La gemm¨°loga catalana que coneix els qui extreuen les pedres que utilitza en les seves joies

A primera vista, Paloma S¨¢nchez pot semblar una pija. Vestida a l'¨²ltima moda, maquillada amb una subtil eleg¨¤ncia i lluint joies que criden l'atenci¨® a una dist¨¤ncia generosa, diries que ho t¨¦ tot per ser influencer. Per¨° el d'aquesta gemm¨°loga catalana ¨¦s un bon exemple de com les aparences enganyen. Perqu¨¨ pot ser que S¨¢nchez s'hagi convertit en una de les joieres m¨¦s cotitzades de la Xina i que es mogui en els cercles de la jet set de la segona pot¨¨ncia mundial, per¨° no t¨¦ cap inconvenient a canviar la roba de disseny per una altra de combat per endinsar-se ella mateixa a les mines d'on surten les pedres que despr¨¦s utilitza en els seus dissenys.

Els seus viatges per pa?sos com Birm¨¤nia, Sri Lanka o Eti¨°pia, aix¨ª com les joies en les quals cedeix tot el protagonisme a les capritxoses creacions de la natura, reflecteixen una altra manera d'entendre la joieria. S¨¢nchez s'enorgulleix tant de trobar pedres ¨²niques i d'enfilar-les modificant-les el m¨ªnim possible com de con¨¨ixer els qui les extreuen i d'intentar proporcionar-los una vida digna. ¡°El de les pedres precioses ¨¦s un m¨®n tan masclista com opac¡±, dispara durant una visita al taller de Pequ¨ªn en qu¨¨ mitja dotzena de treballadors xinesos donen forma als seus dissenys. ¡°A m¨¦s, en el cas de pedres com el diamant, tot est¨¤ controlat per un petit grup de fam¨ªlies, com els DeBeers, que manipulen els preus i funcionen com m¨¤fies¡±, afegeix.

S¨¢nchez, que ¨¦s membre de l'Institut Gemmol¨°gic Americ¨¤, coneix b¨¦ els mecanismes del sector perqu¨¨ s'hi ha dedicat tota la vida. Per¨° no sempre de la mateixa manera. Va arribar a ser directiva de marques tan famoses com Carrera y Carrera, Hublot, o Patek Philippe, per¨° se'n va acabar afartant. Va ser llavors quan, ¡°tot i disposar de recursos escassos i de ser dona i no jove¡±, va decidir deixar la seguretat d'aquestes feines per dedicar-se al que realment la inspirava. Ara protagonitza portades de revistes de luxe, per¨° tamb¨¦ documentals sobre la mineria en qu¨¨ mostra les instal¡¤lacions des de dins.

I ¨¦s aqu¨ª on s'ha proposat marcar la difer¨¨ncia. ¡°El 2016 vam obrir a Addis Abeba el primer taller per processar ¨°pals. Des del principi vam tenir clar que contractar¨ªem exclusivament dones i, concretament, les que havien estat abandonades pels miners amb qui estaven casades, una cosa que resulta massa habitual¡±. S¨¢nchez es va aliar amb una de les poques dones et¨ªops del sector per oferir una oportunitat a aquestes dones, que solen ser rebutjades pels seus familiars i estan abocades a la mendicitat. ¡°De moment donem feina a 12 dones, que hem format durant un mes per tallar i polir el mineral. Ens hem expandit tamb¨¦ als safirs i a les maragdes, han obert una petita joieria a la ciutat, i el nostre objectiu ¨¦s continuar creixent. Nosaltres no volem fer obres de caritat, sin¨® proporcionar dignitat i feina¡±, assenyala.

Nosaltres no volem fer obres de caritat, sin¨® proporcionar dignitat i feina Paloma S¨¢nchez, gemm¨°loga

L'ambici¨® de S¨¢nchez va molt m¨¦s enll¨¤, perqu¨¨ el seu repte ¨¦s establir el primer laboratori gemmol¨°gic d'?frica per a pedres de color. ¡°El problema d'aquestes pedres ¨¦s que deixen poca riquesa al lloc on s'extreuen. A difer¨¨ncia del que passa amb els diamants, l'obtenci¨® dels quals est¨¤ molt m¨¦s regulada i requereix maquin¨¤ria pesant, la majoria surt de mines artesanals regentades per petites comunitats que solen escapar-se del control del Govern. Les condicions laborals s¨®n deplorables i moltes vegades s'utilitzen nens perqu¨¨ accedeixin a llocs estrets per on no hi passa un adult. Despr¨¦s, els intermediaris compren molt barat el material en brut, i el tallat i la certificaci¨® es duen a terme en altres pa?sos. Aquest ¨¦s el proc¨¦s que genera m¨¦s riquesa¡±, explica.

Si els pa?sos productors poguessin retenir el mineral i processar-lo dins de les seves fronteres, no nom¨¦s aconseguirien vendre'l a un preu molt superior. Tamb¨¦ crearien llocs de treball m¨¦s qualificats i en condicions molt m¨¦s bones. ¡°De moment, els dirigents et¨ªops estan interessats en el projecte del laboratori, per¨° all¨¤ tot es mou a un altre ritme¡±, comenta la catalana, a qui tamb¨¦ la preocupa la corrupci¨®.

La de S¨¢nchez pot semblar una gota enmig de l'oce¨¤, per¨° no est¨¤ sola en la croada per millorar l'impacte social de la joieria. El Consell de la Joieria Responsable es va fundar el 2005 per establir un Codi de Conducta que compr¨¨n un important ventall d'assumptes: des dels drets humans i laborals fins a l'impacte mediambiental de la mineria o la transpar¨¨ncia en la comercialitzaci¨®. M¨¦s de 1.100 empreses s'hi han adherit i accepten ser auditades per rebre un certificat que resulta cada vegada m¨¦s important perqu¨¨ els consumidors cada vegada en s¨®n m¨¦s conscients.

El Codi de Conducta, a m¨¦s, es va actualitzant per millorar els seus est¨¤ndards, i aix¨° ¨¦s una q¨¹esti¨®? que un grup de 27 ONG van aplaudir l'11 d'agost amb una carta oberta en qu¨¨, tot i aix¨°, tamb¨¦ van deixar clar que encara queda molta feina per fer: des de millorar els drets dels ind¨ªgenes en zones mineres fins a assegurar la implementaci¨® de normatives de protecci¨® mediambiental m¨¦s estrictes, passant pel compliment del Codi. S¨¢nchez tamb¨¦ afegeix que un repte important ¨¦s aconseguir que aquestes pr¨¤ctiques transcendeixin les empreses m¨¦s grans i que s'implementin tamb¨¦ en altres de m¨¦s petites i en comunitats locals. ¡°Afortunadament, crec que estem avan?ant en la direcci¨® correcta¡±, conclou optimista.