Viatjar ¨¦s de pobres

En diem viatjar per¨° ¨¦s anar a llocs. El m¨®n s'ha fet massa petit per dir-ne viatge a passejar per un parc tem¨¤tic o a fer-se selfis d'esquena a unes ru?nes mil¡¤len¨¤ries. Viatjaven Marco Polo o Simbad el Mar¨ª o Alexandra David-N¨¦el. Sempre passa el mateix, quan els pobres poden fer alguna cosa ¨¦s perqu¨¨ ja no ¨¦s el que era. Antigament els rics estiuejaven i els pobres es quedaven a casa. Acaba de sortir en edici¨® cr¨ªtica de C¨¢tedra (a c¨¤rrec de Javier Aparicio Maydeu) la novel¡¤la Una comedia ligera, d'Eduardo Mendoza. Transcorre durant un estiueig al Masnou (les platges del Maresme, al nord de Barcelona), a finals dels anys quaranta del segle passat (anava a dir: del nostre, tot i que potser ¨¦s millor referir-se al segle XX com la nostra vida anterior). L'estiu inacabable, amors clandestins, un crim s¨°rdid, la dictadura asfixiant, la modesta vida burgesa, les nits de teatre... El m¨®n que en aquest llibre retrata Mendoza ¨¦s l'¨²ltim d'un estil de vida. Tot canviar¨¤ aviat, per¨° a Mendoza li ha donat temps de ser testimoni d'aquest agonitzar i ho explica sense malenconia. M¨¦s aviat li treu punta.

Quan els pobres van comen?ar a estiuejar, els rics es van posar a viatjar. L'estiueig del pobre consistia a tornar al poble d'on havia hagut d'emigrar. Anar a no fer res on ja no hi havia res a fer. El retorn obe?a a una lleialtat familiar, tira m¨¦s la fam¨ªlia que no pas la terra, ja que al cap i a la fi la terra ¨¦s canviant i ¨¦s on es trepitja, i a mesura que la fam¨ªlia desapareixia, les classes treballadores passaven a l'estiueig burg¨¨s comprant a terminis parcel¡¤les en urbanitzacions acabades de fer, en les quals molts pencaires, per aix¨° treballaven a l'obra, aixecaven ma¨® a ma¨®, paletada a paletada de morter, les seves pr¨°pies cases o xalets.

A Catalunya d'aquests habitatges se'n deia torres. Eren els anys en qu¨¨ per Reis es regalava l'Ex¨ªn Castillos i, entre les torres de les urbanitzacions i les torres muntades al terra del menjador, la vida s'impregnava d'un feudalisme reminiscent. Perqu¨¨, igual que m¨¦s tard ho faria el Federico S¨¢nchez de Sempr¨²n, llavors l'edat mitjana s'acomiadava de nosaltres, per¨° els nens encara jugaven al carrer i feien tornejos a cavall, els jovenets m¨¦s lleugers sobre l'esquena dels m¨¦s forts. Ivanhoe havia estat primer una llegenda oral, despr¨¦s una novel¡¤la representativa del romanticisme, despr¨¦s cinema taquiller a Technicolor i aquells dies era una s¨¨rie de televisi¨®.

La decad¨¨ncia consisteix a existir molt. Els pobres de mar estiuejaven llogant apartaments diminuts a la costa i els de muntanya fent la migdiada sota els pins en parcel¡¤les promocionades amb reproduccions a escala gegant de personatges de la tele (per exemple, Heidi). I els rics viatjaven a ciutats llunyanes que s'omplien d'exotisme amb la seva arribada, perqu¨¨ el que era ex¨°tic era anar amb avi¨® (avui l'avi¨® ¨¦s l'equivalent a un autocar de l¨ªnia dels que portaven al poble).

De seguida es va veure que viatjar al voltant del planeta es quedaria curt. Va passar, per descomptat, en ¨¨poca estival; va ser quan l'home va trepitjar per primera vegada la Lluna. Acaben de commemorar-se'n els 50 anys. A aquella proesa d'Armstrong, Aldrin i Collins, els tres astronautes enviats per la NASA, el ciutad¨¤ normal i corrent, el que sempre es quedava a terra, va respondre aquells mateixos dies amb l'hero?citat d'Eddy Merckx al Tour de Fran?a.

