Ex-Eivissa, tast, UC i sense radar
Veus cultes i divertides, serenes i estripades, van festejar les verdures, carns, peixos, herbes amb esperit i bimbolles. Sobretot el festival dol? fou una greixonera, amb sabor maternal, antic, no embafador
Un men¨² de la casa comuna amb partions (Eivissa i Formentera) el va articular el duo folk UC, de Joan Mureno i Victor¨ª Planells, despr¨¦s de l¡¯ad¨¦u de n¡¯Isidor Mar¨ª. L¡¯oferta cultural, emocional, explica i resumeix els sabors i colors d'una terra prenyada, els seus matisos i atavismes, exageracions, rareses i tantes belleses.
El grup musical va rescatar veus i ressons de segles enrere, d¡¯una illa dita pobra, els ha cantat durant 45 anys i ara calla. El seu discurs i els enregistraments identifiquen les pen¨²ltimes generacions d'una part, una minoria nadiua, del que ja ¨¦s una exterra, ex-Eivissa. Aquell m¨®n, el mite anterior que va sorgir al sud, sol, distint, preafric¨¤, tancat, s'acaba; ha finit tal com era. Eivissa avui ¨¦s una postal, camisetes, llibrots de imatges decoratives i de nus, una bull¨ªcia de belleses, platges i discoteques; un altre planeta va dir Albert Adri¨¤ al vendre els seus men¨²s espectacles ¡®delicatessen¡¯ per a ultrarics, aliens.
UC va ser una veu dels joves cultes de postguerra que anaren primer al continent, servaren els mots i les paraules encara sense lletres ni escriptura de la vella llengua catalana m¨¦s ultramarina, perif¨¨rica. ?s un so dels primitius pagesos i mariners que van fer els paisatges rurals i molt poc els litorals, van al?ar les seves cases m¨ªnimes i van crear la versi¨® original de la illa, quasi fixa per¨° mutable.
Eivissa ¨¦s una poliimatge fruit d¡¯un magma: el passat esva?t, la m¨¤ dels colonitzadors inicials i dels ocupadors tur¨ªstics locals i forans, i ara l¡¯allau de residents, ambulants i visitants. No existeix, per¨°, un relat social sense t¨°pics i atavismes.
Per¨° queda un sistema del territori ferm amb encreuaments del que es va comen?ar a evaporar fa 50 anys, en plena expansi¨® per l'apoteosi barroca dels diners i l'aldarull de la simfonia b¨¤rbara del luxe per a milionaris externs i locals.
Els d¡¯UC, de vegades, han estat multitud. Han dit una altra vegada ad¨¦u, com al M¨²ltiplex, a IB3 R¨¤dio, i en el concert final de Can?ons de la Mediterr¨¤nia, a Palma, una hist¨°ria global dels anys 80 de R¨¤dio Nacional des de Palma i de Cort, uns recitals ara revitalitzats pel poder local progre i patriota de la capital mallorquina sempre amb dubtes.
L'¨²ltim cant del cigne, l¡¯uc de ferro, la veu/bramul/gemec/av¨ªs/repte/advertiment, gaireb¨¦ sempre era i ¨¦s alegria i orgull. El darrer esdeveniment de Planells i Mureno fou a Ses Voltes. Vet ac¨ª una cantonada de la muralla de Palma, en un clot clos davall la Seu, que va rescatar precisament un arquitecte d'Eivissa, El¨ªas Torres, ja durant els 80. All¨¤ continua ell obrant restauracions del front b¨¨l.lic p¨²blic, amb tr¨¤mits de paperasses abstractes.
