Catolicisme, aconfessionalitat i rep¨²blica catalana

L'historiador i sacerdot Joan Bada solia ironitzar sobre les exhibicions de fe sociol¨°giques que tant abunden en aquest pa¨ªs. En una ocasi¨®, quan el Futbol Club Barcelona va oferir amb pompa els seus trofeus a la Verge a la bas¨ªlica barroca de la Merc¨¨, va sentenciar: ¡°Els seguidors dels altres clubs han d'haver apostatat, ja que la Verge ha mostrat que el Bar?a ¨¦s l'elegit.¡± Bada va morir fa gaireb¨¦ dos anys i tot va a pitjor: el Bar?a ha recuperat la seva vella tradici¨® nunyista i torna fer ofrena dels seus trofeus a la Merc¨¨, una pr¨¤ctica, d'altra banda, molt similar a la que segueix el Reial Madrid amb l'Almudena.

Aquestes manifestacions de fe tan peculiars es produeixen en un pa¨ªs on segons les enquestes hi ha m¨¦s descreguts (29%) que cat¨°lics practicants (22%). I, tanmateix, continua en vigor un acord preconstitucional amb el Vatic¨¤ que consagra privilegis exclusivament per al catolicisme: impost religi¨®s, exempci¨® d'IBI, pagament a professors de religi¨® cat¨°lica, subvencions a centres escolars confessionals... Per postres, fa uns dies aquest diari va publicar que l'Esgl¨¦sia ha inscrit com a propis 30.000 b¨¦ns en gaireb¨¦ dues d¨¨cades. Tot aix¨° va ser gr¨¤cies a una llei franquista aggiornata per Aznar que va estar vigent fins el 2015 i que va permetre amb la firma d'un bisbe inscriure per exemple, per 30 euros, la molt cat¨°lica mesquita de C¨°rdova com a propietat de la di¨°cesi andalusa. Nombrosos ajuntaments volen sol¡¤licitar la revisi¨® d'aquestes inscripcions arbitr¨¤ries, cosa que obriria un gran mel¨® judicial. El Govern central, que va sol¡¤licitar l'informe als registradors de la propietat, el mant¨¦ ocult des de fa un any. Pel que sembla est¨¤ ¡°corregint errors¡± i n'hi ha d'haver molts jutjant per la tardan?a a fer-ho p¨²blic, malgrat existir una resoluci¨® parlament¨¤ria en aquest sentit.

I ¨¦s que a Espanya hi ha molts tics propis d'un Estat confessional. El cap de l'Estat segueix fent l'ofrena a l'ap¨°stol Santiago, nom¨¦s q¨¹estionada ¨Cdes de Felip IV (1643)¨C en els brev¨ªssims per¨ªodes en qu¨¨ es van imposar les llums: les Corts de Cadis i la Segona Rep¨²blica. I qu¨¨ se celebra? Doncs la presumpta participaci¨® de l'ap¨°stol en la suposada batalla de Clavijo al segle IX: en la qual el cristianisme va esclafar els sarra?ns. El vot a Santiago parteix d¡¯aqu¨ª, i aix¨° permet que es pregui per la unitat d'Espanya des de l'altar major de la bas¨ªlica de Compostel¡¤la, com va fer el president gallec Alberto N¨²?ez Feijoo, en qualitat de delegat regi, a la missa del 25 de juliol del 2017. Per¨° potser l'¡°homilia¡± m¨¦s sonada va ser amb la que, el 1981 i tamb¨¦ en nom del Rei, va fer el llavors capit¨¤ general de la VIII Regi¨® militar, Manuel Fern¨¢ndez Posse. El militar va acusar diputats i periodistes de ser els responsables d'una ¡°guerra bruta subversiva¡± que provava de ¡°destruir els nostres valors espirituals i morals, arribant a l'exhibici¨® i ostentaci¨® de les m¨¦s baixes xacres i passions¡±.

Rousseau deia que no hi pot haver rep¨²blica cristiana perqu¨¨ un terme exclou l'altre

Espanya arrossega servituds del nacional-catolicisme impr¨°pies d'un Estat que hauria de ser si m¨¦s no aconfessional, segons la Constituci¨®. La civilitzada Catalunya tampoc no est¨¤ au-dessus de la m¨ºl¨¦e. Segons el CIS, ¨¦s la comunitat m¨¦s laica: un 45,9% de la poblaci¨® es confessa atea, agn¨°stica o no creient, mentre que nom¨¦s un 10,9% va a missa en alguna ocasi¨®. Per¨° aquestes xifres contundents no semblen fer efecte en els seus governants. Com el president Quim Torra, nomenant fa uns dies el nou prior de la capella de Sant Jordi, al Palau de la Generalitat, una tradici¨® que va reinstaurar Josep Tarradellas i que potser el tros d'un Estat aconfessional ¨Cper no parlar ja d'una naci¨® que aspira a ser rep¨²blica¨C hauria d'haver aparcat.

Rousseau deia que no hi pot haver rep¨²blica cristiana perqu¨¨ un terme ¨Cbasat en absoluts¨C exclou l'altre. Per¨° a Catalunya s'est¨¤ fent realitat l'ox¨ªmoron de Rousseau. Sigui o no pel pes prof¨¨tic d'aquell ¡°Catalunya ser¨¤ cristiana o no ser¨¤¡±, no deixa de ser curi¨®s que en el lideratge de l'independentisme de la Catalunya descreguda els cat¨°lics siguin majoria, com demostra la seva assidu?tat a les celebracions eucar¨ªstiques penitenci¨¤ries. O el fet que Torra hagi nomenat prior de la capella de Sant Jordi el cos¨ª de l'exconseller Jordi Turull, actualment a la pres¨®. En aquesta recerca de les arrels comunes entre cristianisme i nacionalisme, que tant va obsessionar Jordi Pujol, l¡¯actual president encaixa perfectament. Fa un any, Torra assegurava a les xarxes socials que amb ¡°tots els trossets d'ossos que queden als Pa?sos Catalans es podria reconstruir gaireb¨¦ sencer al cavaller Sant Jordi¡±. I aqu¨ª seguim.