¡®M¨¦dico de familia¡¯ amb salsitxes

Els dimarts eren sagrats. Literalment. Com en una mena de ritual familiar ¡ªm¨¦s aviat pag¨¤¡ª, sobre les nou del vespre, la meva germana i jo corr¨ªem escales amunt al bar dels nostres pares i ens plant¨¤vem en una de les taules del menjador. La que hi havia m¨¦s a prop de la tele, una Sanyo amb m¨¦s cul que p¨ªxels. El meu pare ens pujava el suculent fest¨ª dels dimarts ¡ªsalsitxes amb patates fregides, sempre¡ª i, despr¨¦s del Telecup¨®n, s¡¯aturava el m¨®n. Els primers acords de la sintonia, una recepta que escrivia amb gargots ¡°M¨¦dico de familia¡± i tot seguit un Powerpoint?presentant tot l¡¯elenc ¡ªai, els noranta!¡ª. Quins nervis!, sentia, amb la boca plena de patates fregides. La millor s¨¨rie amb el millor sopar. Una felicitat absoluta.

M¨¦dico de familia era una s¨¨rie familiar que explicava les perip¨¨cies d¡¯un vidu (el doctor Nacho Mart¨ªn) i els seus tres fills (la Mar¨ªa, el Chechu i l¡¯Anita) com a fil argumental i personatges de totes les edats per enganxar el p¨²blic de 0 a 100 anys, aproximadament. Espanya estava orfe de s¨¨ries despr¨¦s del final de Farmacia de guardia ¡ªprecisament, el Nacho va fer un crossover al local de la farmac¨¨utica Lourdes Cano per acomiadar la s¨¨rie¡ª i aquella fam¨ªlia madrilenya de classe mitjana-alta i sala d¡¯estar d'altura doble tenia tots els ingredients per triomfar.

I va triomfar. Almenys al menjador del bar dels meus pares. Quatre anys all¨¤, enganxada a aquella Sanyo atrotinada que, els dies que hi havia tempesta, perdia el senyal. I no ¨¦s una avaria menor si vius a Gal¨ªcia.

Tot i que hi ha tempestats m¨¦s grans que l¡¯orballo gallec: els clients del bar. Si alg¨² venia a sopar, s¡¯havia de desmuntar el campament, acabar de pressa i corrents el sopar i deixar el poder de la televisi¨® al comensal. Els que ens hem criat als bars sabem que el control del comandament dep¨¨n dels avatars de la vida i de la bona voluntat de la clientela. La Champions, un Depor-Celta o el caprici del client de torn s¨®n innegociables.

Ara tot sembla m¨¦s f¨¤cil perqu¨¨ ¨¦s al n¨²vol m¨¤gic d¡¯internet i els televisors intel¡¤ligents que avancen o retarden la programaci¨® al gust del consumidor. Per¨° als noranta no era aix¨ª, i si et perdies alguna cosa a la tele, te la perdies per sempre. I per sempre ¨¦s molt de temps.

Una setmana sense el Chechu era un infern. A les s¨¨ries tothom t¨¦ un personatge preferit i el meu era el Chechu. M¡¯agradava. Com a amic o potser alguna cosa m¨¦s. Est¨¤vem fets l¡¯un per l¡¯altre: ten¨ªem gaireb¨¦ la mateixa edat ¡ªell, set anys, i jo, sis¡ª, tots dos assum¨ªem estoicament gaireb¨¦ totes les esbroncades dels nostres adults i el seu avi es deia Manolo, com el meu! No podia ser casualitat.

¡°Pero... Chechu!¡±, li cridava el senyor Manolo quan el nen en deixava anar alguna de grossa. ¡°Jessi?a, per d¨¦u!¡±, customitzava la meva mare en les mateixes situacions. Viv¨ªem vides paral¡¤leles.

Les entremaliadures del Chechu es comentaven a l¡¯hora del pati. Com els n¨°vios de la Maria o els outfits de la tia Alicia ¡ªde fet, germana de la difunta i amor secret del cunyat¡ª. Els dimecres, el pati era un formiguer de reflexions sobre la s¨¨rie i, particularment, sobre la relaci¨® del Nacho i l¡¯Alicia, la gran trama que transcendia els cap¨ªtols, i els anys ¡ªel Nacho va trigar unes quantes temporades a declarar-se¡ª. En la mem¨°ria queda aquella petici¨® de matrimoni a la r¨¤dio ¡ªella era periodista¡ª, amb el micro obert; o l¡¯accidentat casament de conte, que va enganxar a la pantalla m¨¦s de 10 milions d¡¯espectadors.

Ara que han passat els anys, M¨¦dico de familia potser no es mereixia el millor sopar del m¨®n. Peca d¡¯un cert tuf moralista de classe mitjana-alta en algunes conclusions, imposa uns estereotips sexistes innecessaris ¡ªcom el personatge de la Juani¡ª i es passen molt amb el product placement de Puleva i Bimbo amb els seus espectaculars esmorzars en fam¨ªlia. Per¨° no ¨¦s just mirar una s¨¨rie del 1995 amb els ulls del 2019.

A m¨¦s, a favor seu cal dir que va ser la primera s¨¨rie que va incorporar com a personatge fix un noi amb s¨ªndrome de Down ¡ªl¡¯Ernesto, el zelador¡ª, una empenta per a la integraci¨® laboral del col¡¤lectiu. A m¨¦s, en el primer episodi es van atrevir a tractar l¡¯embar¨¤s adolescent i l¡¯avortament. I m¨¦s endavant, a trav¨¦s d¡¯un n¨°vio maltractador de l¡¯Alicia, la viol¨¨ncia masclista. Era el 1995 i Espanya encara dormia ¡ªm¨¦s que ara¡ª als llorers. Nom¨¦s parlar-ne en prime time?ja era un ¨¨xit.

Potser el contingut hauria pogut ser millor. Tamb¨¦ la Sanyo del bar dels meus pares. Per¨° la s¨¨rie va marcar una generaci¨®, l¡¯hora del pati i el sopar dels dimarts durant quatre anys (del 1995 al 1999). M¨¦dico de familia sempre tindr¨¤ un regust de la nostra infantesa. I de salsitxes amb patates fregides.