Quan estim¨¤vem McNulty

¡°Tota la resta ¨¦s mentida¡±, vaig escriure a un amic per recomanar-li la s¨¨rie de The Wire. El periodista Enric Gonz¨¢lez ho va explicar millor: si t¡¯interessa Shakespeare t¡¯interessar¨¤ The Wire. Shakespeare no s¨¦, per¨° The Wire em va interessar molt¨ªssim. Em va enlluernar i vaig gastar les tardes d¡¯un estiu madrileny per rostir-se i sense aire condicionat al sof¨¤, mirant un cap¨ªtol i un altre i un altre fent clic a enlla?os pirata plens de publicitat porno. Vaig aparcar els meus amics, la meva joventut i la Latina. Rondava el 2009 i The Wire era imbatible.

Ara est¨¤ de moda no haver-la vist i dir que ¨¦s una cosa de culturetes. No ¨¦s veritat. M¡¯he passat la vida recomanant-la. Si alg¨² encara no l¡¯ha vist, us la recomano. No hi ha cap s¨¨rie que m¡¯hagi agradat m¨¦s. Cap ni una.

The Wire ¨¦s la guerra d¡¯un grup de policies inadaptats farts de perseguir el petit delinq¨¹ent que decideixen anar al darrere d'Avon Barksdale i Stringer Bell, una associaci¨® molt lucrativa de narcotraficants que controla els carrers de Baltimore i que ha fet el salt i est¨¤ penetrant ja en el poder pol¨ªtic. Lluiten contra el sistema. La s¨¨rie es divideix en cinc temporades: la primera ¨¦s el carrer; la segona (que o ¨¦s la teva preferida o et quedes una mica penjat) ¨¦s el port; la tercera, el poder pol¨ªtic; la quarta, l¡¯escola, i la cinquena, els mitjans de comunicaci¨®. Tothom rep, tamb¨¦ els periodistes.

Tot comen?a amb Jimmy McNulty, un policia sexi, el t¨ªpic turmentat. Aquest perfil d¡¯home que als (gaireb¨¦) 40 et cansa i prefereixes pagar-li el psic¨°leg que passar per un altre sopar escoltant com es lamenta, per¨° que als (gaireb¨¦) 30 t¡¯encanta. Es baralla amb el cap, es baralla amb els companys, ¨¦s tossut, busca la veritat, enganya totes les dones, beu m¨¦s del compte... Ell vol ca?ar Avon Barksdale, se salta els seus superiors, va a un jutge, el conven? i aix¨ª comen?a tot. Crec que vaig posar m¨¦s de cinc vegades l¡¯escena en qu¨¨ el McNulty borratxo agafa el cotxe, xoca contra un mur i repeteix el recorregut per tornar-se a estampar. Dues vegades la mateixa pedra, el McNulty ¨¦s aix¨ª.

Tot i que confesso que m¡¯interessava molt m¨¦s Stringer Bell. Un armari de paret, de dos per dos, una mica traficant per¨° amb la ferma voluntat de ser un home de negocis. Un dia t¡¯encarregava un assassinat, i l'altre se n¡¯anava a classes de m¨¤rqueting amb unes ulleres que s¡¯ajustava per atendre la lli?¨® com calia. Qui es pot treure del cap l'escena de la presentaci¨® de la tercera temporada, quan li abaixa la cremallera del xandall de vellut rosa a la dona del pobre D¡¯Angello, un traficant que no val per a l¡¯ofici. Stringer la consola mentre D¡¯Angello ¨¦s a la pres¨®, amb l¡¯¨²nica intenci¨® que ella no permeti que D¡¯Angello delati la banda.

No he superat ni crec que superi mai l¡¯assassinat de Stringer Bell. Si els lectors esteu patint un esp¨°iler ara mateix, us ho teniu ben merescut. The Wire es va estrenar el 2002, heu tingut temps de sobra. Passa en un edifici buit, ple de coloms. ¡°Vinga, fills de puta!¡±, crida l¡¯Stringer Bell als seus assassins quan es veu acorralat. I resulta que el maten. Hi ha qui diu que l¡¯actor Idris Elba es va assabentar aquell mateix dia de la mort del seu personatge, i que gaireb¨¦ mata ell mateix David Simon, el creador de la s¨¨rie, un experiodista que va passar un any enganxat a la unitat d¡¯homicidis de Baltimore i que quedava amb policies a les biblioteques.

Un dia el meu amic Toni Garc¨ªa Ramon em va fer la pitjor juguesca que se li pot fer a una fan de les meves caracter¨ªstiques: em va convidar a un dinar en petit comit¨¨ a Barcelona amb David Simon. Nom¨¦s el podia mirar. ¡°No triomfar¨¤s mai a la vida, ho saps, oi?¡±, em va dir un altre amic del Toni, molt maco, testimoni de la meva par¨¤lisi davant de Simon. Qu¨¨ deu ser triomfar a la vida?, em pregunto molts cops. Si era resultar-li interessant a Simon, ¨¦s evident que vaig fracassar. Tot just vam intercanviar un parell de comentaris sobre homicidis a Barcelona i homicidis a Baltimore. ¡°Uau¡± va ser probablement el m¨¦s intel¡¤ligent que vaig dir, potser l¡¯¨²nica cosa.

Vaig dubtar entre Pryzbylewski, Bubbles i Omar Little i va guanyar l¡¯Omar. ?s el meu personatge preferit de la s¨¨rie: un atracanarcotraficants gai, negre, amb una cicatriu que li travessa la cara com si fos un pirata. Un anarquista en el m¨®n de la droga que es va dedicar a ficar la por al cos de tal manera, amb la seva escopeta i la seva gavardina fins als peus, que nom¨¦s passejar xiulant pels carrers de Baltimore els traficants li llan?aven la droga per la finestra perqu¨¨ l¡¯agaf¨¦s i toqu¨¦s el dos. No hauria d¡¯haver mort aix¨ª.