Festivals estivals de m¨²sica

Sondra Radvanovsky cantar¨¤ per Montserrat Caball¨¦ dissabte, 17 d¡¯agost, a l¡¯esgl¨¦sia del Convent del Carme de Peralada, 250 entrades, esgotades (Catalunya M¨²sica gravar¨¤ el recital per retransmetre¡¯l posteriorment). Contractada pel Festival Castell de Peralada, Radvanovsky ¨¦s la soprano m¨¦s estimada pel Liceu en aquesta d¨¨cada. L¡¯hem vist fent?Aida, Norma, Tosca, Poliuto, Luisa Miller aquest any, i l¡¯any passat a Andrea Ch¨¦nier: el seu bis de l¡¯¨¤ria La mamma morta (accessible a YouTube) us explicar¨¤ millor que jo per qu¨¨ la gent est¨¤ fascinada per aquesta dona. Domina el legato, sostenint les vocals gaireb¨¦ sense deixar que les consonants li interrompin la l¨ªnia de la veu. Aquest any n¡¯ha fet cinquanta i, conscient que la veu no li durar¨¤ vint anys m¨¦s, ho dona tot en cada actuaci¨®. Per¨° el seu art romandr¨¤, com el de Caball¨¦, reina del tr¨¤nsit del pianissimo al forte i de tornada al pianissimo. L¡¯homenatge ¨¦s ben merescut i Oriol Aguil¨¤, director del festival, ho ha sabut veure.

El Festival Castell de Peralada ¨¦s un esdeveniment social i (tamb¨¦) musical considerable. Amb un pressupost d¡¯uns cinc milions d¡¯euros remou l¡¯estiu empordan¨¨s. Aquest any ens ha portat una Traviata merit¨°ria i improbable, ben cantada per Ekaterina Bakanova, una actriu formidable. La producci¨® de Paco Azor¨ªn s¡¯ha entestat a presentar la pobra Violetta Val¨¦ry com una dona empoderada (barbarisme, american¨°fil sense voler, d¡¯empowered), una cosa aix¨ª com caracteritzar la valqu¨ªria Br¨¹nnhilde de geisha. Tampoc hi han ajudat les retallades de la producci¨®: van desapar¨¨ixer els sof¨¤s i els pobres cantants s¡¯arrossegaven per terra mentre els seus esperits es despenjaven per les parets.

Els festivals estivals de m¨²sica (f-estivals) s¨®n de dos tipus: els que tenen teatre i els que es fan a l¡¯aire lliure. D¡¯entre els primers, en destaco tres: Bayreuth (23 milions d¡¯euros de pressupost) ¨¦s un engranatge perfecte de l¡¯estrat¨¨gia cultural alemanya. Tot el pa¨ªs hi col¡¤labora, les seves institucions ¨Cel Govern federal, el Land de Baviera, l¡¯Ajuntament de Bayreuth¨C, la seva societat d¡¯amics ¨Cper tenir entrades, cal ser-ne membre¨C, i el gestiona professionalment una societat mercantil. La cancellera Merkel hi va gaireb¨¦ cada any. ?s un federalisme cooperatiu que aqu¨ª nom¨¦s podem envejar. Aquests darrers anys, Die Meistersinger von N¨¹rnberg, producci¨® de Barrie Kosky i direcci¨® musical de Philippe Jordan, han ofert el millor de la vella i bona idea de la redempci¨® per l¡¯art: el final, amb Hans Sachs-Richard Wagner acomiadant la seva m¨²sica per a l¡¯eternitat, ¨¦s memorable. A l¡¯altre extrem hi ha Glyndebourne (31 milions), amb els seus entreactes interminables i el seu codi indumentari idiosincr¨¤tic. Enmig, Salzburg, el m¨¦s ric (63 milions), ofereix de tot i for?a i no hi ha res dolent.

Dels festivals a l¡¯aire lliure, l¡¯Arena de Verona (44 milions) ¨¦s dues vegades un circ, un espectacle. M¨¦s proper al nostre entorn geogr¨¤fic i cultural ¨¦s el respectat festival d¡¯Aix-en-Provence (23 milions), que es beneficia, com Bayreuth, de fer-se en una ciutat que funciona molt b¨¦ per si mateixa, i no en un camp de golf amb casino incl¨°s. Peralada hauria de cr¨¦ixer arrelant-se a les ciutats properes, com Figueres i Girona, ciutats extraordin¨¤ries. Despr¨¦s l¡¯Escala ofereix les ru?nes, gregues i romanes a la vegada, d¡¯Emp¨²ries. I tamb¨¦ hi ha la costa, sempre d¡¯un blau intens que no ¨¦s el de Barcelona.

El festival continua a c¨¤rrec de la fam¨ªlia Mateu, ep¨ªtom de la historia de l¡¯alta burgesia catalana del segle XX: Miguel Mateu i Pla (1898-1972), fill del fabricant de l¡¯autom¨°bil Hispano-Suiza i comprador del Castell, va fugir de Barcelona l¡¯estiu del 1936 ¨Cgaireb¨¦ el maten¨C, i va tornar a la ciutat el dia que la van ocupar els guanyadors de la Guerra, entre els quals es comptava, el 26 de gener del 1939. El 27 ja n¡¯era l¡¯alcalde. Despr¨¦s va presidir l¡¯actual CaixaBank. Els seus hereus van saber encendre el castell dos cops, amb un casino primer i amb el festival despr¨¦s. La hist¨°ria continua, per¨° no s'ha de pretendre guanyar l¡¯amo del croupier, que aix¨ª ¨¦s el joc social. L¡¯any que ve Radvanovsky tornar¨¤ a Peralada per cantar Aida. Cal ajudar els festivals de m¨²sica i, com ha passat amb el de Bayreuth, cal tendir a objectivar-ne i institucionalitzar-ne la gesti¨®. Els seus organitzadors s¡¯han d¡¯aferrar al millor de l¡¯aire lliure, el jard¨ª del castell, amb uns arbres centenaris magn¨ªfics. El problema ¨¦s que l¡¯¨²nic lloc on es pot anar despr¨¦s del concert ¨¦s un casino. Facin joc.