Rosal¨ªa o el gran pecat espanyol: per qu¨¨ molts no suporten el seu ¨¨xit

Als lavabos dels festivals de m¨²sica mai no falten tres coses: subst¨¤ncies, pudor i opinions. Despr¨¦s del concert de Rosal¨ªa, als lavabos del passat Primavera Sound les opinions es debatien entre les d¡¯¡°¨¦s una deessa¡± i els decebuts: ¡°Ha fet el mateix que a Coachella¡±, ¡°que poc simp¨¤tica ha estat, a mi ¨¦s que m¡¯agradava m¨¦s quan no era un producte de m¨¤rqueting¡±. Aquests desenganys s¨®n tres gotes del tsunami de l¡¯opini¨® p¨²blica contra Rosal¨ªa, un fenomen que ha anat creixent de forma directament proporcional al seu ¨¨xit.

Se l¡¯ha criticat per cantar flamenc sense ser gitana, com ¡°una disfressa¡± que es pot posar o treure segons li convingui (¡°no suporto que tinguis m¨¦s oportunitats que les gitanes que canten des de petites sobre les seves arrels¡± va tuitejar l¡¯activista Noelia Cort¨¦s), per no esmentar ¡°la repressi¨® que pateix el poble catal¨¤¡± quan va guanyar els seus dos Grammy Llatins (el president de la Generalitat, Quim Torra, no la va felicitar), per profanar la tradici¨® del flamenc pur (una cr¨ªtica similar a les que rebia Camar¨®n a comen?aments dels vuitanta) o per fer servir vocables espanyolitzats en la seva can?¨® en catal¨¤ Milion¨¤ria, com ¡°cumpleanys¡± en comptes d¡¯¡°aniversari¡± o ¡°botellas¡± en comptes d¡¯¡°ampolles¡±.

A les cr¨ªtiques a Rosal¨ªa hi ha molta reafirmaci¨® personal. Molts ¡°aix¨° ja ho feia Martirio/La Mari/Maria Isabel abans¡±

Ella, amb 25 anys, intenta tornar cada rev¨¦s amb m¨¤ esquerra: respecte a l¡¯apropiaci¨® cultural, primer es va posar a la defensiva explicant el seu curr¨ªculum acad¨¨mic per despr¨¦s admetre el seu privilegi i desitjar que el seu ¨¨xit doni visibilitat a artistes gitanos; sobre el proc¨¦s, reconeix que ¡°per emetre una opini¨® sobre un tema tan delicat m¡¯agradaria tenir-ne m¨¦s coneixement, la meva opini¨® no t¨¦ m¨¦s import¨¤ncia que la de qualsevol altre¡±; i respecte als espanyolismes ha aclarit que a l¡¯extraradi de Barcelona (Sant Esteve Sesrovires), on ella va cr¨¦ixer, s¨®n habituals.

Per¨° les pol¨¨miques al voltant de Rosal¨ªa s¨®n per sobre d¡¯ella i fins i tot engendren subpol¨¨miques: quan l¡¯Associaci¨® de Gitanes Feministes per la Diversitat la va acusar de ¡°desgitanitzar¡± una can?¨® de Los Chunguitos, Me quedo contigo) als Goya, molts van assenyalar que criticar Rosal¨ªa per aix¨° i no altres artistes que tamb¨¦ han versionat al grup gitano com Antonio Vega o Manu Chao era masclista. Rosal¨ªa s¡¯ha convertit en l¡¯Stalingrad de la guerra cultural que, des de fa uns anys, es mant¨¦ di¨¤riament en les xarxes socials, els bars i en les reunions d¡¯amics.

Els mitjans han contribu?t a aquest conflicte. La grandiloq¨¹¨¨ncia amb qu¨¨ s¡¯adjectiven les cr¨°niques sobre Rosal¨ªa (reinventa/ressuscita/salva el flamenc) es nodreix del tr¨¤nsit infal¡¤lible que garanteix la paraula Rosal¨ªa en les recerques de Google i de la necessitat de la premsa per crear narratives: la cantant representa el zeitgeist actual de classe social, de g¨¨nere i de globalitzaci¨®.

Rosal¨ªa va descobrir Camar¨®n amb 13 anys, de parquineo; assegura que les seves ungles de gel extremes ¡°no van sobre estar maca, tamb¨¦ ¨¦s una q¨¹esti¨® de poder¡±; i, gr¨¤cies a haver crescut amb Internet, les seves influ¨¨ncies s¨®n Beyonc¨¦, Bj?rk i Juana la del Pipa. Rosal¨ªa ¨¦s un s¨ªmbol de la generaci¨® que no busca propietats sin¨® experi¨¨ncies i que gaudeix tant al Palace com al xin¨¨s o, com ella presumeix, escoltant Vivaldi, Nick Cave i Missy Elliot. Per¨°, involunt¨¤riament, Rosal¨ªa tamb¨¦ s¡¯ha convertit en un emblema de l¡¯actitud abrasiva que s¡¯ha assentat com el dialecte oficial a les xarxes socials. El seu ensuperbiment ha generat la sensaci¨® que no tenir una opini¨® sobre ella senzillament no ¨¦s una opci¨®. Les mitges tintes, tampoc.

