Neix el primer linx europeu al Pirineu catal¨¤ des de fa un segle

¡°Semblava que ja no es reproduirien¡±, reconeix Miquel Rafa, director de Territori i Medi Ambient de la Fundaci¨® Catalunya La Pedrera, perqu¨¨ feia 11 anys que un mascle i una femella de linx europeu convivien al recinte de M¨®nNatura Pirineus i no havien tingut cap cria. Per¨° al maig passat va arribar la sorpresa. Va n¨¦ixer el primer gatillop ¨Ccom es coneix popularment aquesta esp¨¨cie¨C en aquest centre d¡¯educaci¨® ambiental i interpretaci¨® de la natura del Pirineu. El petit linx, que ja t¨¦ dos mesos i pesa un quilo, conviu amb la seva mare en un recinte tancat i ser¨¤ ¡°un bon ambaixador¡± del linx dins d¡¯aquest centre educatiu, perqu¨¨ ara com ara no pot tornar a l¡¯estat salvatge.

El linx europeu o boreal (Lynx lynx) es considera extingit al Pirineu catal¨¤ des de fa diverses d¨¨cades. L¡¯¨²ltima dada fiable ¨¦s la d¡¯un exemplar que es va ca?ar als anys trenta a la Vall de Ribes, explica Rafa. Per¨° podria ser que haguessin sobreviscut exemplars de linx fins a finals del segle XX. De fet, l¡¯¨²ltim estudi que es va fer per detectar la pres¨¨ncia de l'esp¨¨cie va ser als anys noranta, amb una s¨¨rie d¡¯observacions i albiraments que no van aconseguir provar la pres¨¨ncia de cap exemplar.

La parella de linx de M¨®nNatura Pirineus va arribar el 2008, quan eren cries, procedents d¡¯un centre de fauna de Gal¨ªcia, on van n¨¦ixer en captivitat. Els van cedir ¡°amb un objectiu d¡¯educaci¨® ambiental necess¨¤ria per poder plantejar un projecte de reintroducci¨®¡±, explica Rafa. El nou membre ¡°refor?ar¨¤ la tasca d¡¯educaci¨® ambiental que es fa en aquest centre¡±, on hi ha altres esp¨¨cies d¡¯animals, com el trencal¨°s, el duc, el cabirol, la marta, la fagina o la guineu, entre d¡¯altres.

La reproducci¨® ha estat de manera totalment natural, remarca Rafa que, de fet, reconeix que es pensaven que tenien algun problema d¡¯infertilitat perqu¨¨ en tots aquests anys no s¡¯havien reprodu?t. Aquests linxs no podran tornar a la natura perqu¨¨ ara com ara no hi ha cap projecte de reintroducci¨® de l'esp¨¨cie. ¡°No hi ha consens social¡± per fer un projecte aix¨ª, explica. De fet, el 2016 el S¨ªndic d¡¯Aran va fer una proposta de reintroducci¨® per¨° va acabar amb el rebuig de ca?adors i ramaders, recorda Rafa.

Rafa explica que el linx t¨¦ un paper d¡¯equilibrador de la natura, ja que cacen cabirols, llebres, guineus o martes. Una figura que ara mateix fa falta, perqu¨¨ a les muntanyes hi ha molts herb¨ªvors salvatges. Les densitats que hi ha ara de cabirols, c¨¦rvols, daines o isards s¨®n de les m¨¦s altes dels ¨²ltims cinc segles, assegura. El linx europeu s¡¯ha reintrodu?t en altres pa?sos com Fran?a, Su?ssa, It¨¤lia i ?ustria amb ¨¨xit, afegeix.