El dia que la meva mare em va salvar d¡¯Escobar

¨CGlori, el paquet va arribar b¨¦?

¨CS¨ª, Alba L¨ªa, tot b¨¦.

¨CD¨¦u t¡¯ho pagui.

Era el dimecres 23 d¡¯agost del 1989. Medell¨ªn, vivint en l'angoixa que cada cotxe ¨Cben o mal aparcat¨C fos una bomba, intentava digerir la declaraci¨® de guerra del narco contra l¡¯Estat. I s¨ª, el paquet era jo. Sis anys, alumne de prim¨¤ria i embolcallat en una manta. La meva mare m¡¯havia acabat de salvar de les urpes de Pablo Escobar.

En menys d¡¯una setmana s¡¯havia de fer l¡¯assemblea de l¡¯Associaci¨® Nacional d¡¯Industrials (ANDI), la CEOE colombiana. La meva mare n'era l¡¯organitzadora. Uns 300 empresaris, les seves parelles, tot el periodisme econ¨°mic colombi¨¤... La ciutat de Bucaramanga era la seu aquell any.

La m¨¤fia tamb¨¦ tenia al punt de mira el poder econ¨°mic. En els ¨²ltims dies diversos empresaris havien vist cremar els seus xalets com a advert¨¨ncia. Un dels afectats era el mateix president de l¡¯ANDI, Fabio Echeverri Correa. Al FEC, com en deien, no li tremolava la veu a l¡¯hora de carregar contra Escobar. Tampoc per minimitzar la participaci¨® de l¡¯Ex¨¨rcit en grups paramilitars que mataven sindicalistes. Uns anys m¨¦s tard va ser un dels escuders d¡¯?lvaro Uribe.

Un dia abans, l¡¯activitat a l¡¯ANDI era fren¨¨tica. Sobre les 9.30 va sonar el tel¨¨fon personal de la meva mare i una veu masculina que ella recorda seriosa i amena?adora li va deixar ben clares les intencions. Es va identificar com un dels ¡°extraditables d¡¯Escobar¡±:

¨CSi no traslladeu l¡¯assemblea a Medell¨ªn, ens enduem el Camilo.

La meva mare li va respondre que no ho podia fer. La veu va insistir-hi i li va dir quina era la meva escola, els meus horaris... El FEC era a Bogot¨¤ i, per evitar qualsevol interceptaci¨®, ella li ho va explicar tot via fax. La mare, per¨° tamb¨¦ la periodista, li va demanar que no coment¨¦s res. Es va plantejar enviar-me als Estats Units. Ella s¡¯hi va negar. Al cap de tres mesos, el narco feia explotar un avi¨® en ple vol.

Amb la por dels tel¨¨fons punxats i el temps en contra, la meva mare va contactar amb la Beatriz, la seva millor amiga. ¡°He de treure el Camilo¡±. Em va anar a buscar a l¡¯escola i se¡¯m va emportar a casa amb l¡¯excusa que encara no em m'havia recuperat d¡¯un atac d¡¯asma. Com Roberto Benigni a La vida ¨¦s bella, ella ho va pintar tot de colors i em va dir que me n¡¯anava al bosc a respirar aire pur. La idea em va entusiasmar.

La meva mare tampoc va voler alertar m¨¦s del compte la Gloria, la noia que ja fa m¨¦s de 37 anys que fa que a casa meva tot rutlli. Tot i aix¨°, s¨ª que li va dir que aniria b¨¦ que sort¨ªssim de la ciutat. La Gloria va suggerir endur-se¡¯m on vivia el seu oncle, el Pedro, un guardaboscos que vivia en un poblet a una hora i mitja, a San Antonio de Prado. Era un lloc conegut: hi an¨¤vem cada any a collir molsa per al pessebre.

Aquell dimecres, la Beatriz i un amic seu van arribar a la meva urbanitzaci¨® en un jeep a les tres de la matinada. Em van fer pujar al cotxe i em van portar fins a la casa al camp. El Pedro no tenia tel¨¨fon i, per justificar les hores intempestives, la Gloria va dir que els meus pares s¡¯estaven barallant.

La meva mare els va dir als meus avis que ¨¦rem a Bucaramanga. Al meu pare, que treballava en una emissora a Bogot¨¤, que ens n¡¯an¨¤vem a un hotel. Ella es va quedar al pis, acompanyada pel soroll dels helic¨°pters i sobrevivint el primer dia de toc de queda instaurat per l¡¯Ajuntament. ¡°I menjant molt¡±, recorda a l¡¯altra banda del tel¨¨fon. Nom¨¦s quedava seguir les instruccions del coronel encarregat de la seguretat dels alts c¨¤rrecs de l¡¯ANDI: canviar de rutes i d¡¯horaris, no pujar tots al mateix avi¨®¡­

La Gloria i la meva mare es comunicaven el m¨ªnim possible. Els dies me'ls passava acompanyant l¡¯Amparito, la filla petita de l¡¯oncle Pedro, a portar-li el menjar fins on treballava. Cant¨¤vem sense parar la can?¨® de l'anunci de la cervesa Pilsen. El divendres, davant les amenaces de diversos paios, el FEC va cedir i va decidir que aquell any no es faria l¡¯assemblea. Jo em vaig quedar una setmana m¨¦s al camp i vaig tornar perqu¨¨ ¡°ja m¡¯havia curat¡±.

No vaig saber la veritat fins als 17 anys. El narcotr¨¤fic impregna la hist¨°ria de cada fam¨ªlia colombiana. A casa meva, per sort, no vam haver de pagar amb sang. Potser per aix¨°, quan aquesta guerra ha estat la s¨¨rie de la teva vida, ¨¦s dif¨ªcil no mirar Narcos amb reserves. Per l¡¯entronitzaci¨® de la figura d'Escobar (que no nego que sigui cridanera), per la modificaci¨® de situacions per fer que la s¨¨rie sigui m¨¦s espectacular (per exemple, no est¨¤ provat que particip¨¦s en la presa del Palau de Just¨ªcia) i, sobretot, pel respecte a les v¨ªctimes (15.000 en 20 anys, segons Semana). Les societats coca?n¨°manes acostumen a ser for?a indolents davant del drama ali¨¨. Recordo la pol¨¨mica pels barrets mexicans a la Rambla. Ning¨² diu res del fet que la samarreta d¡¯Escobar triomfi a les botigues. Aqu¨ª us deixo el vostre hijueputa souvenir.