitu¨¦s el debat en l¡¯eix esquerra-dreta va precipitar el pas als comuns d¡¯Ada Colau.

Ara el projecte ICV desapareix, tot i que la marca PSUC com a fundaci¨® roman, aix¨ª com les publicacions hist¨°riques. Un vell dirigent assegura que ¡°les idees no viuen sense organitzaci¨®¡± i els comuns, d¡¯acord amb la modernitat l¨ªquida, funcionen amb un lliure albir que t¨¦ de bo l¡¯espontane?tat i de dolent, la imprevisi¨®.

ICV ¨¦s filla del PSUC i de la seva tradici¨® d¡¯esquerres. Sense anar m¨¦s lluny, el jutjat va aprovar el concurs de creditors d¡¯ICV el 22 de juliol, un dia abans que el PSUC ¨Cfundat en un altell del bar de la c¨¨ntrica pla?a del Pi de Barcelona i ara hibernat¨C fes 83 anys.