Mai m¨¦s orfes de s¨¨ries

Era horrible. En la primera d¨¨cada de la meva vida va passar dues vegades. Primer, amb Santa B¨¢rbara. La feien a La 1 i la van passar a Antena 3 quan a la meva Banyoles natal encara no se sintonitzava. La meva mare i el meu avi ¡ªvivia amb nosaltres ¡ª hi estaven enganxats i es van quedar sense s¨¨rie. Jo tamb¨¦ la mirava i, tot i no saber interpretar la trama, tamb¨¦ vaig patir-ho a la meva manera. Vaig plorar l¡¯any 1990 quan, despr¨¦s de l¡¯escola, esperava la cita di¨¤ria amb Dr. Slump i em va apar¨¨ixer el primer cap¨ªtol de Bola de Drac: penjat una altra vegada pels capritxos d¡¯una cadena, vaig pensar. Encara sort que la inicialment ingrata substituta em va captivar fins al punt que vaig arribar a trucar a TV3 per veure si comprarien m¨¦s cap¨ªtols quan es va acabar una de les temporades. Tots cinc (Party of five) va protagonitzar el meu tercer trauma seri¨°fil.

Abans de sopar, l¡¯ambient estava sovint perfumat pel vapor de sopa de menta, un dels plats preferits del meu avi Joan. Cap a quarts de vuit, despr¨¦s dels deures i una estona al xat, anava cap a la tele?¡ªa casa en d¨¨iem aix¨ª, de la sala d¡¯estar¡ª per veure amb ell el que feien abans de les not¨ªcies. Potser si fos un adolescent d¡¯ara m¡¯hauria sentit temptat de quedar-me a l¡¯ordinador, per¨° l¡¯streaming era llavors molt incipient. L¡¯any 2000 internet i Tots cinc, ambientada a San Francisco i amb un repertori de temes socials encara llunyans del meu context comarcal, eren per a mi dues finestres al m¨®n a les portes de la majoria d¡¯edat. I aix¨° que aqu¨ª arribava tard, als Estats Units es va emetre entre el 1994 i el 1999. Vaig compartir els cap¨ªtols amb el m¨¦s gran de la fam¨ªlia, per¨° ell no jutjava cap escena. ¡°Era molt modern per al seu temps¡±, recorda la meva mare. Era un mestre del sentit com¨². Segur que la metralla subcut¨¤nia que li recordava el seu pas pel front de l¡¯Ebre l¡¯ajudava a relativitzar-ho tot.?

La s¨¨rie ¨¦s un drama. Els pares de cinc germans moren en un accident de tr¨¤nsit per culpa d¡¯un conductor ebri. L¡¯¨²nic que t¨¦ m¨¦s de 18 anys s¡¯ha de fer c¨¤rrec dels altres. Un d¡¯ells tot just era un nad¨®. Els serveis socials plantegen donar-los en adopci¨®, per¨° ho eviten. Tot i aix¨°, passen moments complicats, com l¡¯etapa d¡¯alcoholisme d¡¯en Bailey o els maltractaments que pateix la Julia ¨Ces casa molt jove¨C per part del seu marit. Els problemes d¡¯una nena superdotada, l¡¯avortament, l¡¯adopci¨® per part d¡¯homosexuals, les malalties mentals i el c¨¤ncer sense embuts s¨®n altres exemples de la pedagogia de fons de la s¨¨rie.

A l¡¯ensucrada Tots cinc l¡¯amor fraternal dels Salinger podia superar-ho tot. En algun moment vaig perdre el fil. Durant anys vaig culpar TV3 de no haver-la comprat tota, per¨° el servei de premsa m¡¯ha informat que el 1995 es va emetre la primera temporada, repetida el 2000 amb la segona, la tercera, la quarta i la cinquena; i el 2002 l'¨²ltima. Fa uns cinc anys, quan compartia pis amb la meva germana, vam comprar els DVD de totes les temporades. No va ser f¨¤cil, una part van arribar dels Estats Units i vam necessitar un descodificador. Vaig tancar l¡¯assumpte pendent, la vaig acabar de veure 18 anys m¨¦s tard. El paral¡¤lelisme amb la s¨¨rie era inevitable, amb l¡¯Alba ens portem molts anys (12), i llavors encara cuejava el dol per la mort prematura del nostre pare. Engol¨ªem cap¨ªtols i recordem encara rient la frase de la Callie, companya de pis d¡¯en Bailey quan va a la universitat: ¡°Did I become your mother when I wasn¡¯t looking?¡± [Em despisto un moment i ara resulta que soc la teva mare?]. Anava molt b¨¦ per retreure descuits de conviv¨¨ncia.

En les escenes de Tots cinc, ara disponible sencera a Netflix, continua congelada la joventut d¡¯actors com Neve Campbell ¨Cconeguda tamb¨¦ per Scream¨C i Matthew Fox, que m¨¦s tard va protagonitzar Lost, ficci¨® que va marcar un abans i un despr¨¦s. Ara ¨¦s inimaginable quedar-se sense acc¨¦s a la pr¨°xima temporada d¡¯una s¨¨rie: ja no ens quedem orfes. I si s¡¯acaben els cap¨ªtols, comencem r¨¤pid a veure una altra cosa. Viure pendents dels horaris de la tele cl¨¤ssica ¨¦s extremadament sacrificat per¨°, amb tanta oferta, hi ha el risc d¡¯acabar empatxat.

A finals d¡¯any s¡¯estrenar¨¤ el remake de Tots cinc. En la versi¨® del nou segle cinc germans, els Acosta, es queden sols perqu¨¨ els seus pares s¨®n deportats a M¨¨xic. Mentre no estigui disponible em plantejo investigar si puc aconseguir en algun lloc els cap¨ªtols de Santa B¨¢rbara.