El niu de Caterina a l¡¯Escala

Trenca el mar contra la costa de l'Escala com si tamb¨¦ celebr¨¦s que aquest any en fa 150 del naixement de Caterina Albert, m¨¦s coneguda pel pseud¨°nim de V¨ªctor Catal¨¤, amb el qual va firmar una novel¡¤la universal inspirada en aquesta geografia i que ara t¨¦ ruta pr¨°pia: Solitud. Josep Pla, el Capit¨¢n Trueno, Massagran o El Petit Pr¨ªncep s¨®n altres pres¨¨ncies liter¨¤ries que es poden trobar en un port clau de l'Empord¨¤ que ha passat a formar part de la xarxa Viles del Llibre (viladelllibre.cat).

Al surf, el busseig i les anxoves s'hi ha sumat la literatura com a producte de proximitat escalenca que t¨¦ la seva oferta estel¡¤lar en la ruta de V¨ªctor Catal¨¤. El recorregut comen?a a la casa on va n¨¦ixer l'escriptora, en ple entramat de carrerons mariners, amb vista al balc¨® del que va ser el seu estudi, un espai de recolliment i creaci¨® al qual li va dedicar la narraci¨® Mon niu reivindicant idees precursores sobre l'autonomia femenina.

Alfol¨ª de la Sal ¨¦s l'antic centre neur¨¤lgic del comer? de la sal i el vi. I la Sardana, una tribuna al mar

L'Escala baixa en pendent cap al mar i per l'antic carrer Major s'arriba a l'esgl¨¦sia de sant Pere de l'Escala, la sagristia de la qual guarda les rel¨ªquies de santa M¨¤xima, patrona de la vila. Un escenari propici per llegir textos de Catal¨¤ abans de seguir fins a l'Alfol¨ª de la Sal, antic centre neur¨¤lgic del comer? de la sal i el vi que despr¨¦s ha acollit diverses associacions. Aquest any, en el marc del festival Vila del Llibre, l'Alfol¨ª va habilitar un rac¨® perqu¨¨ es pogu¨¦s veure el manuscrit original de Solitud. Es mant¨¦ en plena forma, al marge d'algun full tenyit per uns fongs que els experts ja van neutralitzar.

El negoci de la sal ha alimentat sagues familiars des que a finals del segle XIX s'establissin les primeres f¨¤briques del ram. La botiga dels Callol i Serrats permet comprar pots d'anxoves acabats de manufacturar fent un cop d'ull a l'interior de la nau on es treballava el peix. ?s el pr¨°leg ideal a la pla?a de la Sardana, una tribuna a la Mediterr¨¤nia tan discreta com bonica rematada per La Punta, el bra? de terra des d'on s'albiren els voltants del m¨ªtic hostal Emp¨²ries o el cabdell urb¨¤ de Roses, que al capvespre reverbera com un conclave de cuques de llum. La Punta procura un m¨¤ster en vents, que aqu¨ª bufen la tramuntana, el garb¨ª i alguna vegada el gregal, encara que tement sobretot pel llevant, que el 1900 va matar quatre pescadors causant una commoci¨® sobre la qual Catal¨¤ tamb¨¦ va escriure, i per aix¨° en aquest punt es llegeixen altres textos seus.

Avui bufa un aire moderat. Seguint la costa cap al nord, alguns surfistes amortitzen les ones en aquest tram espl¨¨ndid per a les planxes que comen?a al costat de l'hotel Riomar. A l¡¯estiu, genets ¡ªhi ha una h¨ªpica¡ª i surfistes coincideixen en aquesta platja amb gavines i cormorans assidus als ve?ns aiguamolls de l'Empord¨¤, un tresor biol¨°gic que atreu ornit¨°legs i aficionats al birdwatching.

Josep Pla no era gaire procliu al m¨®n salvatge i, encara que es va preocupar per la dieta del rossinyol, es va definir m¨¦s aviat partidari dels ¡°paisatges raonats¡± fets de vinyes, figueres i oliveres com els que s'estenen als afores del poble. Va pensar a fons, aix¨° s¨ª, sobre els pescadors, a qui va definir com els seus ¡°professors de solitud¡±. El mateix Pla va navegar aquesta costa amb barqueta localitzant coves com les Cambres, un vell magatzem de sab¨®, sal i contrabans com el tabac.

Jard¨ª modernista

Continuant amb la ruta Catal¨¤, s'emboca el passeig mar¨ªtim fins al Clos del Pastor, la finca que l'adinerada Ant¨°nia Bartomeu i Bar¨® va regalar a Caterina pels bons llibres i moments que li havia ofert. Al seu jard¨ª modernista es van celebrar tert¨²lies liter¨¤ries memorables. La finca s'est¨¤ restaurant per obrir-la el 2020 adaptada com a espai cultural.

I de seguida, el cementiri mariner, un espectacle de n¨ªnxols rematats amb timpans triangulars que s'emblanquinen cada any. La majoria de les tombes no tenen noms a les l¨¤pides perqu¨¨ molts habitants no podien pagar que el posessin. El nom de Caterina Albert s¨ª que hi ¨¦s. Gr¨¤cies, entre altres coses, al fet que la societat civil es va mobilitzar contra els especuladors que a la d¨¨cada de 1970 van voler tirar-lo a terra. Escriptors com Terenci Moix, Maria ?ngels Anglada o Josep Maria Espin¨¤s van defensar el cementiri.

L'Escala ¨¦s un enclavament ric en lluites i aventures llegend¨¤ries. A simple vista s'estenen les ru?nes de Sant Mart¨ª d'Emp¨²ries, on V¨ªctor Mora va fer n¨¦ixer el Capit¨¢n Trueno dels c¨°mics, i per aix¨° Mora t¨¦ la seva fundaci¨® a l'escalenc carrer de Gr¨¤cia.

Josep Maria Folch i Torres va perfilar les aventures de l'intr¨¨pid Massagran clavat a la fantasia de tants nens, i la seva casa familiar, El Gavi¨¤, que ¨¦s un petit castell amb forma de vaixell, est¨¤ oberta al p¨²blic mentre la mem¨°ria de Saint-Exup¨¦ry es cultiva amb un muret sobre el qual seu la seva creaci¨® inoblidable: El Petit Pr¨ªncep. La filla d¡¯un arquitecte va inspirar l'escultura. Tots dos passejaven davant una petita paret de pedra al costat del mar quan la nena va dir que li recordava el lloc on El Petit Pr¨ªncep s'acomiada de la serp. El pare es va emocionar i li va reservar el lloc.

Hist¨°ries entranyables que es podrien culminar amb una excursi¨® al ve¨ª castell de Montgr¨ª, on Caterina va pujar una vegada. Suficient per sentir la vibraci¨® de la muntanya i inspirar-li Solitud.

Gabi Mart¨ªnez ¨¦s autor de la novel¡¤la Las defensas (Seix Barral).