L¡¯imparable Arquillu¨¦

Em diu Pere Arquillu¨¦: ¡°A mesura que em faig gran m¨¦s m'atreu all¨° pat¨¨tic, que, com saps, ve de pathos, o sigui, que commou profundament. Per mi ¨¦s tan pat¨¨tic Cyrano com el meu personatge d'Arte, per¨° aquest ¨¦s en clau de com¨¨dia. Algun dia far¨¦ el rei Lear, que per mi ¨¦s el m¨¦s pat¨¨tic de la hist¨°ria del teatre. ?ltimament m'han ofert tres grans pat¨¨tics: Roy Cohn d'?ngels a Am¨¨rica, de Tony Kushner; Ian, de Blasted, de Sarah Kane, i ara Johnny "el gall", de Jerusalem, de Jez Butterworth. Vaig baixar dues ampolles de vi llegint Jerusalem. Estava fascinat. Curiosament, Roy, Ian i Johnny s¨®n tres grans nihilistes units per la mort. Per cert, vaig deixar de beure fent El Gall. S¨®n tres hores sense parar, i actuarem molt, per Catalunya, al Valle-Incl¨¢n.... I despr¨¦s Les?veus de dintre, de De Filippo, al TNC¡±.

M¨¢s informaci¨®n

Tornada a ¡®Casa de nines¡¯

Records instantanis

Em diu despr¨¦s: ¡°Quan vaig comen?ar feia cinc obres per any: quatre i un Grec. Aix¨° era normal en l'¨¨poca. Tamb¨¦ vaig tenir molta sort: d'amater ja n'havia fet nou. Les gires amb Rigola al Lliure eren m¨ªtiques, irrepetibles. Vaig comen?ar passant dos dies fora i nou a casa, i vam acabar fent onze dies fora i un dia a casa per rentar la roba i tornar a marxar. Vam actuar al Berliner i gir¨¤vem per Espanya amb repertori. Vam fer Julio C¨¦sar, Ricardo III, Europea House i Santa Juana de los Mataderos. Al final ho vam deixar estar perqu¨¨ era car. A la companyia ¨¦rem 25, sumant road managers i t¨¨cnics. Quan f¨¨iem Julio C¨¦sar ens emport¨¤vem fins i tot el gos. En arribar la crisi es va acabar l'alegria. Avui seria impensable¡±.

Em diu: ¡°Crec que he tingut molta sort, i n'hi ha que pensen que parlo per parlar. Entre els 25 i els 30 vaig aprendre de les millors actrius. De l'Espert, que encara em diu "el nen" (i les seves filles tamb¨¦). Aquesta dona ¨¦s un portent d'intel¡¤lig¨¨ncia. M'enlluerna cada vegada que la veig. ?ngels Poch va ser una segona mare per a mi. Rosa Maria Sard¨¤ tamb¨¦ ¨¦s un altre monstre, que, a m¨¦s, em va dirigir. Amb la descomunal Anna Lizar¨¢n ¨¦s amb qui m¨¦s m'identifico a nivell de joc teatral. L'¨²ltim que va fer, ho vam fer junts: un recital po¨¨tic. Hi ha moltes actrius a la meva vida, per¨° no puc oblidar Flotats. Ni els regals que et dona la professi¨®, com la meravella d'haver fet Qui t¨¦ por de Virginia Woolf? a les ordres de Veronese, amb dues companyes superbes: Emma Vilarasau i Carmen Machi. Era com veure dues cares de Martha. I amb totes dues funcionava igual de b¨¦: l'Emma ¨¦s fant¨¤stica, i la Carmen ¨¦s tot un personatge. Em passaria hores parlant-ne. O de m¨¦s regals que et dona la professi¨®, com la meva primera feina a la televisi¨®, als 21 anys. Em va tocar amb el gran Rabal. Ell feia de general i jo de suboficial. Ens van obrir un bar tota la nit, perqu¨¨ Don Paco ¡®dispos¨¦s del que necessit¨¦s¡¯. Era molt graci¨®s, explicava hist¨°ries estupendes. Ll¨¤stima que aquella nit se'n van esborrar unes quantes¡±.