El vampir d¡¯Igualada i les noies dels vuitanta

El meu primer amor es deia C¨¨lia i era un personatge de TV3. El nom real de la C¨¨lia era el de l'actriu Elisabet Pujol. Jo tenia 10 anys i no em perdia el cap¨ªtol setmanal de Judes Xanguet i les maniquins, una s¨¨rie que la cadena catalana va emetre entre el 1988 i el 1989 per al seu p¨²blic infantil i juvenil. Pujol venia de coprotagonitzar una altra fita de l'arqueologia seri¨°fila de TV3, Oliana Molls, l'Indiana Jones catal¨¤. Pujol ja havia conquerit el cor de milers de nens quan va reapar¨¨ixer amb Judes Xanguet i les maniquins; l'¨¨xit estava garantit.

Judes Xanguet i les maniquins era una s¨¨rie amb dissenys dels vuitanta, roba de coloraines i noies mones. Les maniquins convivien en un loft de la Barcelona preol¨ªmpica. Per arribar a final de mes es veien involucrades en tota mena de negociats i aventures. Com a mascota tenien el Judes Xanguet ¨Cl'actor, Ferran Rialp¨C, que era el meu ¨ªdol, per diverses raons: era un personatge surrealista amb qui era impossible avorrir-se i que ignorava qualsevol norma de conducta social; estudiava per correu per ser detectiu privat; vivia amb sis noies que cada mat¨ª es passejaven per casa en roba interior i que li relataven les seves cab¨°ries mentre s'apujaven les mitges per unes cames llargu¨ªssimes o mentre s'assecaven amb una tovallola tot just sortir de la dutxa.

La s¨¨rie superaria els tribunals de la moral contempor¨¤nia: seria aplaudida perqu¨¨ ¨¦s un matriarcat total ¨Cels homes de la s¨¨rie s¨®n uns ineptes o b¨¦ s¨®n els dolents¨C. La s¨¨rie tenia tamb¨¦ revisions cr¨ªtiques de la realitat social. El cap¨ªtol La dona de l'any era una s¨¤tira dels concursos de bellesa. El presentador s'adre?ava aix¨ª al p¨²blic: ¡°Un cop m¨¦s podeu comprovar la vostra insignifican?a merdosa comparant-vos amb la dona que concursa avui per ser la dona de l'any. La dona que vosaltres, abominables espectadores, no sereu mai; la dona que vosaltres, espectadors f¨¨tids, no posseireu mai. La dona que, aix¨° s¨ª, imitareu per sempre i desitjareu eternament¡±.

Els paral¡¤lelismes amb la Movida madrilenya eren evidents: l'¨²ltim cap¨ªtol de la s¨¨rie girava entorn d'una ¡°sarsuela experimental sobre les lluites socials a Babil¨°nia¡±. En aquell cap¨ªtol final, l'obra es presentava a Pep¨ªn Calamares, productor d'espectacles de Madrid i amic de Pedro Almod¨®var. La sarsuela experimental es duu a terme gr¨¤cies al fet que la dona del director ¨¦s la neboda del conseller d'Agricultura de la Generalitat, que els concedeix generoses subvencions. La C¨¨lia pregunta per qu¨¨ no reben diners del Departament de Cultura, i la neboda del pol¨ªtic respon que el conseller de Cultura nom¨¦s reparteix entre els seus amics. La conya sobre el m¨®n del teatre i la seva precarietat ¨¦s recurrent. La maniqu¨ª Berta aconsegueix una feina de cambrera en un bar de mala mort, i un client li proposa participar en una obra per, de passada, lligar amb ella:

¨CNo has estat mai en un grup de teatre?

¨CUna vegada vaig fer els Pastorets.

¨CDevies fer d'¨¤ngel.

¨CNo, de Sant Josep.

¨CVols treballar en l'obra que estem preparant? Actuem sense subvencions.

¨CSense subvencions? Poc teatre deveu fer. I jo, qu¨¨ faria en aquesta obra?

¨CDe Llibertat, hi sortiries despullada, amb una metralleta i escopint a terra com una desesperada.

¨CQue bonic. Sempre he somiat sortir a un escenari escopint a terra.

Judes Xanguet i les maniquins, com d'altres creacions televisives de l'¨¨poca, estava marcada per l'amateurisme i per l'experimentaci¨® a partir dels elements locals. Al meu cap¨ªtol preferit, les maniquins descobreixen que tenen de ve¨ª un vampir que es diu Evarist Maria Dalmau i que ¨¦s d'Igualada. Dalmau va tot de cuir, com si fos un guitarrista d'Alaska i Dinarama, i la seva n¨¨mesi ¨¦s Van Helsing, un turista ca?ador de vampirs que dedica les nits a lligar en tuguris de la ciutat.

Vaig llegir fa uns dies un usuari de Twitter que criticava les s¨¨ries infantils dels vuitanta perqu¨¨, segons ell, no estaven pensades per als nens sin¨® per als adults. Pot ser que tingui ra¨®, per¨° creacions com Judes Xanguet i les maniquins ens preparaven per al futur i, el m¨¦s important, educaven la nostra imaginaci¨®: tots aquells objectes i persones que trob¨¤vem en la nostra quotidianitat de Barcelona podien ser interessants, enigm¨¤tics i divertits. Com si Quim Monz¨® hagu¨¦s escrit els seus relats per als m¨¦s petits de casa.