Eivissa, sempre el mite, est¨¤ en poques lletres i algunes grans obres, la ¡°conquesta¡± d'Eivissa segons els par¨¤grafs fant¨¤stics de l'illa que van veure i viure Walter Benjamin, Josep Llu¨ªs Sert, Cioran, Rafael Alberti, Mar¨ªa Teresa Le¨®n, Rafael Azcona, Erwin Broner i tants d¡¯¨¤lfils intel¡¤ligents del segle XX. Ara els deus s¨®n els DJ, les ¡®top model¡¯, certs grans xefs i els mateixos magnats, pocs bufen l'escuma de les fames, entre les cases-pir¨¤mide i les discoteques-restaurant amb entrades i plats de preu de foc.
L'illa sura contradict¨°ria sense radars i preserva algunes cantonades ocultes on el passat agr¨ªcola sobreviu al voltant d'algunes de les esgl¨¦sies del repoblament cristi¨¤ catal¨¤ del segle XIII. Eivissa va quedar deserta, tamb¨¦. Dos miratges: el temple de Sant Mateu i els seus ve?nats ¨²nics, davant els plans d¡¯Aubarca i Corona i l'estranya i magn¨ªfica esgl¨¦sia sense sostre, entre pins, a cala Llonga, tra?ada els anys 70. Les fites del poder.
Sense radar es va quedar un avi¨® entre Eivissa i Palma, a manera de met¨¤fora inquietant, un dissabte d'agost, un incident alertat despr¨¦s de superar l'autopista n¨¤utica de llanxes en carrera per Es Freus, el canal de Formentera, un altre cas que inquieta la mirada llunyana, la boira i les ratlles d'onades.
Ara el pols del desenfrenament immobiliari, del mercat i el luxe impossible, creix pols¨®s a Can Pep Sim¨®, davant el port d'Eivissa i la seva cresta de Dalt Vila i el castell. All¨¤ davant s'alcen torres de mansions, repetides i descomunals envoltant les cases micro de la urbanitzaci¨® model del gran Josep Llu¨ªs Sert a Cap Martinet.
Entre arquitectures, professionals del bistur¨ª i la paraula, hist¨°ries i paratges, periodisme p¨²blic, hi ha pauses per descobrir el llegat i la realitat de l'alimentaci¨® tradicional, el passat habitual, de quil¨°metre zero real. Aquella que parla de bestiar, frits, pebrera, greixonera, patates vermelles i blanques, crostes o bescuit, tom¨¤tigues plenes i gustoses, ous de galliner fregits, guisats i embotits, s¨ªndries i melons.
Una vegada un men¨² va ser fet, tastat i xerrat a cinc metres d'un hort d'estiu, tra?at amb esment i l¨ªnies per Xico Ribas Tur de ca Figueretes, un professional que cultiva i adoba la terra a prop del seu cavall de trot ja en descans. Les veus cultes i divertides, serenes i estripades, van festejar les verdures, carns, peixos, herbes amb esperit i bimbolles. Sobretot el festival dol? fou una greixonera, amb sabor maternal, antic, no embafador.
Al costat de Vila, sobre l¡¯arena, arran de mar, es descobreix la salmorra, un guisat de bocins de grans peixos que destil¡¤la el mar local, gr¨¤cies al brou, un sofregit i algunes herbes i esp¨¨cies que li donen gust. El capital ¨¦s la carn dels exemplars d¡¯¨¨lit: roja, caproig, anf¨°s, corbina, aranya, gall, sard, d¨¦ntol... un peix banc de popa. ?s el resum excepcional possible en un restaurant de la platja de Talamanca amb nom de pop, en una platja urbana que transmut¨¤ el balneari modern d¡¯Erwin Broner. Prop de la casa Broner ¡ªuna joia p¨²blica¡ª de sa Penya navega ¡®El Corso¡¯, la pen¨²ltima barca de fusta que cobreix la l¨ªnia regular interior com un tramvia mar¨ª. ?s una obra magna dels mestres d¡¯aixa els Torres els ¡®Many¨¤¡¯. Ressons d¡¯ex, extints. Mem¨°ria. Navegar com amb un vaixell de llibre, recordar, enyorar, gaudir.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.