Recullen per primera vegada mostres del n¨°ctul gegant a Catalunya

Pesa 10 vegades m¨¦s que el ratpenat com¨². La seva poblaci¨®, present a 30 pa?sos euroasi¨¤tics, s¡¯est¨¦n des dels aiguamolls del parc de Do?ana fins a l¡¯estepa m¨¦s gran del m¨®n, situada al Kazakhstan. I malgrat que la seva dieta est¨¤ basada en insectes, Nyctalus lasiopterus ¨¦s capa? d¡¯alimentar-se d¡¯ocells de la mida de pit-roigs. Amb aquestes caracter¨ªstiques, no sembla que el n¨°ctul gegant ¡ªel seu nom popular¡ª tingui problemes per sobreviure. Tanmateix, la col¨°nia localitzada a la Fageda d¡¯en Jord¨¤, en ple Parc Natural de la Zona Volc¨¤nica de la Garrotxa, ¨¦s l¡¯¨²nica present a Catalunya i una de les poques que sobrevola el nord d¡¯Espanya.

L¡¯equip d¡¯?scar Cabez¨®n, del Servei d¡¯Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, romandr¨¤ fins a l¡¯octubre a la Fageda d¡¯en Jord¨¤ per comprovar com afecta l¡¯acci¨® de l¡¯home a la salut dels n¨°ctuls gegants. Ells s¨®n els encarregats de recollir les primeres mostres registrades d¡¯aquest ratpenat a Catalunya. En la seva investigaci¨®, cofinan?ada pel Zoo de Barcelona, col¡¤labora amb bi¨°legs del Centre de Ci¨¨ncia i Tecnologia Forestal de Catalunya. Ells s¨®n els encarregats de capturar els ratpenats, entre altres tasques. ¡°?s llavors quan recollim les seves mostres¡±, explica Cabez¨®n, ¡°per comprovar possibles problemes respiratoris, digestius i cutanis¡±. Aquest proc¨¦s durar¨¤ fins al setembre, quan acabi el treball de camp i els cient¨ªfics s¡¯adrecin al CReSA (Centre d¡¯Investigaci¨® en Sanitat Animal) per analitzar els resultats obtinguts al bosc de la Garrotxa.

Aquest mam¨ªfer va ingressar el 2016 a la llista vermella d¡¯esp¨¨cies amena?ades que elabora la Uni¨® Internacional per a la Conservaci¨® de la Natura (IUCN per les sigles en angl¨¨s). L¡¯organisme dependent de Nacions Unides advertia que la poblaci¨® espanyola, la m¨¦s consolidada, era paradoxalment la que m¨¦s riscos corria. Les causes del declivi d¡¯aquests ratpenats, tal com explicava en el seu informe, es deu als parcs e¨°lics constru?ts per tota la pen¨ªnsula Ib¨¨rica. Cabez¨®n va m¨¦s enll¨¤ de l¡¯informe de l¡¯ONU per explicar el declivi dels n¨°ctuls gegants. ¡°S¡¯enfronten a la p¨¨rdua del seu h¨¤bitat a causa de la construcci¨® d¡¯infraestructures¡±, explica l¡¯investigador. ¡°Per exemple, els costa molt creuar carreteres, i aquestes fragmenten les seves poblacions¡±. El cient¨ªfic de la UAB tamb¨¦ apunta als biocides agr¨ªcoles com a subst¨¤ncia nociva per a la salut d¡¯aquests animals, o a la mateixa contaminaci¨® en l¡¯aire.

Cabez¨®n defensa la import¨¤ncia dels ratpenats en el nostre ecosistema. ¡°Sempre s¡¯ha generat un ambient de por al voltant dels ratpenats, per¨° ¨¦s un controlador de plagues excepcional i un bioindicador de com es troba el medi natural¡±, exposa. ¡°Si les seves poblacions no estan b¨¦, ¨¦s una cosa significativa¡±.

Els primers exemplars de n¨°ctuls gegants es van detectar el 2005 a la comarca de la Garrotxa. Es calcula que hi ha prop de cinquanta exemplars a l¡¯interior de la fageda, una zona molt transitada a causa de l¡¯inter¨¨s tur¨ªstic que desperta la reserva natural volc¨¤nica. El bosc on conviuen els animals es troba a tot just cinc quil¨°metres de la localitat d¡¯Olot, en una de les rutes de senderisme que surten des d¡¯aquest municipi.