Viatges i coneixement

?s temps de pensar a fer un o altre viatge, com fa tanta gent quan arriben les vacances. Viatjar us descobreix arquitectura nova, gent diferent, costums distints, pa?sos diversos, experi¨¨ncies ins¨°lites. Per¨° no es pot dir que sempre, i en tot lloc, la tirada a viatjar hagi estat una activitat aix¨ª de profitosa.

Va ser-ho, sens dubte, a l¡¯antigor i a l¡¯edat mitjana. Entre Homer i Alexandre, tota la civilitzaci¨® de Gr¨¨cia, i no solament uns quants individus, posse?en una noci¨® del que eren les terres llunyanes gr¨¤cies a la Il¨ªada. De passada, mesuraven en l¡¯ordit i en la trama d¡¯aquesta enorme llegenda les virtuts del seu poble i els defectes dels altres: Troia no ¨¦s solament un lloc al qual calia arribar per rescatar Helena, sin¨® tamb¨¦ el lloc del qual calia tornar per a major gl¨°ria de Gr¨¨cia. ?s diferent el cas de l¡¯Odissea: hi viatja Ulisses, heroi a Troia, i una colla de fidels ¡ªque van morint pel cam¨ª¡ª, de retorn a ?taca, el reialme menut d¡¯Odisseu. A Gr¨¨cia viatjaven els militars, per amor de guerra i de conquesta, i nom¨¦s una mica els comerciants: van arribar a Emp¨°rion, a Catalunya.

Una mena de viatge molt diferent ¨¦s el medieval, que sempre ¨¦s un viatge epistemol¨°gic, a m¨¦s de posseir raons m¨¦s pr¨¤ctiques: Marco Polo va anar a l¡¯?ndia perqu¨¨ volia trobar una ruta terrestre per al comer? de la seda i de les esp¨¨cies, que altrament arribaven sempre per mar, com demostra la hist¨°ria de la ciutat de Ven¨¨cia. Ibn Battuta, potser el m¨¦s gran viatger de la Hist¨°ria, va escriure la narraci¨® de les seves incursions per tot ?sia en un llibre, fonamental per a tot amant dels viatges, que tenim en catal¨¤: Els viatges (Proa, 2005). Encara formen part d¡¯aquesta mena de viatgers Richard Chandler, Alexander von Humboldt i tots els excursionistes de la Il¡¤lustraci¨®: viatjaven per saber, no per distreure¡¯s, menys encara per embadalir-se.

Els rom¨¤ntics van viatjar, generalment, per veure confirmades en les terres corresponents aquelles coses que havien llegit en llibres d¡¯altri, cl¨¤ssics i contemporanis. Quan Winckelmann va redescobrir per als alemanys les belleses de Gr¨¨cia i Roma, homes com Goethe i Lord Byron, com Shelley i Keats, van fer el viatge a It¨¤lia ¡ªByron va arribar fins a la Gr¨¨cia ocupada per l¡¯Imperi otom¨¤; no els altres¡ª, per veure en la realitat all¨° que havien llegit, tan preuat, sobre les antigues civilitzacions grega i romana. En realitat, tots aquests van quedar decebuts, perqu¨¨ nom¨¦s van trobar, a Roma, pedres amuntegades on havia estat plantada la grandesa imperial; per¨° els va agradar trepitjar una altra vegada una terra tan sacralitzada per Virgili, Horaci i molts m¨¦s.

Els uns, doncs, van viatjar per raons de guerra; els altres van viatjar per les mateixes raons, m¨¦s una ra¨® colonitzadora; uns altres van viatjar per raons comercials; els rom¨¤ntics van viatjar per raons idealistes.

Llavors, a partir de mitjan segle XIX, quan ja va ser m¨¦s f¨¤cil despla?ar-se pel continent i m¨¦s enll¨¤, va esdevenir moda viatjar per veure m¨®n, no per conquerir-lo, ni per bescanviar-hi b¨¦ns, ni per coneixe¡¯l. Va comen?ar a ser moda el turisme, paraula que va sortir dels viatges dels nois de casa bona que feien una mena d¡¯Erasmus per Europa en all¨° que va denominar-se, al segle XVIII, el Grand Tour, la gran volta. (Aix¨ª el fill de Lord Chesterfield, les cartes del qual al seu noi en viatge inici¨¤tic trobareu a Acantilado, 2006.) A partir d¡¯aquell moment va adquirir un enorme sentit, ja no espiritual, sin¨® gnoseol¨°gic, all¨° que havia escrit sant Agust¨ª cap a l¡¯any 400: ¡°Els homes [I LES DONES]viatgen per meravellar-se de les gegantines ones del mar, de l¡¯al?ada de les muntanyes, del curs dels rius i del moviment circular de les estrelles, per¨° mai no viatgen a l¡¯interior de si mateixos per con¨¨ixer-se¡±.

I aquest ¨¦s el punt en qu¨¨ ens trobem, si ¨¦s que la hist¨°ria del viatjar pot tallar-se en llesques perceptibles. Viatgem per distreure¡¯ns, imaginant que acumulem un gran cabal de saber, suposant que tornarem del viatge, com va escriure Cavafis, ¡°rics d¡¯aventures, rics de coneixences¡±. No sempre ¨¦s el cas; o gaireb¨¦ mai.

Per aix¨° avui proposem al lector que, posats a viatjar, ho faci a trav¨¦s de llibres que s¡¯esdevenen en ¨¨poques i cultures diferents de les nostres. Voleu saber com era la Castella (i Barcelona) del temps de Felip III? Llegiu el Quijote. Voleu saber qu¨¨ va experimentar Goethe en el seu viatge a l¡¯antiga cultura romana? Llegiu el seu Viatge a It¨¤lia (Columna, 1996). Voleu saber-ho tot de la vida a Londres a mitjan segle XIX? Llegiu Dickens. Voleu saber com era la vida a Par¨ªs i tot Fran?a durant la primera meitat del XIX? Llegiu Balzac. Voleu saber com era la civilitzaci¨® burocr¨¤tica quan tot just despuntava? Llegiu El castell, de Kafka.

I no cal fer ni aquesta tria: voleu saber quins viatges, reals o mentals, realitza un ¨¦sser hum¨¤, heroi o no, ric o pobre, a peu o en ferrocarril? Llegiu qualsevol novel¡¤la, de qualsevol temps i de qualsevol pa¨ªs: s¡¯hi corre m¨®n, ample o esquifit, mentre un home o una dona concerten la seva ¨¤nima al ritme de l¡¯experi¨¨ncia del m¨®n i de la vida d¡¯un personatge imaginat.