Puigdemont s¡¯apaga a B¨¨lgica mentre crida a la confrontaci¨®

La caixa de resson¨¤ncia fabricada per Carles Puigdemont a Waterloo ja no ¨¦s la que era. Les recents clatellades judicials, del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg primer, del de Luxemburg despr¨¦s, han posat fi a l'aura d'imbatibilitat aconseguida en els processos de B¨¨lgica i Alemanya, i minvat la fe del secessionisme que els jutges europeus acabin donant-los la ra¨® en el litigi amb Espanya. La premsa internacional, abans present a totes les convocat¨°ries de l'expresident catal¨¤, ha redu?t ostensiblement l'inter¨¨s pels seus moviments. Al Parlament Europeu, on fins fa unes setmanes l'independentisme comptava amb quatre eurodiputats, s'han quedat en quadre, amb Diana Rib¨® (ERC) com a ¨²nic altaveu despr¨¦s de l'exclusi¨® del mateix Puigdemont, Toni Com¨ªn (JxCAT) i Oriol Junqueras (ERC) pels seus comptes pendents amb la just¨ªcia.

La llista de contratemps ¨¦s m¨¦s llarga. Els aliats flamencs de la dreta antimmigraci¨® de la N-VA han sortit del Govern belga, amb la qual cosa el suport sobre el terreny ha perdut for?a. Un dels seus membres m¨¦s actius en la defensa de les tesis independentistes, Jan Peumans, que va protagonitzar un enfrontament sonat amb el Govern espanyol, ja no ¨¦s al capdavant del Parlament flamenc. Ni el ministre de Defensa belga ¨¦s Sander Loones, que va arribar a fer col¡¤lectes per al proc¨¦s. L'enfonsament inclou un fort alentiment de les adhesions al Consell per la Rep¨²blica, l'estructura des de la qual Puigdemont dirigeix l'entramat independentista a l'exterior i una de les seves grans fonts de finan?ament gr¨¤cies als prop de 700.000 euros recaptats en quotes.

En l'¨¤mbit comunitari, el repartiment de c¨¤rrecs europeu podria ser vist per l'independentisme com una oportunitat per trencar el suport ferri de les institucions al Govern espanyol. Fora han quedat personalitats inc¨°modes per als seus interessos com l'itali¨¤ Antonio Tajani, avui ja expresident del Parlament Europeu, per¨° l'alleujament pot ser que no sigui complet. Fonts comunit¨¤ries apunten que el seu successor, el socialista David Sassoli, mant¨¦ una actitud similar sobre l'assumpte. I l¡¯elecci¨® de Josep Borrell com a vicepresident de la Comissi¨® i cap de la diplom¨¤cia europea complica la difusi¨® del relat de l'Espanya repressora tantes vegades repetit des de Waterloo.

"?s molt dif¨ªcil explicar que viuen en un Estat autoritari quan al capdavant del Govern amb m¨¦s dones de l'OCDE hi ha el partit socialdem¨°crata m¨¦s gran de la UE", apunta un europarlamentari socialista. La teoria del com pitjor millor encara compta amb la investidura fallida i la sent¨¨ncia del judici del proc¨¦s com a focus potencials de desestabilitzaci¨®. Tot i que tamb¨¦ de dissensi¨® interna. "Catorze abstencions a canvi de res", deia un tuit compartit per un Puigdemont cr¨ªtic amb ERC per no rebutjar de ple la candidatura de Pedro S¨¢nchez a la presid¨¨ncia del Govern.

Entre els exconsellers fugits a B¨¨lgica hi ha qui dona per fet que Espanya reactivar¨¤ l'euroordre una cop es conegui la sent¨¨ncia del judici. I si es dona l'escenari, hi ha escepticisme sobre la possibilitat que puguin tornar a esquivar l'extradici¨®.

Mentrestant, Puigdemont acaba de publicar un llibre breu amb el t¨ªtol de Re-unim-nos, en qu¨¨ fa l'en¨¨sima crida a la unitat de l'independentisme. En les seves prop de 50 p¨¤gines, culpa Espanya de buscar la seva mort civil, es mostra conscient de la imatge de llunyania que pot transmetre el seu lideratge des de B¨¨lgica i rebutja aquest a?llament que se li atribueix. "Vull dir que totes aquestes reflexions que he anat tenint, algunes de les quals sintetitzo en aquest escrit, no s¨®n les d'un n¨¤ufrag abandonat en una illa deserta, que ¨¦s la imatge que alguns han volgut projectar de mi en aquesta estrat¨¨gia medi¨¤tica que ho destrossa tot, sin¨® d'alg¨² que no ha deixat de treballar, pensar, compartir, explicar, viatjar, llegir, escriure, corregir... des que ha arribat a B¨¨lgica", assenyala.

A m¨¦s de mostrar-se cr¨ªtic amb la desuni¨® dels partits independentistes, que acusa de generar "preocupaci¨®, confusi¨® i desmobilitzaci¨®", no retrocedeix ni un mil¡¤l¨ªmetre en els seus postulats. Identifica les pol¨ªtiques de S¨¢nchez respecte a Catalunya amb les del PP i mant¨¦ l'aposta per la via unilateral cap a la independ¨¨ncia. "L'¨²nic cam¨ª que ens pot garantir l'objectiu passa, lamentablement, per una inevitable confrontaci¨® amb l'Estat", assegura.

Un any i nou mesos despr¨¦s de la seva arribada a Brussel¡¤les, Puigdemont no ha canviat de vestuari ideol¨°gic, per¨° s'ha tornat m¨¦s caut. Quan va desatendre els consells del seu advocat Paul Bekaert i va viatjar a Finl¨¤ndia el van acabar detenint a Alemanya. El mes passat, amagat a la frontera entre Alemanya i Fran?a, va optar per no trepitjar Estrasburg, on l'esperaven, amb un fervor gaireb¨¦ religi¨®s, 10.000 manifestants arribats des de Catalunya per donar suport al seu ingr¨¦s al Parlament Europeu.

A la tardor l'esperen al Canad¨¤, on els independentistes del Quebec busquen revulsius per recuperar-se de la sagnia electoral dels ¨²ltims comicis. Mentrestant, enmig de l'opacitat sobre el finan?ament de les seves activitats, Puigdemont basa la seva legitimitat en el seu bon resultat electoral a les europees, s'agafa al clau roent d'una futura sent¨¨ncia favorable dels jutges europeus que li permeti ser eurodiputat i va a totes a Twitter per mantenir el contacte amb els seus i traslladar la il¡¤lusi¨® de normalitat identificant-se amb les causes m¨¦s diverses, dels yazidites al Metoo o a les restriccions a les armes als EUA.