Tot ballant al so dels vuitanta

Va ser una festa. No ¨¦s que hi hagu¨¦s gaire p¨²blic, potser mitja entrada a l¡¯Espai Port del festival Porta Ferrada, per¨° qui hi va ser va anar a passar-s¡¯ho b¨¦, a recordar els vuitanta sense embuts i a ballar. I ja se sap que quan ballen els que van deixar la joventut fa d¨¨cades no hi ha dem¨¤ que valgui, un p¨²blic gaireb¨¦ tan agra?t i entregat com el de ¡°heavy¡±. La q¨¹esti¨® ¨¦s que a la tercera pe?a, ¡°Heart Like A Wild¡±, els laterals de la platea ja eren plens de p¨²blic que havia abandonat les cadires, i que s¡¯havien situat all¨¤ per no molestar els qui van seguir a les cadires, detall de provectes. Mentrestant, a escena, una banda que viu del record sense justificar-se, evocava una ¨¨poca en qu¨¨ el pop es va envoltar de sintetitzadors i els m¨²sics es van vestir com si no exist¨ªs sentit del rid¨ªcul. Una ¨¨poca feli?, sens dubte, en especial si llavors s¡¯era jove.

L¡¯escenari ja era d¡¯¨¨poca, tot blanc, amb una bateria electr¨°nica i suports subjectant sintetitzadors, ni baix ni guitarres. Aix¨° es va deixar de veure al S¨®nar fa anys, per¨° la coher¨¨ncia encadena les arrels. Phil Oakey ja no es posa al disparador amb aquells serrells llisos i des de fa temps evoca el m¨¦s auster Doctor Manhattan de Watchmen, mentre mant¨¦ la veu en forma degudament equalitzada. Els seus dos acompanyants, Joanne Catherall i Susan Ann Sulley, van arriscar m¨¦s amb el vestuari, en especial amb l¡¯¨²ltim modelet, mantenint tamb¨¦ la m¨¤xima que un artista a escena no pot semblar una persona normal. Com hem dit, tot molt d¡¯¨¨poca, amb les pantalles de v¨ªdeo, escarransides, oferint imatges de ¡°comecocos¡± i altres jocs neodigitals de llavors. Molta nost¨¤lgia i somriures a platea, i un ¡°recordes?¡± sobrevolant-ho tot en silenci, per sobre de les can?ons.

I aquestes, les can?ons, van ser els que el p¨²blic era a punt de sentir, ¨¨xits com ¡°Love Action¡±, ¡°The Lebanon¡±, ¡°(Keep Feeling) Fascination, Mirror Man¡± i, evidentment, ¡°Don¡¯t You Want Me¡±, iniciada en presa instrumental perqu¨¨ Oakey es pogu¨¦s posar l¡¯¨²ltim vestit de la nit. Mentrestant, Oakey, pel que sembla afligit del ball de Sant Vito, es va passar el concert caminant r¨¤pid per l¡¯escenari, enquestador perseguint respostes, almirall que recorre inquiet la seva nau de babord a estribord i de proa a popa. Cansava veure¡¯l, i contrastava la poca eleg¨¤ncia dels seus moviments precipitats amb l¡¯estilisme que volia imposar amb els seus vestits d¡¯aire retrofuturista. Per¨° com que impl¨ªcitament s¡¯escoltava ¡°nosaltres ja vam inventar la p¨®lvora i nom¨¦s venim a explicar com ¨¦rem¡±, veure¡¯ls haver arribat fins avui i comprovar que el temps no els ha abonyegat m¨¦s que a ning¨² dels que hi eren presents, va flotar aquell aire de complicitat que pot amb tot. Al cap i a la fi, era una nit de festa, per qu¨¨ fer-se m¨¦s preguntes de les necess¨¤ries?, per qu¨¨ no ballar?