Els que asseguren que odien Rosal¨ªa no es conformen amb comentar que no els agrada la seva m¨²sica sin¨® que senten l¡¯impuls de fer-la caure des dels fonaments, d¡¯obrir-li els ulls als seus fans i d¡¯explicar-los que estan escoltant m¨²sica malament. Aquests haters consideren que ells han pres la pastilla vermella cultural, que comprenen coses que la massa no percep i la seva obsessi¨® busca equilibrar la balan?a de la, sens dubte, desproporcionada adoraci¨® que Rosal¨ªa desperta.

Per¨° no ¨¦s un comportament social nou: el 1998, Alessandro Lecquio va exclamar a Cr¨®nicas marcianas: ¡°Visca la resist¨¨ncia! No he vist Titanic¡±. Aquesta estrat¨¨gia ofensiva, tanmateix, sovint requereix passar per alt fets objectius com que Rosal¨ªa va treballar 18 mesos component, produint i arreglant El mal querer de manera independent i nom¨¦s despr¨¦s de la repercussi¨® de Malamente i Pienso en t¨² mir¨¢ (tots dos videoclips finan?ats per ella) la multinacional discogr¨¤fica Sony li va oferir un contracte. Tamb¨¦ passen per alt els anti-Rosal¨ªa una cosa molt ¨°bvia: quan una can?¨® triomfa ¨¦s, senzillament, perqu¨¨ agrada a molta gent. I si les autoritats nord-americanes han de recordar als ciutadans que no disparin contra l¡¯hurac¨¤ Dorian, la bala perduda dels detractors de Rosal¨ªa ¨¦s que el seu ¨¨xit internacional ¨¦s una mentida inflada pels mitjans espanyols.

La sobreexposici¨® de Rosal¨ªa i la rever¨¨ncia messi¨¤nica amb la qual molts la idolatren ha contaminat el producte musical

Aquestes s¨®n les dades objectives. Rosal¨ªa ha actuat als tres grans festivals musicals a escala mundial: Coachella, Glastonbury i Lollapalooza (on la revista Rolling Stone va admirar que el seu recital acab¨¦s amb molt m¨¦s p¨²blic del que va comen?ar); ha participat en la banda sonora de Joc de trons; Malamente acumula cent milions de reproduccions a YouTube, Con altura m¨¦s de 800 milions (el tercer v¨ªdeo m¨¦s vist de l¡¯any); ha treballat amb Pharrell Williams, Billie Eilish i Dua Lipa; Barack Obama l¡¯ha incl¨°s en la seva playlist de l¡¯estiu; Kourtney Kardashian i Halle Berry van pujar stories amb la seva m¨²sica i Madonna li va demanar que actu¨¦s en el seu aniversari; el v¨ªdeo en el qual Jaime Altozano analitza la composici¨®, producci¨® i arranjaments de El mal querer ha despertat una curiositat musical (t¨¦ m¨¦s de 4 milions de visionaments) in¨¨dita entre els adolescents; Tim Cook, president d¡¯Apple, es va reunir amb ella durant la seva visita a Madrid (la seva ¨²nica trobada va ser amb Pedro S¨¢nchez); va ser convidada a la gala del MET, ha guanyat dos Grammy Llatins i dos premis MTV (millor coreografia i millor v¨ªdeo llat¨ª, que tamb¨¦ va rebre cr¨ªtiques de la comunitat hispana pel fet que Rosal¨ªa ¨¦s europea). L¡¯¨²ltima not¨ªcia ¨¦s un rumor que gravar¨¤ una can?¨® amb Beyonc¨¦.

Per¨° hi continua havent gent conven?uda que tot es tracta d¡¯una bombolla falsa. Com si es pogu¨¦s entabanar Barack Obama, Beyonc¨¦ o el New York Times (que la considera l¨ªder d¡¯un moviment musical que ¡°est¨¤ empenyent el pop cap endavant de manera implacable, amb els Estats Units en el seu ADN, per¨° tamb¨¦ al seu mirall retrovisor¡±), a Rolling Stone, a The Guardian (que es va referir a ella com ¡°la Rihanna del flamenc¡±), a Pitchfork o a Time ¡ªtots aquests mitjans van incloure El mal querer al seu top 10 de 2018¡ª amb una campanya de m¨¤rqueting. Negar la repercussi¨® internacional de Rosal¨ªa s¡¯acosta al terraplanisme.

