La fantasia en submar¨ª

El Seaview de Viaje al fondo del mar va ser, el 1966, el meu primer submar¨ª, i el primer submar¨ª, com el primer amor, no l¡¯oblides mai. Despr¨¦s, ben aviat, en van arribar d¡¯altres, com l¡¯Atoragon (atomic dragon), el submergible volador japon¨¨s, i el Nautilus, esclar, el del capit¨¤ Nemo de Vint mil lleg¨¹es de viatge submar¨ª, de Jules Verne, que vaig descobrir en els cl¨¤ssics juvenils de Bruguera i a la pel¡¤l¨ªcula de Richard Fleischer, i amb el qual el Seaview compartia mirador de proa i desc¨¤rregues el¨¨ctriques. I molt m¨¦s tard, l¡¯U-96 de Das Boot, que ha donat peu a la nova s¨¨rie del mateix t¨ªtol d¡¯AMC d¡¯aquest any, protagonitzada per un altre submar¨ª alemany, l¡¯U-612. Per¨°, com deia, el Seaview, ¡°el submar¨ª m¨¦s extraordinari dels set mars¡±, va ser el primer. Fins i tot en tenia una realista r¨¨plica de pl¨¤stic i m¡¯hi banyava vivint grans aventures en un ?rtic infantil fet d¡¯escuma i somnis.

El Seaview?era un submergible nuclear futurista (fins i tot duia a dins una nau voladora, l¡¯aerosub) amb unes hist¨°ries que transcorrien en uns llunyans anys setanta en qu¨¨ jo devia fer COU, segurament somiava que canviava el submar¨ª de la banyera per la ross¨ªssima Mercedes Udaeta i fins i tot devia haver mort Franco. Pertanyia (el submar¨ª, no la noia) a la flota dels EUA, tot i que anava bastant per lliure dedicat a salvar el m¨®n afrontant incomptables perills, una mica com l¡¯Enterprise de Star Trek en l¡¯¨¤mbit c¨°smic.

El submergible, una meravella, era realment el protagonista de Viaje al fondo del mar, una de las grans s¨¨ries d¡¯aventures fant¨¤stiques, de ci¨¨ncia-ficci¨®, que va crear als seixanta per a la televisi¨®, a partir de la seva pr¨°pia pel¡¤l¨ªcula anterior (1961) ¡ªnovel¡¤lada pel gran Theodore Sturgeon, per cert¡ª, l¡¯inefable productor Irwin Allen, batejat m¨¦s tard com ¡°el mestre del desastre¡± per films com El col¨®s en flames?o L'aventura del Posid¨®. Entre les s¨¨ries d¡¯Irwin que van il¡¤luminar la nostra televisi¨® de llavors, en rigor¨®s blanc i negre, hi havia les inoblidables El t¨²nel del tiempo, Perdidos en el espacio i Tierra de gigantes. Penso en la petita pantalla dels seixanta, que era realment petita, tenia banyes (antena que el pare de fam¨ªlia sempre movia expertament), rombes i bona part del temps no emetia m¨¦s que neu i la carta d¡¯ajust, i m¡¯assalta una onada de nost¨¤lgia, tot i que tamb¨¦ un calfred entre el plaer i l¡¯espant. A trav¨¦s seu vam entrar al regne de la fantasia, ple de meravelles i terrors.

La s¨¨rie ho tenia tot per estimular l¡¯¨¤nsia d¡¯aventures i descobertes

Recordo un m¨®n en qu¨¨ les s¨¨ries, de tots els g¨¨neres, ci¨¨ncia-ficci¨®, oest, policies, advocats, detectius, animals variats, estaven tant d'actualitat com ara, tot i que, esclar, no era a la carta: per saber qu¨¨ passaria amb el David Vincent de Los invasores o el Richard Kimble d¡¯El fugitivo o si Hoss Cartwright s¡¯aprimaria t¡¯havies d¡¯esperar pacientment fins al seg¨¹ent cap¨ªtol. ?s obrir l'aixeta de la mem¨°ria i no parar de rajar noms: Bonanza, High Chaparral, Daktari, El agente de Cipol, Furia, Daniel Boone, El Virginiano, Jim West, Ironside, Flipper, Rumbo a lo desconocido... Tamb¨¦ aquelles inoblidables de marionetes: els Thunderbirds, El capit¨¢n Escarlata, Meteoro submarino (amb la seva rom¨¤ntica can?¨® Acqua marrrrina)... I ara diuen que som a l¡¯edat d¡¯or de les s¨¨ries.

Viaje al fondo del mar s¡¯emmarcava en una atmosfera de Guerra Freda (era l¡¯¨¨poca), amb espies i agents secrets enemics pugnant pels secrets tecnol¨°gics del Seaview i del bloc occidental. Per¨° els guions desbordaven ¨¤mpliament aquest terreny de joc i apareixien monstres de tota mena (molts molt de s¨¨rie B), meravelles submarines, evidentment (¨¦rem a l¡¯era pre-Costeau), cient¨ªfics sonats, extraterrestres, robots, dinosaures, nazis (!) i fins i tot fantasmes, com l¡¯Holand¨¨s Errant i Barbanegra. Els perills podien ser dins del submar¨ª (en forma de sabotejadors, tripulants que embogien o ¨¦ssers estranys, fins i tot homes llop, que s¡¯introdu?en a la nau) o fora (criatures gegants, altres submergibles, ovnis, alteracions de l¡¯espai i el temps). Cal destacar que l¡¯almirall Nelson (Richard Basehart) havia estat pr¨¨viament mariner (Ismael) a Moby Dick (1956), de John Huston. De Viaje al fondo del mar se'n van fer quatre temporades?i 110 episodis. I entre els convidats van apar¨¨ixer actors com Robert Duvall, Linda Cristal, Vincent Price, Leslie Nielsen, John Cassavetes o George Takei abans d¡¯abordar l¡¯Enterprise amb el seu pilot, Sulu.

Era una s¨¨rie que, des de la caracter¨ªstica m¨²sica dels t¨ªtols de cr¨¨dit, ho tenia tot per estimular les ¨¤nsies d¡¯aventura i descobertes d¡¯un nen i tamb¨¦ per iniciar-lo en el significat de l¡¯amistat, la lleialtat, el valor (i la covardia). La veritat ¨¦s que en els seus episodis es van gestar moltes de les meves obsessions de tota la vida. Si ¨¦s que fins i tot hi ha un cap¨ªtol en qu¨¨ sortia una m¨°mia eg¨ªpcia. Una m¨°mia en un submar¨ª! A veure si aix¨° no excita, i molt, la imaginaci¨®.