Gaud¨ª i Mir¨®, dos companys de classe

L¡¯arquitecte Antoni Gaud¨ª i el pintor Joan Mir¨® sembla que nom¨¦s comparteixen la seva genialitat a l¡¯hora de crear edificis, el primer, i pintures i escultures, el segon, per¨° res m¨¦s. D¡¯entrada, s¡¯associen a mons personals i art¨ªstics allunyats i oposats. Per¨° la percepci¨® comen?a a canviar en adonar-se que quan Gaud¨ª va morir atropellat el 1926 per un tram-via quan travessava la Gran Via mentre anava a resar a Sant Felip Neri, Mir¨® tenia 33 anys i comen?ava a despuntar a Par¨ªs, aix¨ª que, segurament, deuria haver visitat algun dels ic¨°nics edificis que Gaud¨ª havia constru?t i que deixaven a tothom sorpr¨¨s, gratament o no, tant com ara.

Pintor i arquitecte coincideixen a les aules del Cercle de Sant Lluc

Per¨° Mir¨® i Gaud¨ª ja es coneixien abans d¡¯aquest fatal atropellament. El 1907, amb 14 anys, els pares del futur pintor, que l¡¯havien matriculat per estudiar de perit mercantil a l¡¯Escola de Comer? de Barcelona, van acceptar que don¨¦s via lliure a la seva creativitat i que tamb¨¦ es matricul¨¦s a Belles Arts a la Llotja. I el 1913, despr¨¦s de comprovar que el seu fort era la pintura i res m¨¦s, va continuar fomant-se al Cercle de Sant Lluc. All¨¤ tamb¨¦ hi era Gaud¨ª, soci d¡¯aquesta prestigiosa instituci¨® des del 1899. I encara que sembli incre?ble tots dos van assistir plegats a les mateixes classes de model al natural. El principiant, per aconseguir m¨¦s destresa. L¡¯expert, que acabava de concloure la Pedrera per¨° creia que sempre era moment per aprendre, per aconseguir m¨¦s realisme en les figures que creava per a la fa?ana del Naixement de la Sagrada Fam¨ªlia. ¡°Nosaltres ¨¦rem uns nois joves i ell un senyor gran, per¨° venia a dibuixar com un de nosaltres. Era un home modest, hi anava com un aprenent i aix¨° diu molt de la seva moral. Era un gran personatge i nosaltres ho sab¨ªem¡±, va explicar el 1978 Mir¨® a Paloma Chamorro en un dels tres programes que Trazos va dedicar al pintor quan va fer 85 anys.

Ritme i estructura

A Mir¨® el va fascinar compartir espai amb una persona tan prestigiosa com Gaud¨ª, una admiraci¨® que el va marcar per sempre i que va quedar reflectida en la seva obra de manera inopinada, tal com recull la clarificadora ex-posici¨® Mir¨®-Gaud¨ª-Gomis, que es pot veure a la Fundaci¨® Joan Mir¨® fins al 6 d¡¯octubre.

¡°Penso en Gaud¨ª, a qui d¡¯una pedra li neix un camp d¡¯estels, amb un crisantem al mig¡±, va escriure Mir¨®, l¡¯artista que va portar les Constel¡¤lacions a la pintura. A Mir¨® l¡¯atreien de Gaud¨ª el seu ritme i l¡¯estructura de la seva arquitectura, com q¨¹estionava els procediments arquitect¨°nics i utilitzava els materials m¨¦s insospitats per expressar-se. A tots dos els apassionava la naturalesa com a principi per generar les seves obres, utilitzant objectes quotidians i elements contradictoris ¡ªimpagable la foto de finals dels quaranta de Mir¨® en banyador mirant una arrel que el mar acabava de llan?ar a la platja de Mont-roig¡ª, i els incorporaven al seu treball, donant-los una nova vida com a ¨¦ssers fant¨¤stics i misteriosos. Si b¨¦ Gaud¨ª va fer servir ¡ªamb el seu fidel i genial ajudant Josep Maria Jujol¡ª el trencad¨ªs, monocrom o multicolor, Mir¨® l¡¯incorpora com a material ideal per suportar la intemp¨¨rie en obres monumentals i p¨²bliques com Dona i ocell (22 metres), que va fer el 1983 i que es considera una s¨ªntesi de la iconografia mironiana i el millor homenatge del pintor a l¡¯arquitecte. En una carta que escriu Mir¨® a Josep Llu¨ªs Sert el 1960, que li acaba de construir un taller a Palma, li diu: ¡°Seria apassionant i espectacular amb nous materials locals i incrustacions de materials, com feia Gaud¨ª¡±.

