Chicho Sibilio, el jugador d¡¯esm¨°quing

Un dia, jugant de ¡®pitcher¡¯, li van enviar diverses boles fora de l'estadi. Es va emprenyar tant que va deixar el beisbol i es va dedicar al b¨¤squet. Aix¨ª era C¨¢ndido Antonio ¡®Chicho¡¯ Sibilio, un dels millors anotadors que ha jugat a Europa des de la d¨¨cada dels vuitanta. Va marcar una ¨¨poca llegend¨¤ria al Bar?a i a la selecci¨® espanyola, va formar el triangle m¨¤gic amb Soloz¨¢bal i Epi, el quartet de la mort amb De la Cruz, el quintet de llegenda amb Norris i el sextet amb Andr¨¦s Jim¨¦nez i la selecci¨® de la plata de l'Eurobasket 83 tamb¨¦ amb Corbal¨¢n, Margall, Fernando Mart¨ªn i Romay. Va n¨¦ixer fa 60 anys a la Rep¨²blica Dominicana. Amb la selecci¨® del seu pa¨ªs va jugar un torneig a Barcelona. L'entrenador del club blaugrana, Ranko Zeravica, el va clissar i li va encarregar al directiu del club, Eduardo Portela, el seu fitxatge. Va tenir la sort que la mare de Chicho no confiava en la tutela d'una universitat dels Estats Units i prefer¨ªs l'oferta, educaci¨® i allotjament del seu fill amb una fam¨ªlia de Barcelona amb la qual ja vivia una altra promesa del club blaugrana, Juan De la Cruz. El pivot argent¨ª li va fer de pare, germ¨¤ gran i amic. Aqu¨ª, amb 17 anys, va comen?ar tot, una carrera de llegenda que va anar paral¡¤lela a la d'un equip m¨ªtic. ¡°No n'hi havia prou de jugar, havies d'identificar-te amb el club. Manolo (Flores), Nacho (Soloz¨¢bal), la seva vida era el Bar?a. Ens van ensenyar a estimar el club. Em considero culer de tota la vida¡±, va explicar Chicho a Llu¨ªs Canut en el programa ¡®Quan s'apaguen els llums¡¯ de TV3 a l'¨²ltima de les poques visites de Chicho a Barcelona. Preferia ¡°dormir sota un cocoter¡± a la seva terra natal, com deia fent broma. Una broma relativa perqu¨¨ aquesta tirada per les seves arrels el va portar a renunciar de vegades a la selecci¨® espanyola amb la qual va debutar als Jocs de Moscou 80 despr¨¦s de dos anys d'espera per nacionalitzar-se. Desconnectava i jugava la lliga d'estiu del seu pa¨ªs. I aix¨ª va ser com va perdre l'ocasi¨® de guanyar la medalla de plata dels Jocs de Los Angeles 84. Sempre va assegurar que no se¡¯n va penedir.

Amb la perspectiva del temps va lamentar no haver estat una mica m¨¦s pol¨ªticament correcte amb els seus entrenadors. Un dia va fer desesperar Antoni Serra, un altre el seleccionador Antonio D¨ªaz Miguel i al final se les va tenir amb A¨ªto Garc¨ªa Reneses. ¡°?s una rebequeria de pati d'escola¡±, va dir despr¨¦s que el deix¨¦s sense minuts despr¨¦s del desastre a la Final Four de 1989 davant la Jugoplastika. No va voler rectificar i aix¨° el va portar a fitxar pel Baskonia despr¨¦s de 13 anys al Bar?a, amb cinc lligues, vuit Copes, dues Recopes i una Korac en el seu palmar¨¨s. M¨¨rits que, units al seu joc elegant i espectacular, eren susceptibles que el club retir¨¦s la seva samarreta amb el n¨²mero 6. Una cosa que no va passar i que molts reivindiquen. Al Baskonia li va costar ser el l¨ªder que s'esperava que fos el primer any. Per¨° el segon, amb Laso, Rivas i Arlauckas, va assumir un altre paper i va ser el Millor Sis¨¨ Home de la Lliga ACB. A Vit¨°ria va deixar una gran empremta.

Va ser tan decisiu en el primer t¨ªtol europeu del Bar?a, la Recopa de 1985 amb 29 punts a la final davant el Zalgiris de Sabonis, com inexplicablement nul a la final de la Copa d'Europa un any abans amb quatre punts davant el Banco DiRoma. I Nacho Soloz¨¢bal feia broma amb ell dient que li havia donat l'¨²nica assist¨¨ncia de la seva vida precisament a ell. Soloz¨¢bal va ficar a l'¨²ltim segon el triple que va segellar un triomf hist¨°ric a la final de Copa de Valladolid de 1988 contra un Madrid imparable. La jugada s'havia concebut per a Chicho, per¨° en veure que Mart¨ªn, Alexis i Llorente se li tiraven a sobre, l¡¯hi va donar a Nacho.

La seva classe com a jugador, un ala-pivot de dos metres resituat com a aler tirador, el va redimir. Arribava tres minuts abans de cada entrenament o directament tard i va haver de pagar moltes multes, tradu?des en sopars als seus companys. Era superstici¨®s. Va portar una samarreta de 1982 molt temps sota la del Bar?a i renegava de la sal, les escales, els gats negres. No va ser h¨¤bil ni va tenir sort amb els negocis. ¡°L'assimilaci¨® del final de la vida d'un esportista no arriba tan f¨¤cil com arribaven els diners, i ¨¦s un problema no saber-ho recon¨¨ixer¡±, va admetre. Despr¨¦s de la seva retirada, va tornar a la Rep¨²blica Dominicana. Va ser entrenador durant un temps. ¡°Vaig utilitzar la mateixa filosofia que A¨ªto, que t¨¦ ¨¨xit perqu¨¨ ho analitza tot molt i perd molt temps a millorar cada jugador, com ho va fer amb mi¡±, reconeixia malgrat les seves difer¨¨ncies amb el seu ext¨¨cnic. Chicho es va implicar en la pol¨ªtica per ajudar els joves esportistes del seu pa¨ªs. I els ¨²ltims anys va afegir una acad¨¨mia de beisbol a l'acad¨¨mia de b¨¤squet que ja dirigia. Fins que dissabte va morir a conseq¨¹¨¨ncia de la diabetis que patia des de feia temps. Tan estimat com de vegades incompr¨¨s, per¨° sempre admirat pel seu jogo bonito, per aquesta eleg¨¤ncia en el llan?ament pr¨°pia dels canoners lituans a la seva ¨¨poca i ara, diguem que de Kevin Durant, Chicho Sibilio va ser un d'aquests comptats jugadors que mereixia haver competit vestit amb esm¨°quing, un artista.