El cercatalents que va guanyar un Mundial j¨²nior amb Gasol

Souleymane Drame treballa com a cercatalents en una empresa amb seu a Londres. Si hagu¨¦s estat cercatalents esportiu fa 20 anys no hauria dubtat, ni ell ni ning¨², a apostar que seria protagonista d'una llarga i reeixida carrera al b¨¤squet. Aleshores, el 1999, tenia 19 anys i se li endevinava un futur d¡¯¨¨xit. Havia guanyat gaireb¨¦ tot el que pot guanyar un jugador de b¨¤squet a aquesta edat: el Mundial j¨²nior, l'Europeu Sub-18, el Campionat d'Espanya, el prestigi¨®s Torneig de Manheim i ja havia firmat el seu primer contracte professional amb el Joventut. No feia falta ser gaire expert per aventurar que fins i tot podia provar fortuna a l¡¯NBA i, en qualsevol cas, se li augurava una llarga carrera en un dels grans clubs de la Lliga ACB i una col¡¤lecci¨® de medalles amb la selecci¨® espanyola. La seva evoluci¨® no va prosseguir al ritme que la dels seus companys de generaci¨®, que ara contemplen carreres plenes d'¨¨xits, les de Pau Gasol, Ra¨²l L¨®pez, Juan Carlos Navarro, Felipe Reyes, Jos¨¦ Manuel Calder¨®n o Berni Rodr¨ªguez, una generaci¨® sense precedents, la dels j¨²niors d'or.

¡°S¨ª, vam guanyar aquell Mundial i vam adonar-nos que est¨¤vem entre els millors del m¨®n¡±, explica Drame en conversa des de Londres, on resideix i treballa. El 1997, va morir el seu pare. ¡°Pensava marxar als EUA, tenia una oferta de la Universitat de Saint John's. Tinc tres germans petits i me n'havia de cuidar¡±. Abans d'aix¨°, el seu pare l'animava a anar als Estats Units. ¡°m'havia dit que el pitjor que em podia passar era que hagu¨¦s de tornar, per¨° havent acabat una carrera; i si hi havia sort, podria jugar a l¡¯NBA¡±.

Somnis esva?ts, encara que Drame continuava sent un dels j¨²niors m¨¦s prometedors a Europa. Per¨° el pas seg¨¹ent no va ser com esperava. ¡°Al Joventut no jugava. En la meva posici¨® hi havia Aaron Swinson, un dels millors americans de l'ACB, i amb prou feines vaig jugar. Va ser molt dur. En el Mundial j¨²nior vaig recuperar sensacions, per¨° la situaci¨® no va canviar gaire. Em vaig passar dos anys a la banqueta. Molts companys van jugar en segons equips i van anar progressant. Va ser un gran error passar-me dos anys a la banqueta durant la meva etapa de formaci¨®, gaireb¨¦ un su?cidi esportiu. ?s molt¨ªssim temps. No acabava de fer el salt. Vaig ser cedit al M¨²rcia a la LEB (segona categoria) i vaig tenir un any bon¨ªssim. Vaig tornar a Badalona, per¨° una altra vegada vaig anar a la banqueta. La soluci¨® era sortir fora per disposar de minuts de joc. Estava desil¡¤lusionat. I ja tant m¡¯era. Vaig tornar a la LEB. Ja tenia 24 o 25 anys. Tornar a l'ACB era molt complicat¡±.