Gaud¨ª va ser al punt de mira de Mir¨® en obres com els murals de la Unesco de Par¨ªs i el Laberint de la Fundaci¨® Maeght de Saint-Paul-de-Vence, creats, tots dos, amb el ceramista Josep Llorens Artigas. Quan Mir¨® va rebre l¡¯enc¨¤rrec del mural, li va dir al seu amic artes¨¤ que buscarien la inspiraci¨® en el primitivisme d¡¯Altamira, en les pintures rom¨¤niques del Pirineu i en el gran cercle que Gaud¨ª va fixar al Park G¨¹ell. Passejar pel bell laberint de la Maeght ¨¦s la mateixa experi¨¨ncia que fer-ho entre les columnes de pedra del parc de Gaud¨ª. No s¨®n les ¨²niques obres. El 1976, una de les peces que Mir¨® va regalar a Barcelona va ser el Mosaic del Pla de l¡¯Os (1976), tristament fam¨®s despr¨¦s de l¡¯atemptat a la Rambla del 2017. El 1981 es va instal¡¤lar a Chicago l¡¯obra coneguda com Miss Chicago, revestida amb milers de fragments de cer¨¤mica monocroma. A l¡¯exposici¨® de la Mir¨® es poden veure 13 dels 21 gravats de S¨¨rie Gaud¨ª creats el 1979 tamb¨¦ amb trossos de cer¨¤mica reutilitzats.

La mostra t¨¦ un altre punt d¡¯inter¨¨s: les fotografies de Joaquim Gomis de l¡¯arquitectura de Gaud¨ª realitzades des dels anys quaranta, que, igual que les escultures de l¡¯artista, evidencien les seves coincid¨¨ncies. Gomis, a m¨¦s de ser el primer president de la Fundaci¨® Mir¨®, va ser un dels impulsors de Gaud¨ª. De fet, el 1952 va crear i va presidir l¡¯Associaci¨® d¡¯Amics de Gaud¨ª, que va organitzar exposicions a Barcelona, com la del Sal¨® del Tinell del 1956, amb unes enormes fotos que despr¨¦s van viatjar a Nova York per a la mostra que va organitzar el MoMA l¡¯any seg¨¹ent.

Les fotos de Joaquim Gomis uneixen els dos creadors a la Fundaci¨® Mir¨®

A Gaud¨ª i Mir¨® tamb¨¦ els uneix el proc¨¦s d¡¯elaboraci¨® de moltes de les seves obres: van utilitzar el modelatge directe d¡¯objectes, Gaud¨ª fins i tot d¡¯¨¦ssers vius (com animals dom¨¨stics), i tots dos, d¡¯objectes inanimats. ¡°Les fotografies de Gomis evidencien que tant l¡¯un com l¡¯altre van arribar al mateix punt: experimentant per superar els l¨ªmits de les seves disciplines¡±, explica Teresa Montaner, que amb Ester Ramos ¡ªtotes dues del departament de col¡¤leccions de la Fundaci¨®¡ª comissaria la mostra a partir dels fons i de l¡¯arxiu del centre des d¡¯on es gestiona el fons fotogr¨¤fic de Gomis, malgrat que est¨¤ dipositat a l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya. ¡°Gaud¨ª i Mir¨® van ser dos visionaris amb voluntat de risc i de traspassar l¨ªmits. Van tornar als or¨ªgens, a la for?a de l¡¯home primitiu¡±, subratlla Montaner.

Fotos i escultures

Les comiss¨¤ries han exposat juntes obres com Cap, feta per Mir¨® el 1949, al costat de fotos d¡¯una de les xemeneies de la terrassa de la Pedrera. En una altra es poden veure els detalls dels ornaments de ferro forjat de l¡¯interior de la Sagrada Fam¨ªlia al costat de l¡¯escultura Dona, del 1970. En una tercera, un altre detall, el d¡¯un mur de pedra del Park G¨¹ell junt amb Noia, del 1967. En totes tres hi ha una clara sintonia, coincid¨¨ncies i inspiraci¨® comuna a partir de formes i elements de la natura.

A l¡¯exposici¨® hi ha una imatge en qu¨¨ acaben units per sempre arquitecte, pintor i fot¨°graf. ?s la foto que va fer Odette, companya de Gomis, el 1944 en qu¨¨ es veu Mir¨® i el fot¨°graf a la terrassa de la Casa Batll¨® presidida pel perfil del drac que corona l¡¯edifici. Segur que en aquesta visita Mir¨® va prendre nota de molts detalls d¡¯aquesta obra ¨²nica per portar-los a les seves noves creacions.