Una societat que no es cau b¨¦
Ens somriem, per¨° estem inc¨°modes, evitem temes conflictius, deixem de parlar de pol¨ªtica amb els ¡°altres¡±, i suportem grups de WhatsApp nom¨¦s perqu¨¨ sabem que tots veur¨ªem que hem marxat
Una setmana qualsevol a Catalunya: separades per unes poques hores, es produeixen dues declaracions pol¨ªtiques rellevants. Al mat¨ª, la dirigent de la CUP Eul¨¤lia Reguant deixa anar a Catalunya R¨¤dio: ¡°Tothom ja ha assumit que la Rep¨²blica no existeix, que no hi ha ni les bases materials ni la voluntat necess¨¤ria per part del Govern.¡± Respon al pen¨²ltim gir estrat¨¨gic del seu partit, per¨° en boca d¡¯una de les seves referents m¨¦s conegudes, i a la r¨¤dio p¨²blica, ressona amb un eco profund. Un eco en l¡¯opini¨® publicada, penjada (a les xarxes), clicada i replicada. De fet, en un sector d¡¯aquesta opini¨®: els no independentistes, que agafen aire quan senten el que feia temps que afirmaven per¨° sense cridar-ho gaire fort. Per a aquesta part de la poblaci¨® tuitaire, l¡¯aterratge de la CUP ¨¦s una confessi¨® sobre com ¨¦s d¡¯artificial la carcassa pol¨ªtica constru?da des del 2015 i es mereix la m¨¤xima difusi¨®.
La not¨ªcia circula amb certa flu?desa, fins que queda sepultada, unes hores m¨¦s tard, pel segon estirabot del dia: en un f¨°rum de di¨¤leg Barcelona-Madrid, Manuela Carmena assegura que el proc¨¦s ha fomentat el creixement de Vox, i nega que els presos independentistes es puguin considerar presos pol¨ªtics. De seguida s¡¯activen les columnes medi¨¤tiques indepes amb tot el seu potencial num¨¨ric i la seva capacitat gaireb¨¦ b¨ªblica de multiplicar-se. Carmena ¨¦s acusada d¡¯anticatalana, d¡¯immoral, i l¡¯atac esquitxa Ada Colau, que li ha encarregat el preg¨® de la Merc¨¨ (no dubto que ja s¡¯estigui coent un nou preg¨® alternatiu o una convocat¨°ria a una insultada col¡¤lectiva a Sant Jaume).
?s a dir, les dues declaracions ressonen immediatament a les xarxes, per¨° aquests ecos pr¨¤cticament no es creuen. Les frases de Reguant i Carmena segueixen itineraris paral¡¤lels, com les escales mec¨¤niques i les manuals al metro: o vas per unes o per les altres, per¨° si vols fer mig recorregut per cada banda et clavar¨¤s una trompada i acabar¨¤s amb les dents a E-bay.
Al cap de pocs dies, un diari digital publica unes exclusives sobre la suposada vinculaci¨® del CNI amb l¡¯autor intel¡¤lectual de l¡¯atemptat de la Rambla, l¡¯imam de Ripoll. Altre cop les tert¨²lies reals i virtuals es posen en marxa amb passi¨® (sempre ¨¦s amb passi¨®, la moderaci¨® ¨¦s per a nost¨¤lgics), i alguna exdiputada i algun raper arriben a fer el pas fatal: les informacions demostren que l¡¯Estat va provocar l¡¯atemptat per frenar l¡¯1-O. I, altre cop, a l¡¯altra fila d¡¯escales no nom¨¦s no hi ha passi¨®, sin¨® que s¡¯est¨¦n un escepticisme de manual, a vegades fins i tot impostat. Quan, al cap de pocs dies, altres informacions generen dubtes sobre les revelacions del digital, aquest grup respira alleujat: ho veieu?, i l¡¯altre clama: el poder ¨Cespanyol, ¨¦s evident¨C intenta silenciar la veritat. Altre cop, ni una intersecci¨® entre els dos grups.
M¨¦s casos: un estudi revela que als patis de les escoles es parla sobretot castell¨¤. Ara s¨ª, esc¨¤ndol general. Com? Els dos grups estan d¡¯acord? No! Perqu¨¨ a uns els escandalitza la mort del catal¨¤ com a vehicle per jugar al pilla-pilla (aquest joc que no es va dir mai enxampa-enxampa, per cert), i als altres els posa els p¨¨ls de punta l¡¯espionatge escolar.
Finalment, la cirereta, la polemiqueta d'estiu: l¡¯actor Joan Llu¨ªs Bozzo, entregat a l¡¯independentisme sense arestes, denuncia irat que un vigilant de p¨¤rquing de Palam¨®s no li va voler parlar en catal¨¤: mitja xarxa demana la lapidaci¨® ¨Cmetaf¨°rica¨C del vigilant de la platja botifler, l'altra mitja carrega contra el pijo barcelon¨ª que abusa d'un currante honrat. No hi ha transacci¨®.
S¨®n alguns exemples, i n¡¯hi hauria uns quants centenars m¨¦s. Es aix¨ª cada dia, dos mons intentant no tocar-se. Aix¨° ¨¦s una fractura social? No ho s¨¦, ¨¦s una paraula molt grossa, i a Catalunya tenim un problema amb la sobreexplotaci¨® de paraules grosses ¨Cdignitat, democr¨¤cia, cop d¡¯Estat, Catalunya, fermesa, blablabla. El que segur que som ¨¦s una societat que no es cau b¨¦: ens suportem, no ens escridassem ¨Ctret d¡¯excepcions, com la del taxista que fa uns dies va accelerar cridant ¡°¨¦s la independ¨¨ncia, capullo¡±, al pas d¡¯un dirigent de l¡¯esquerra no independentista. Ens somriem, per¨° estem inc¨°modes, evitem temes conflictius, deixem de parlar de pol¨ªtica amb els ¡°altres¡±, i suportem grups de WhatsApp nom¨¦s perqu¨¨ sabem que tots veur¨ªem que hem marxat. I, com a molt, ens conjurem en una conversa breu perqu¨¨ ¡°tot acabi b¨¦¡±, fent un esfor? per no esclarir qu¨¨ entenem cadasc¨² per ¡°b¨¦¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.