De nou es tornava a la pugna entre viatjar i estiuejar. A anar en coet, en l'heroisme semidiv¨ª del viatge espacial, no s'havia de concentrar m¨¦s gl¨°ria que en la gesta popular d'anar amb bicicleta, com cada estiu. Aquella setmana del 20 de juliol del 1969, la portada de la revista TelePrograma (la gent en deia TP, era de les m¨¦s llegides), l'ocupava l'actor Jos¨¦ Luis L¨®pez V¨¢zquez. La retransmissi¨® per Mundovisi¨®n de l'allunatge amb prou feines mereixia unes l¨ªnies de la programaci¨® del diumenge. De fet, aquella setmana va donar per a?dues pel¡¤l¨ªcules de L¨®pez V¨¢zquez (El pisito i Melocot¨®n en alm¨ªvar, aquesta ¨²ltima basada en una com¨¨dia de Mihura, just despr¨¦s que l'home arrib¨¦s a la Lluna), i aix¨° s¨ª que resultava sensacional.

On els tres astronautes significaven la vict¨°ria dels homes de blanc, la tecnologia, la ci¨¨ncia..., en aquell Jos¨¦ Luis L¨®pez V¨¢zquez, encara juvenil, ja es presagiava el triomf del senyor de negre, que despr¨¦s va representar en una s¨¨rie de televisi¨®.

Per¨° perqu¨¨ Jos¨¦ Luis L¨®pez V¨¢zquez es convert¨ªs en s¨ªmbol hauria d'esvair-se el m¨®n d'on procedia. El L¨®pez V¨¢zquez d'El pisito ¨¦s a prop, per exemple, del Fernando Fern¨¢n G¨®mez de La vida por delante?i ¨¦s que, com que tots dos ho tenen tot per davant, encara tenen totes les de perdre. Jos¨¦ Luis L¨®pez V¨¢zquez no ven? com a individu, sobreviu com a ¨¨poca. Els seus personatges no tenen la funci¨® de recrear un determinat car¨¤cter de carrer en la manera com passa amb G¨®mez Bur o Tony Leblanc.

M¨¦s que una manera de ser, com passa al teatre de Moli¨¨re, L¨®pez V¨¢zquez ¨¦s una novel¡¤la hist¨°rica que explica tot un temps. La seva veu ¨¦s pura megafonia en una ¨¨poca en qu¨¨ nom¨¦s ¨¦s l'Estat qui interpel¡¤la els ciutadans. Els ulls li cremen com els d'un fan¨¤tic. ?nicament Salvador Dal¨ª tenia uns ulls aix¨ª aquells dies. La metamorfosi de L¨®pez V¨¢zquez en s¨ªmbol es produeix quan protagonitza La cabina, la pel¡¤l¨ªcula on es queda atrapat en una cabina telef¨°nica igual que un cuc de seda s'embolica en el capoll abans de transformar-se. El soterrani ple de morts tancats on va a parar al final ¨¦s la fi del r¨¨gim, al qual amb prou feines li queden tres anys.

Mentre Jos¨¦ Luis V¨¢zquez fa aquesta metamorfosi, un altre actor, Juanjo Men¨¦ndez, paradigma de la gent que no canviar¨¤ si no ho demana el gui¨®, llegeix c¨°mics a la platja de Torremolinos a l'ombra d'un rusc d'apartaments constru?ts com un Ex¨ªn Castillos. Aix¨ª apareix a la pel¡¤l¨ªcula Verano 70, llegint el Din Dan?en banyador. Aquells dies, la portada de l'extra d'estiu del T¨ªo Vivo del 1970 porta tots els personatges de la revista (Rompetechos, Do?a L¨ªo, els senyors d'Alcorc¨®n...) a estiuejar en un rusc de vespes gegants. En un c¨°mic actual, nosaltres sortir¨ªem amb els peus dins d'un rierol a la porta d'una casa rural i llegint una revista de viatges per anar a veure l'aurora boreal o un desert. Somiant a anar a qualsevol lloc com si no f¨®ssim rics.