Des de Nig¨¨ria

El seu tarann¨¤ optimista i el seu esperit emprenedor li van permetre sobreposar-se, com havia fet al llarg de la seva vida. Va n¨¦ixer a Ibadan, Nig¨¨ria. El seu pare va acceptar una oferta per treballar en una empresa d'alumini a Granollers. Un any despr¨¦s es va traslladar tota la fam¨ªlia. Souley tenia un any. Es van mudar a Matar¨®. I all¨¤, es va apuntar al b¨¤squet. ¡°Em passava el dia jugant a futbol¡±, rememora. ¡°Vivia a prop dels Salesians. L'equip de b¨¤squet de la Uni¨® Esportiva de Matar¨® s¡¯entrenava all¨¤. Un dia em vaig fer mal en un turmell i em vaig posar a jugar al 21. L'entrenador de b¨¤squet em va preguntar l'edat. Quan li vaig dir que tenia 11 anys gaireb¨¦ no s'ho creia. Era molt alt. Vaig comen?ar a jugar amb ells. Ten¨ªem un bon equip. Jug¨¤vem en preferent, contra el Bar?a, contra el Joventut. Em volien fitxar. Vaig haver de prendre una decisi¨® de persona madura. Vaig parlar amb els meus pares i vam arribar a la conclusi¨® que el Joventut donava m¨¦s oportunitats als joves. Vaig decidir anar a Badalona. Em costejaven els estudis. Cada dia anava i venia. Al segon any, me'n vaig anar a viure a un pis amb Miquel Nolis (entrenador de la pedrera) i Ra¨²l L¨®pez. I vaig comen?ar a jugar a la selecci¨®, gaireb¨¦ sempre contra jugadors de m¨¦s edat¡±. A casa seva no tenien televisi¨®. Aix¨° el feia dedicar m¨¦s temps a l'esport. Les notes a l'escola no podien representar cap problema ja que el Joventut els exigia que aprovessin o no els permetia acudir a la selecci¨®.

Despr¨¦s d'haver arribat al cim com a j¨²nior i les seves dificultats a l'ACB, el m¨¤xim nivell del b¨¤squet espanyol, va saber assumir l'exig¨¨ncia de la Lliga LEB, un esgla¨® inferior, per¨° on s¨ª que va rendir a un nivell notable. ¡°T'adones que no arribes. Has de ser emocionalment intel¡¤ligent i fort. Les expectatives sembla que no es compliran. Mai se sap.<NO>Soc realista abans d'anar-me'n a dormir, m'agrada analitzar el que he fet b¨¦ i el que no, i qu¨¨ puc fer per millorar. Em vaig dir: ¡®No anir¨¦ al Mundial, ni a la selecci¨®, ni jugar¨¦ a l'ACB, per¨° tinc una fam¨ªlia. Aquesta carrera s¨®n 10 o 12 anys, despr¨¦s tindr¨¦ 40 anys per davant. Per tant continuo sent un afortunat amb un bon salari i fent el que m'agrada. Gaudir¨¦ del m¨¤xim, a preparar-me acad¨¨micament ara, a evitar fer ximpleries i, si faig b¨¦ les coses, estar¨¦ en una situaci¨® que molta gent amb carrera ni tan sols somiaria¡±. Aix¨ª va ser.

Drame va acabar una molt respectable carrera com a jugador i va destacar a diversos equips capdavanters de la Lliga LEB. ¡°Volia tenir garanties si anava a l'ACB. No hi havia gaire difer¨¨ncia entre el que pagaven alguns clubs ACB i alguns de la LEB. ¡°No he guanyat milions com alguns dels meus companys, per¨° no em puc queixar¡±, resol. Una vegada va acabar la seva carrera, el 2011 amb el Bar?a B, es va buscar la vida. ¡°Vaig tenir por de com m¡¯adaptaria al mercat laboral perqu¨¨ sortia de la meva zona de confort. Per¨° vaig trobar feina de seguida, en esdeveniments esportius en ocasi¨® del Mundial de nataci¨® del 2013. Vaig ser coordinador de voluntaris. M'encarregava dels patrocinadors. Despr¨¦s, vaig triar anar a Londres, on la taxa d'atur era baixa. Hi anava per a un parell de mesos, portava una maleta petita. Londres ¨¦s molt car, per¨° els salaris estaven molt b¨¦. Vaig entrar en una empresa, vaig superar tots els objectius i aqu¨ª segueixo cinc anys despr¨¦s i ja de principal¡±. I Drame torna a somriure. A la seva manera, ha triomfat.