Colau quatre anys despr¨¦s: menys activisme, m¨¦s policia al carrer

L¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va estrenar ara fa quatre anys en el c¨¤rrec amb un primer mes vertigin¨®s. Gaireb¨¦ cada dia va anunciar actuacions simb¨°liques o projectes importants: va enterrar la candidatura dels Jocs Ol¨ªmpics d¡¯hivern, va revertir la privatitzaci¨® de dues escoles bressol, va retirar el bust del rei Joan Carles I del Sal¨® de Plens i va congelar les llic¨¨ncies de nous hotels. El segon mandat de Colau arrenca marcat per l¡¯alian?a amb el PSC i una actitud molt m¨¦s pragm¨¤tica en l¡¯¨¤mbit pol¨ªtic i m¨¦s m¨¤ dura al carrer. Els comuns han vist, a m¨¦s, com la just¨ªcia ha tombat un dels seus projectes estrella: el pla d¡¯hotels.

M¨¢s informaci¨®n

Barcelona en Com¨² apuja un 40% el sou a Colau i un 27% als regidors

La investidura el 15 de juny ja va marcar la difer¨¨ncia. Va tenir un car¨¤cter totalment diferent de la del 2015. De l¡¯alegria de llavors al Sal¨® de Plens i la pla?a Sant Jaume, al regust amarg i les protestes al carrer pels vots de Manuel Valls que van fer alcaldessa Colau. Despr¨¦s del mal tr¨¤ngol del segon dissabte de juny, aquestes s¨®n les principals decisions de l¡¯executiu de l¡¯alcaldessa.

Alian?a de govern que refreda projectes dels comuns. L¡¯acord de govern entre els comuns i el PSC (10 i 8 regidors, respectivament) permetr¨¤ a l¡¯executiu municipal deixar enrere la dif¨ªcil minoria del darrer mandat (11 en un Ajuntament de 41). Malgrat tot, l¡¯acord de Colau amb els socialistes refreda projectes que eren clau per als comuns, com la municipalitzaci¨® de l¡¯aigua o la revisi¨® de l¡¯ordenan?a de civisme. L¡¯acord, a m¨¦s, no aborda aspectes sobre els quals els socis discrepen, com els creuers o la prostituci¨®.

La seguretat i el ¡®top manta¡¯, una prioritat absoluta. Quinze dies despr¨¦s que es form¨¦s el nou govern de Colau, la seva primera mesura medi¨¤tica i visible va ser un dispositiu intensiu contra el top manta. 100 policies patrullant de 9.30 a 22.00, que van ser anunciats a so de bombo i platerets pel regidor de Seguretat, el socialista Albert Batlle. L¡¯objectiu, va dir, era ¡°erradicar¡± la venta ambulant a la ciutat com una de les prioritats del govern. Els manters acusen Colau i els seus socis de govern de trair-los i de buscar una soluci¨® policial, quan altres vegades havien optat per aplicar mesures socials. La policia va tornar a ser la soluci¨® del govern municipal per abordar un altre problema que la ciutat arrossega des de fa anys: la degradaci¨® de la zona del Port Ol¨ªmpic. Despr¨¦s d¡¯una baralla en qu¨¨ va morir un jove de 25 anys, Batlle va anunciar un nou dispositiu a la zona, amb m¨¦s agents de la Gu¨¤rdia Urbana i amb els antidisturbis dels Mossos.

Tamb¨¦ de Batlle han estat les pol¨¨miques declaracions en una entrevista a la SER en qu¨¨ va proposar ¡°el retorn assistit¡± dels menors migrants als seus pa?sos. Un petit percentatge es dedica a cometre furts i robatoris violents al centre de la ciutat. El mateix regidor va corregir les seves paraules i es va referir a ¡°vetllar pel dret a la tutela i l¡¯educaci¨®¡± dels menors. Aquesta m¨¤ dura en temes de seguretat, que ¨¦s la principal preocupaci¨® dels ciutadans de Barcelona, tamb¨¦ s¡¯aplicar¨¤ contra les patrulles ciutadanes. Batlle, el tinent d¡¯alcaldia m¨¦s visible aquest estiu, ja va avisar que combatria aquest tipus d¡¯iniciatives. ¡°No hi pot haver autoorganitzaci¨® en un tema tan sensible i responsabilitat de l¡¯administraci¨® com ¨¦s la seguretat¡±, va advertir.

Una emerg¨¨ncia clim¨¤tica que trigar¨¤ sis mesos a declarar. Colau va convocar fa tres setmanes una cimera per preparar la declaraci¨® d¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica l¡¯1 de gener del 2020. Una trobada que es va celebrar en la solemnitat del Sal¨® de Cent, amb un centenar de participants, per¨° sense mesures contundents de manera immediata. El govern municipal insisteix que la seva principal aposta ¨¦s la restricci¨® de la circulaci¨® dels vehicles m¨¦s contaminants al per¨ªmetre de les rondes a partir del gener i si no resulta suficient, implantar¨¤ un peatge urb¨¤. Experts i entitats critiquen la poca contund¨¨ncia i la tardan?a d¡¯aquestes mesures.

M¨¤ estesa a Torra per aprovar els comptes. L¡¯alcaldessa i el president de la Generalitat, Quim Torra, es van reunir al Palau al juliol i van plantejar una comissi¨® mixta a l¡¯octubre per desencallar temes concrets. Malgrat tot, hi va haver un desacord de base: la Generalitat no reconeix l¡¯anomenat ¡°deute social¡± que reivindica Colau, que ¨¦s d¡¯uns 280 milions d¡¯euros. L¡¯alcaldessa creu, a m¨¦s, que el Govern hauria d¡¯incrementar en 30 milions d¡¯euros les seves transfer¨¨ncies anuals a la ciutat. Tots dos l¨ªders, tot i aix¨°, van mostrar m¨¤ estesa per aprovar els seus respectius pressupostos.

Sous m¨¦s alts. El partit de Colau, Barcelona en Com¨², es va dotar el 2015 d¡¯un codi ¨¨tic que limitava el sou dels electes i alts c¨¤rrecs en 2.200 euros. Una xifra que els comuns s¡¯han adonat que resulta insuficient per a una feina que exigeix jornades molt llargues i que, a m¨¦s, contradiu el mateix codi ¨¨tic, perqu¨¨ impossibilita la conciliaci¨® amb la vida personal. Per aix¨° han decidit augmentar els sous dels c¨¤rrecs que s¨®n a primera l¨ªnia de govern. Un 40% per a l¡¯alcaldessa, un 27% als regidors i un 13% als comissionats.

La sent¨¨ncia que tomba el pla d¡¯hotels. El pla urban¨ªstic amb el qual el govern de Colau va intentar delimitar el nombre d¡¯hotels ha tingut el mateix dest¨ª que els seus antecessors, promoguts per socialistes i convergents. Diverses sent¨¨ncies del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) (que no s¨®n fermes) anul¡¤len totalment o parcialment el Pla especial urban¨ªstic d¡¯allotjaments tur¨ªstics (Peuat), entre altres coses, per no disposar d¡¯una mem¨°ria d¡¯impacte financer. El govern municipal ha anunciat que sol¡¤licitar¨¤ un aclariment al Tribunal.

Amb informaci¨® de Clara Blanchar, Dani Cordero, Camilo S. Baquero i Rebeca Carranco.