La sobreexposici¨® de Rosal¨ªa i la rever¨¨ncia messi¨¤nica amb la qual molts la idolatren ha contaminat el producte musical. Mentre Mal¨² promocionava el seu ¨²ltim ¨¤lbum, va acabar farta que li traguessin el tema: ¡°Per qu¨¨ tots els periodistes m¡¯estan preguntant per Rosal¨ªa? Qu¨¨ ha fet? Se suposa que el seu ¨¨xit ens ha de molestar a les altres?¡± (amb una actitud que, casualment, recorda al ¡°Per¨° qu¨¨ passa ara amb Ciutadans?¡± de Paquita Salas). Quan Rosal¨ªa va publicar un v¨ªdeo a punt de plorar despr¨¦s de veure¡¯s en una pantalla a Times Square, un tuit que l¡¯acusava de falsa (¡°quan la teva companyia et compra una pantalla i tu fingeixes emocionar-te¡±) es va fer viral en q¨¹esti¨® d¡¯hores amb el sil¡¤logisme que si la publicitat ¨¦s una mentida les emocions tamb¨¦ deuen ser-ho. Potser aquells que culpen el m¨¤rqueting creuen que a ells els agraden els Beatles, Breaking bad o El cavaller fosc perqu¨¨ tenen una intu?ci¨® especial per descobrir joies secretes. Que no hi havia una multinacional darrere ¡°encolomant-l¡¯hi pels ulls¡± com ara passa amb Rosal¨ªa.

En les cr¨ªtiques a Rosal¨ªa tamb¨¦ hi ha una bona part de reafirmaci¨® personal. Molts ¡°aix¨° ja ho feia Martirio/La Mari/Maria Isabel abans¡±, algun ¡°a aquesta li fan bombo per postmodernisme¡± i fins i tot un grapat de ¡°Soc l¡¯¨²nic que no sap qui ¨¦s Rosal¨ªa?¡± teclejats per gent que pel que sembla no ha trepitjat un casament, una discoteca, una revetlla o una botiga de roba el 2019.

Els que asseguren odiar Rosal¨ªa no es conformen amb comentar que no els agrada la seva m¨²sica sin¨® que senten l'impuls de derrocar-la des dels fonaments

All¨° que l¡¯enveja ¨¦s l¡¯esport nacional ¨¦s un aforisme tan assumit en la cultura espanyola que ja resulta una simplificaci¨®. Espanya t¨¦, a m¨¦s d¡¯enveja, cert complex d¡¯inferioritat cultural que la porta a celebrar avergonyida la repercussi¨® mundial de La Macarena, l¡¯Aserej¨¦ o l¡¯Ecce Homo de Borja, per¨° a no creure¡¯s del tot que a Hollywood tothom adori Pedro Almod¨®var des de 1988. Ning¨² no ha atacat Antonio Banderas, ?scar Jaenada o Jordi Moll¨¤ per treballar als Estats Units com s¨ª que s¡¯ha ridiculitzat Pen¨¦lope Cruz, Elsa Pataki o Paz Vega per fer exactament el mateix. De Fernando Rey s¡¯aplaudeix que sort¨ªs a French Connection, de Sara Montiel es recorda com fregia ous amb all a Marlon Brando.

L¡¯alcalde de Valladolid es va queixar a Twitter que Rosal¨ªa li deman¨¦s mig mili¨® d¡¯euros per actuar, una estrat¨¨gia de revaloraci¨® elitista que ning¨² no va criticar de Los Planetas (hi va haver una ¨¨poca en qu¨¨ el grup granad¨ª demanava molts diners per tocar) en el seu moment. La classe social dels germans Mu?oz d¡¯Estopa va ser un dels baluards del seu ¨¨xit i no se¡¯ls va qualificar, com passa amb Rosal¨ªa, de ¡°choni poligonera¡± o ¡°cani d¡¯extraradi¡±.

De res no sembla servir l¡¯eloq¨¹¨¨ncia amb la qual Rosal¨ªa explica que El mal querer s¡¯inspira en Flamenca, una novel¡¤la occitana an¨°nima del segle XIII (el rellan?ament de la qual per l¡¯editorial Roca amb l¡¯esl¨°gan ¡°la novel¡¤la que va inspirar Rosal¨ªa¡± ha estat, per descomptat, molt criticat).

La majoria de cr¨ªtics contra Rosal¨ªa s¡¯estan perdent una festa a la qual tothom est¨¤ convidat. L¡¯astuta actuaci¨® de la catalana en els premis MTV va impressionar amb la seva versatilitat (una fusi¨® deA ning¨²n hombre, Yo x ti t¨² x m¨ª i Aute Cuture: flamenc, llat¨ª i urb¨¤), perqu¨¨ hi ha una can?¨® de Rosal¨ªa per a cada persona. Els que reprimeixen el seu gaudi ignoren que surt m¨¦s a compte ballar que odiar. I al cap i a la fi, a la gent a qui li agrada Rosal¨ªa li ¨¦s igual que n¡¯hi hagi d¡¯altres criticant tot el que fa i, de fet, la gent a qui no li agrada Rosal¨ªa (com aquells tres decebuts del Primavera Sound) tampoc no voldr¨¤ perdre-se-la. I aquest ¨¨xit s¨ª que ¨¦s innegable.