Un lloc on no passa mai res

A comen?aments dels anys setanta hi havia dos dies a la setmana en qu¨¨ a casa ens salt¨¤vem la recomanaci¨® de la Cleo, el Tet¨¦, la Marip¨ª, el Pelus¨ªn, la Coletas i el Cuqu¨ªn, la Familia Teler¨ªn, d¡¯anar-se¡¯n al llit a les nou, quan comen?ava la programaci¨® per a adults: els divendres, per veure Un, dos, tres, el cl¨¤ssic de Narciso Ib¨¢?ez Serrador, i els diumenges (encara que al cap de poc temps va passar als dijous) per veure Cr¨®nicas de un pueblo, la primera s¨¨rie d¡¯Antonio Mercero, creador d¡¯altres produccions m¨ªtiques com Verano azul i Farmacia de guardia i drames com la multipremiada i angoixant?La cabina, protagonitzada per un superb Jos¨¦ Luis L¨®pez V¨¢zquez.

Cr¨®nicas de un pueblo va n¨¦ixer el 1971 despr¨¦s de la idea del subsecretari de la Presid¨¨ncia de Franco, Luis Carrero Blanco, de difondre a l¡¯¨²nica televisi¨® de llavors, les normes i la ideologia del r¨¨gim que ja comen?ava a acabar-se. Es va estrenar el 18 de juliol i va estar en antena fins al 14 de febrer del 1974. Per¨° el tam¨ªs del gran Mercero va aconseguir que la vida exemplar de Puebla del Rey Sancho, un lloc fictici que en realitat era la localitat madrilenya de Santorcaz, es convert¨ªs en un exercici de costumisme neorealista que parlava d¡¯una vida senzilla, sense luxes, per¨° sense mancances, a c¨°pia de bons guions ¡ªfirmats per Juan Farias, Juan Alarc¨®n i Mercero¡ª, bons actors i grans dosis d¡¯humor. Una s¨¨rie amb la qual molts espanyols es van identificar i van seguir amb passi¨®.

Els sopars s¡¯avan?aven cada diumenge per veure, en blanc i negre, el dia a dia i els problemes quotidians dels habitants d¡¯aquest poble: l¡¯alcalde, el capell¨¤, el cap de la Gu¨¤rdia Civil, el mestre, l¡¯agutzil, el carter, el conductor d¡¯autob¨²s, l¡¯escombriaire, l¡¯apotec¨¤ria i els nens de l¡¯escola (presents a gaireb¨¦ tots els embolics de la s¨¨rie). Tots entraven a les llars espanyoles a trav¨¦s d¡¯una sintonia de cap?alera m¨¦s popular, si ¨¦s possible, que la s¨¨rie.

En els episodis de Cr¨®nicas de un pueblo no hi passava res (tampoc a El secreto de Puente Viejo, la s¨¨rie d¡¯Antena 3 convertida, amb els seus 2.143 cap¨ªtols, en la m¨¦s duradora de la televisi¨® a Espanya). Nom¨¦s hi passava la vida de manera lenta i pl¨¤cida, cosa que contrastava amb el ja embrionari bullici de les grans ciutats, on havien emigrat molts dels espanyols a la recerca d¡¯una vida millor. A Puebla del Rey Sancho no hi havia forces repressores, mestres que creien que les lletres entren a bastonades, ni capellans que amena?aven amb l¡¯infern els mals cristians. Vist ara, en la s¨¨rie brillaven els guions simplistes i el bonisme, malgrat que tot destil¡¤lava grans dosis de masclisme, un reflex fidel de l¡¯Espanya dels setanta on triomfava La tonta del bote, de Juan de Ordu?a, on Lina Morgan rebia mastegots i insults de tothom. Aix¨° no impedeix que TVE l¡¯emeti cada any a Cine de barrio sense que ning¨² protesti per tanta viol¨¨ncia acumulada.

A tots ens agradava veure el Braulio (Jes¨²s Guzm¨¢n), el loqua? i trempat carter, llan?ant les cartes des de la bicicleta o discutir, per despr¨¦s reconciliar-se, amb el Dionisio (Rafael Hern¨¢ndez), el conductor de l¡¯autob¨²s, i el Camilo (Xan das Bolas), el pastor, escombriaire i fil¨°sof del poble.

Als meus pares els transportava al Villapalacios que van deixar el 1959

Per¨° el que als meus pares els agradava de deb¨° era que la s¨¨rie els transportava a Villapalacios, el poble d¡¯Albacete que havien abandonat, acabats de casar, a finals dels cinquanta, cam¨ª de M¨²rcia i despr¨¦s de Barcelona. A aquest lloc, ni manxec ni murci¨¤, hi tornaven una vegada a l¡¯any, a l¡¯estiu, atrets per l¡¯imant de la fam¨ªlia i l¡¯enyoran?a. Primer en un viatge interminable en trens atape?ts de gent. Despr¨¦s, en un Seat 124 en qu¨¨ la meva mare feia un puzle on encaixava les maletes atape?des de roba mentre el meu pare renegava: ¡°Jo amb uns pantalons, una camisa i un parell de mudes, en tinc prou¡±. Un llarg viatge que completaven en dues etapes, despr¨¦s de fer nit a Val¨¨ncia, a casa d¡¯uns oncles, i que els servia per retrobar-se amb els seus i sentir que el rellotge retrocedia als anys anteriors a la seva marxa.

Al poble, les meves germanes i jo vam descobrir la llibertat. All¨¤ es podia caminar pel mig del carrer, entrar a les cases perqu¨¨ les portes sempre eren obertes i jugar i rondar fins a altes hores de la nit, passant dels telerines, entre altres coses, perqu¨¨ abans i ara els habitants de Villapalacios, a la nit, m¨¦s que mirar la tele prefereixen ¡°prendre la fresca¡± a la porta de casa i comentar la jornada amb els ve?ns. Tampoc no ens pod¨ªem perdre perqu¨¨ tothom sabia qui eren els nostres pares. I si no ho sabien, ho endevinaven per la pinta: ¡°Ets clavat als Chavales¡±. Una de les coses que m¨¦s ens divertia era anar a buscar aigua a la pica portant un carro amb quatre gerres, ja que l¡¯aigua no es va instal¡¤lar a les cases fins a mitjans dels setanta. El que menys, haver de fer les necessitats a la quadra i jugar-nos el tipus enmig de les gallines que, ¨¤vides de menjar, amena?aven de picotejar-nos el cul.

A l¡¯hora de tornar la meva mare feia un petit miracle. Al maleter on no hi cabia ni una agulla, hi encaixava un parell de garrafes d¡¯oli, xori?os i botifarrons de la matan?a, coques de llard i algun mel¨® que per Nadal servia per postres. ¡°Encara ¨¦s del poble¡±, deia amb orgull.

Fa 20 anys que ells ja no hi s¨®n, per¨° les meves germanes i jo continuem anant a Villapalacios any rere any. I no una, sin¨® totes les vegades que podem, perqu¨¨ el nostre poble, on com a Puebla del Rey Sancho no hi passa gaireb¨¦ res, ¨¦s l¡¯¨²nic lloc del m¨®n on deixem de ser el periodista, la metgessa i la psic¨°loga per ser els nets de la Hilaria i de la Basilisa. Fa tot just uns dies, mentre passejava per un dels carrers del poble, una dona em va preguntar: ¡°Tu ets el fill del Tom¨¢s i la Rosario, oi? Que llest que era el teu pare i que guapa la teva mare¡±. La vida!