El boig dels esborradors

Li vaig mirar el cul amb ganes, vaig calcular la dist¨¤ncia i vaig apostar per la valentia. B¨¦, almenys aix¨° era el que em pensava. La realitat va ser que, amb 10 anys, m¡¯estava a punt de tatuar una lli?¨®: ning¨² ¨¦s mai prou valent si no sap el dolor al qual s¡¯enfronta. I aquell cavall, que responia al nom de Pocho, em va fer tenir molt de respecte per la covardia.

La segona lli?¨® crec que no la vaig arribar a aprendre: l¡¯avorriment no ¨¦s bona companyia. Les tardes d¡¯estiu en una finca de la prov¨ªncia de Buenos Aires es poden fer molt llargues quan tens aquella edat en qu¨¨ no et ve gens de gust fer la migdiada. I mentre els meus germans grans esperaven que baix¨¦s el sol, a mi em va agafar per provar les meves habilitats acrob¨¤tiques a l¡¯estable dels cavalls. Em vaig mirar el Pocho per darrere, vaig agafar dist¨¤ncia i, tan bon punt vaig recolzar les mans per muntar-lo per darrere, em va clavar una co?a que em va fer volar cinc metres. El resultat? La cara plena de terra i el bra? dret penjant. I la culpa? La culpa la tenia el Zorro.

El Zorro ¨¦s una s¨¨rie de Disney, ambientada a principis del segle XIX a la Calif¨°rnia espanyola i que nom¨¦s va tenir tres temporades entre el 1957 i el 1959. El protagonista, l¡¯arist¨°crata Diego de la Vega (Guy Williams), tornava a Am¨¨rica despr¨¦s d¡¯haver-se educat a Espanya. Espadatx¨ª virtu¨®s (segurament no tan bo com Jacinto Ant¨®n) i h¨¤bil genet (indiscutiblement millor que jo), es va trobar amb una Calif¨°rnia plena de militars corruptes i bandits a sou. I un justicier com De la Vega, fill d¡¯Alejandro, el principal terratinent de Los Angeles, hi tenia alguna cosa a fer al respecte. La seva posici¨® social, malgrat tot, li impedia fer-ho a cara descoberta. Llavors, amb l¡¯ajuda del seu criat Bernardo (un mut que es feia passar per sordmut) i un cavall negre que es deia Tornado, combatia el crim durant les nits d¡¯una Calif¨°rnia que llavors no tenia gaire glamur. En definitiva, un Batman de poble i en blanc i negre: el milionari intel¡¤ligent i valent que, amb un vehicle negre i irrepetible i ajudat per un company llest i fidel, desafia les m¨¤fies sense m¨¦s superpoders que el superpoder dels diners i del temps lliure.

La meva mare va mirar la s¨¨rie amb el meu tiet. Ell amb els meus germans. I ells amb mi. Una mena de tradici¨® familiar, sempre com a aperitiu, tan bon punt torn¨¤vem al migdia de l¡¯escola. Dels baby boom a la generaci¨® X, dels millennials a la generaci¨® Z, El Zorro no nom¨¦s va ridiculitzar el malvat Capit¨¢n Monasterio i va reivindicar el Sargento Garc¨ªa, que era un tros de pa, sin¨® que tamb¨¦ va ser invencible per la televisi¨® per cable i fins i tot per l¡¯addictiva Netflix. Encara avui, Diego de la Vega, elegant i culte, indiferent al pas del temps, apareix cada migdia a la televisi¨® argentina. I jo, agra?t. Hi ha pocs analg¨¨sics tan efica?os per a la nost¨¤lgia.

El meu gran amic Juan Campagnola va aconseguir, el desembre del 1998, entrades per a l¡¯estrena de La m¨¢scara del Zorro, als antics cinemes de l¡¯avinguda Callao y Santa Fe, avui un edifici de luxe. Ell es va quedar enganxat a la Catherine Zeta-Jones i jo enemistat amb l'Antonio Banderas, h¨¤bil a l¡¯hora d¡¯interpretar l¡¯alter ego de Pedro Almod¨®var a Dolor y gloria, p¨¤mfil per vestir-se d¡¯El Zorro. Vaig confiar en el bon record que m¡¯havia deixat La casa de los esp¨ªritus en l¡¯adolesc¨¨ncia i, el 2005, vaig llegir El Zorro: comienza la leyenda, d¡¯Isabel Allende. Un altre fiasco. El meu fetitxisme amb el Zorro va comen?ar i va acabar amb Guy Williams.

Aix¨° s¨ª, tenia els meus l¨ªmits. No em vaig vestir del Zorro en cap festa de disfresses ni vaig batejar cap cavall amb el nom de Tornado. Vaig trobar, per¨°, la meva manera d¡¯homenatjar-lo. Cansat que cada any, m¨¦s o menys a mig curs, em crid¨¦s el director de disciplina del meu institut al seu despatx ¡ª¡°Irigoyen, si en fa una mes, el fem fora¡±, m¡¯amena?ava¡ª, vaig decidir venjar la mem¨°ria d¡¯aquells adolescents rebels, alguns de bon cor, la majoria confosos en la cerca de la seva identitat. El meu concepte de just¨ªcia va ser treure de polleguera aquells educadors buits de pedagogia i exemplarment cat¨°lics que, quan no sabien com contenir un alumne, es limitaven a dir p¨²blicament: ¡°Aquest nano t¨¦ problemes a casa¡±.

Amb la complicitat del meu estimat company de banc ¡ªque a classe tenia el malnom de Cabez¨®n Mudo, gran futbolista i seguidor de Racing, com jo¡ª, em vaig buscar el meu alter ego. Els dilluns, a ¨²ltima hora de la tarda, recorria amb discreci¨® les aules buides que encara estaven obertes, i m'enduia els esborradors. L¡¯endem¨¤ al mat¨ª arribava abans que ning¨² i els tornava a deixar al seu lloc. Amb un petit detall: els faltava la pelfa i a la fusta, escrit amb t¨ªpex, s¡¯hi podia llegir: El loco de los borradores. Com a regal extra, en una cantonada de la pissarra dibuixava tres l¨ªnies perfectament ondulades, en forma de zeta, dif¨ªcil d¡¯imitar per alg¨² sense pr¨¤ctica.

M¨¦s d¡¯un professor va intentar esborrar sense ¨¨xit la pissarra quan es trobava inesperadament amb un esborrador trencat i autografiat. Ho havia aconseguit, a l¡¯escola anaven bojos per atrapar el v¨¤ndal juvenil. I, com a Diego de la Vega, quan el Capit¨¢n Monasterio, que sospitava de la seva doble identitat, el repta a un duel per provar la seva habilitat amb l¡¯espasa, a mi tamb¨¦ em va arribar el torn. Em van tornar a convocar al despatx del cap de disciplina. Sense pre¨¤mbuls, em va entregar un boli i un paper en blanc. ¡°Escrigui el loco de los borradores¡±, em va ordenar. De la Vega va fer veure que era un mal espadatx¨ª, per¨° amb sort. Jo no tenia els mateixos guionistes. Vaig agafar el boli amb la m¨¤ dreta i vaig obeir. ¡°No ¨¦s vost¨¨¡±, va resoldre. Soc esquerr¨¤.

No van arribar a enxampar mai el boig dels esborradors. Em van explicar, al cap de molt temps, que a l'escola encara se'n parlava. Per¨° aix¨° tant se val, el m¨¦s important ¨¦s que finalment vaig aconseguir pujar a un cavall per la gropa, tal com feia el meu heroi de la infantesa: el Zorro.