¡°?s in¨²til fer una cursa de llarga dist¨¤ncia sense una motivaci¨® molt gran¡±

Pau Capell confessa que no sap estar-se quiet. El cos li demana activitat, com m¨¦s intensa, millor. Nascut a Sant Boi de Llobregat fa 28 anys, t¨¦ un t¨ªtol universitari que l¡¯acredita com a enginyer industrial per¨° la seva aversi¨® a la quietud va impulsar-lo a deixar la feina que tenia en una multinacional per dedicar-se a c¨®rrer per la muntanya. No li va malament, ha estat campi¨® del m¨®n d¡¯ultratrails i ¨¦s ben recent la seva vict¨°ria a l¡¯Ultra Trail del Montblanc (UTMB), una de les curses de llarga dist¨¤ncia m¨¦s prestigioses del m¨®n. Va guanyar la prova liderant-la de cap a cap, 171 quil¨°metres amb un desnivell de 10.000 metres positius. Quatre maratons seguides, pujant i baixant muntanyes pels Alps. Va trigar 20 hores i va distanciar en m¨¦s de 40 minuts el segon classificat, el franc¨¨s Xavier Th¨¦venard, anterior vencedor de la ultramarat¨® alpina i l¡¯¨²nic atleta que fins ara ha estat capa? de guanyar tamb¨¦, la TDS i la CCC, les dues altres proves, de menys dist¨¤ncia i dificultat, que es disputen a Chamonix durant el cap de setmana de la UTMB.

A Pau Capell li falta la CCC i, malgrat admetre que el motiva aconseguir el triplet, confessa que el seu somni era guanyar la prova reina, el desafiament dels 171 quil¨°metres. Va creuar l¡¯arribada euf¨°ric, amb els bra?os amunt i un somriure d¡¯orella a orella. ¡°En aquell moment t¡¯oblides del cansament, que ¨¦s infinit, i del dolor¡±, explica. La pallissa f¨ªsica va ser considerable per¨°, un dia i mig despr¨¦s de creuar la meta, se n¡¯anava al gimn¨¤s per suar sobre la bicicleta est¨¤tica. Les sabatilles l¡¯estaven reclamant i, entre entrevista i entrevista, se¡¯n va anar a c¨®rrer 18 quil¨°metres. ¡°El cos s¡¯acostuma a l¡¯exig¨¨ncia¡±, opina, i afegeix que, si b¨¦ abans trigava una setmana i mitja a recuperar-se de l¡¯esfor? d¡¯una carrera llarga, ¡°ara amb un dia i mig ja faig¡±.

Capell va fer pr¨¤cticament tota la cursa en solitari, destacat al capdavant del grup de favorits. El principal dubte que tenia no era si arribaria o no a la meta, sin¨® si havia estat massa agosarat imposant-se un ritme massa alt. ¡°Pensava si m¡¯havia equivocat jo o tots els altres per deixar-me marxar¡±, recorda. L¡¯estrat¨¨gia d¡¯atacar des de bon comen?ament va ser un ¨¨xit i, en cap cas, fruit de la casualitat. ¡°Ens hav¨ªem preparat molt b¨¦ la cursa¡±, confessa el vencedor. Qui corria era ell per¨° parla en plural perqu¨¨ hi inclou la Marta, la seva parella, i la Laia, la seva entrenadora. Per a elles van ser dues de les quatre trucades que va fer durant la cursa. ¡°Per motivar-me vaig decidir que despr¨¦s de completar cada marat¨® faria una trucada¡±. La Marta, la Laia, els seus pares i l¡¯Ernest, ¡°un bon amic¡±. Tots van despenjar amb la mateixa reacci¨® d¡¯alarma: ¡°qu¨¨ t'ha passat?¡±. I, no res, no passava res, tan sols que el l¨ªder de la UTMB tenia ganes de xerrar un minut amb les persones que m¨¦s l¡¯han ajudat a arribar fins aqu¨ª. ¡°Nom¨¦s volia donar-los les gr¨¤cies per tot el que han fet per mi¡±, manifesta.

El premi per als vencedors de l¡¯UTMB s¨®n 2.000 euros i Capell admet que, amb aquesta remuneraci¨®, es fa dif¨ªcil viure de les curses de muntanya. ¡°Sort en tenim dels patrocinadors¡±, apunta. El principal combustible per a les seves cames ¨¦s la motivaci¨® que sent cada cop que se situa sota una pancarta de sortida. ¡°?s in¨²til fer una cursa de llarga dist¨¤ncia sense una motivaci¨® molt gran¡±, avisa. La popularitat que li han donat els seus ¨¨xits en l¡¯alta competici¨® li ha servit per impulsar Privylife, una empresa que organitza esdeveniments esportius per a empreses, per fomentar la companyonia i l¡¯esperit d¡¯equip. A m¨¦s, tamb¨¦ fa d¡¯entrenador personal.

Sobre l¡¯auge de les curses de muntanya i la devoci¨® sobtada per personatges com Kilian Jornet, Pau Capell apunta que ¡°tots hem de ser conscients de les nostres limitacions¡±. Diu que ¨¦s ¡°injust¡± relacionar la popularitat dels grans reptes esportius, duts a terme per atletes d¡¯elit, amb comportaments imprudents de gent que no est¨¤ preparada per¨° que actua per imitaci¨®. ¡°?s com si jo vaig a 300 km/h per l¡¯autopista, em mato i despr¨¦s alg¨² diu que ha estat culpa de Fernando Alonso¡±, considera. En aquest sentit, sentencia que ¡°cal que cadasc¨² sigui prou madur per saber on es posa i quines condicions m¨ªnimes calen per fer un esport¡±.